Caminant o corrent, 196 participants van fer els 9 km de recorregut de la Ratpenat pel Cap de Creus i poder admirar la badia de Roses de nit
És el segon any que La Ratpenat de Roses, marxa nocturna, no competitiva, se celebra íntegrament en la modalitat de senderisme. Recordem que en les seves primeres 10 edicions se celebrava en BTT i fa dos anys es va fer tant en bici com a peu.
I en aquest segon any fent la marxa nocturna a peu ha tornat a repetir l’èxit de convocatòria, “no tant com l’any passat, que segurament en ser una novetat va haver molta participació arribant als 260, però estem contents perquè hem vorejat els 200, només ens han faltat 4 inscripcions per arribar-hi i és una xifra que si la mantenim cada any ja és un èxit”, va afirmar el president del Club Ciclista Roses, entitat organitzadora de La Ratpenat, Josep Moreno, i al qual no li falta raó perquè, tot i que les comparacions són odioses, el rècord de participants de quan la marxa es feia en bicicleta es va establir l’any 2013 amb 178 ciclistes.
A les 2 hores es donar el tret de sortida dels participants des de la pista annexa del Pavelló Municipal d’Esports, que van enfilar cap a munt fins la urbanització del Mas Oliva, i continuar amb el recorregut de 9 km per el Mas de l’Alzesa, Pla d’en Caussa, Pedres Negres, la zona megalítica, els Grecs i tornar un altre cop a la pista annexa.
Un recorregut que tot i tenir la mateixa distància que l’any passat “hem apostat per augmentar el desnivell, que significa un xic més de duresa, per a canvi aconseguir tenir totes les vistes de la Badia de Roses”, va dir Moreno, per desvetllar que la diferència de desnivell “ha passat de 210 metres l’any passat a 350 enguany”.
Cal a dir que a meitat de recorregut, mig quilòmetre després d’haver passat per en Pla d’en Caussa, l’organització va establir un avituallament per a que la gent pogués reposar forces, i així, amb aquestes forces renovades, completar la meitat de la marxa nocturna que encara restava.
Un avituallament que l’organització, per evitar que algun no el veiés i es quedés sense poder avituallar-se va comptar amb un voluntari el qual era impossible que passés desapercebut, com es pot contemplar a la imatge.
Una vegada e tots els participants van arribar ser-hi un altre cop a la pista annexa, tant els que havien la marxa corrent en pocs més d’un hora, com els que van trigar 3 caminant, es van entaular degudament per gaudir d’un bon entrepà, una beguda i, com no, dels tradicionals de bunyols regats amb garnatxa de l’Empordà.
Perquè sense els bunyols i la garnatxa de l’Empordà no seria de la Ratpenat de Roses.
