Mes de paraules

Una exposició a Maçanet de Cabrenys reivindica la figura del polièdric escriptor Jaume Ministral i Masià

Maçanet de Cabrenys
L’oficina de Turisme de Maçanet de Cabrenys plena durant la inauguració de l'exposició

La mostra ‘Magistral Ministral’ es pot veure del 25 de juliol al 31 d’agost i coincideix amb el centenari del naixement de l’escriptor

Maçanet de Cabrenys
L’oficina de Turisme de Maçanet de Cabrenys plena durant la inauguració de l’exposició

Maçanet de Cabrenys és el segon municipi de la demarcació de Girona que acull l’exposició que homenatja la figura del polièdric escriptor gironí Jaume Ministral i Masià. Aquesta mostra, anomenada ‘Magistral Ministral’ es va poder veure a la Casa de Cultura de Girona a la tardor de l’any passat i ara, i durant tot el mes d’agost, s’exhibirà a l’oficina de Turisme de Maçanet de Cabrenys, població a on l’escriptor hi va estar molt vinculat. L’exposició, que coincideix amb el centenari del seu naixement, es va inaugurar aquest divendres 25 de juliol en un acte, en què es va omplir la sala, i en el que hi varen intervenir: l’alcalde, Lluís Carbó; el diputat de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona, Antoni Solà; Joan Manuel Soldevilla que és el comissari de l’exposició i que va pronunciar una conferència sobre l’homenatjat; l’escriptor Carlos Rojas, que també està vinculat a Maçanet; i la filla de Ministral, Teresa Ministral.

Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914- Barcelona, 1982) té una posició de privilegi en la cultura gironina i catalana de la segona meitat del segle XX. Mestre de formació i professió, va desenvolupar una intensa activitat com a escriptor en llengua catalana i castellana que el va dur a moure’s en camps expressius múltiples, des de la novel·la de gènere -juvenil, de ciència ficció, d’aventures i policíaca- fins a una narrativa tan personal com inclassificable. A més, va ser un veritable precursor de la figura de l’escriptor que es mou per diversos mitjans al ser autor de teatre, guionista radiofònic i pioner de la televisió en català.

Va saber crear una obra tan diversa i multiforme com ell mateix, algú que no es podia simplificar amb etiquetes: Catòlic i bonhomiós en anys d’integrisme, catalanista en temps de persecució cultural, gironí a Barcelona, massa lliberal pel franquisme i massa antic per a la transició, Ministral sempre va actuar amb llibertat. Potser per això avui, quan ja ha fet trenta anys de la seva mort i és imminent el centenari del seu naixement, es fa aquesta exposició.

Maçanet de Cabrenys
Autoritats i familiar de Jaume Ministral en el moment d’inaugurar la mostra ‘Magistral Ministral’

Jaume Ministral va escriure gairebé sempre des de la perspectiva de l’humorista, la qual cosa li permetia distanciar-se de la realitat i veure’n les seves contradiccions. Aquest punt de vista no despertava en ell un sentiment d’amargor sinó una lúcida resposta que pretenia, ni que fos una mica, transformar el món a través del somriure. Fes novel·la, ràdio, televisió, premsa o teatre, va voler observar el món des d’aquesta sensibilitat, de manera que l’humor esdevenia un veritable eix que vertebrava la seva trajectòria.

L’any 1979, i ja en color, es va començar a emetre Doctor Caparrós, medicina general, que posteriorment va tenir continuïtat l’any 1982 amb Doctor Caparrós, metge de poble. La sèrie girava al voltant de les anècdotes quotidianes d’un vell metge que, des de la seva maduresa, mirava amb ironia i bonhomia la realitat que l’envoltava. La producció era un artefacte al servei del popular Joan Capri i també hi intervenien actors consolidats com Matilde Almendros o joves promeses com Joan Pera i Carme Sansa. Per a aquests dos actors, Ministral també va escriure la sitcom titulada Amor meu… que n’ets de tossut, emesa per primer cop l’any 1981.

L’escriptor gironí va estar molt vinculat al municipi altempordanés on hi està enterrat i a on encara hi té una residència la seva família 

La seva vinculació amb Maçanet comença l’any 1950, quan s’hi trasllada els estius, buscant un lloc de salut per les seves filles Montserrat i Teresa, i des d’aleshores la família s’ha mantingut estretament vinculat en aquest municipi, tenint en l’actualitat una residència, i que en el cementiri de la població hi ha enterrat l’escriptor.