Aquesta tarda, a la Sala SUF, a les 18 hores, s’inaugura l’exposició ‘La petjada dels americans del Pení a Roses’, comissariada per Toni Salamanca
Enguany farà 65 anys que es va inaugurar la base EVA número 4 de l’Esquadró de Vigilància Aèria i Aquarterament Aeri del Pení quan baixaven a Roses.
Una base militar en la que, com va documentar la professora Assumpta Martínez l’any 2010, al principi hi havia uns 600 militars, ja que els càrrecs estaven duplicats (nord-americà, en funcions; espanyol, aprenent), fins que el 1964 la base va quedar exclusivament a mans dels militars espanyols i, en acabar-se la duplicitat de càrrecs, la dotació es va reduir a uns 400 individus. Pel que fa a l’allotjament de la tropa, durant el període de convivència els militars solters disposaven d’habitacions a la mateixa base, mentre que els suboficials es van instal·lar a Roses i els oficials a Figueres.
I l’exposició ‘La petjada dels americans del Pení a Roses’ neix de la constatació que la petjada dels soldats de l’exèrcit nord-americà destinats a la Base EVA nº 4 va ser prou important a Roses, però també en altres poblacions de la comarca de l’Alt Empordà, com ara Llançà, Peralada o Figueres.
I potser no vam ser, inclòs ara, prou conscients del que va significar que, vinguessin a treballar en la construcció de la base militar quasi 4.500 persones de la comarca, de Catalunya i d’Espanya, a més dels vilatans rosincs, i el més significatiu encara, és que arribessin a estar censats, el 1960 un total de 293 americans, entre civils i militars, que van representar, llavors, el 8,7% del total de la població de Roses, segons documentació de l’Arxiu Municipal.
Certament, l’any 2008, amb motiu del 50è aniversari de la construcció de la Base militar EVA nº 4 (com es coneix el Pení), es van fer una sèrie d’actes, que van significar un reconeixement i commemoració d’aquells anys, però més amb una orientació històrica, política, militar i tècnica, que certament va ser una fita important i que ha permés al comissari de l’exposició, Antoni Salamanca, tirar del fil anant més enllà per tal de trobar la dimensió humana i el llegat que han deixat tant els americans com els vilatans i vilatanes, sense deixar de banda les rosinques que es van casar o només tractar amb els americans que van treballar al Pení i que encara avui tenen relació amb ells (els pocs que queden ja, doncs la vida no es eterna).
Per tant, amb aquesta Exposició, segons afirma el seu comissari, Antoni Salamanca, “es pretén recuperar la memòria col·lectiva sobre la vessant humana, la vida quotidiana, el lleure, els casoris que van haver-hi, els llocs més freqüentats pels americans, les relacions familiars, les feines dels rosincs i rosinques al Pení, els esports, les influències i, en definitiva, el llegat familiar, social i econòmic que van deixar de forma creuada uns i altres, al llarg dels anys, tan aquí com als EUA, alguns encara mirant cap aquí, altres no, altres ja morts. Com també ens han anat deixant rosincs d’aquella època, que ja no ens podran explicar, el que ens han explicat els i les que encara són vius, d’avançada edat, i als que vull agrair la seva col·laboració, que faig extensiva a l’Arxiu Municipal de Roses i Base EVA nº4”.
La mostra fotogràfica ‘La petjada dels americans del Pení a Roses’es divideix en diferents apartats, que corresponen als 12 plafons de les que està composada que es mostren, a més de la sinopsis de l’entrada:
- Primer plafó: context de la dècada del 50 i l’any 1956 (com a data emblemàtica per l’any de la fred)
- Segon plafó: primers temps de la Base, incloent els treballs, treballadors, obres, màquines americanes, canalització d’aigua, etc.
- Tercer plafó: la vida quotidiana, relacions i vincles entre la Base i Roses
- Quart plafó: l’impacte del lleure, l’esport i el “boom” de les sales de festa, discoteques, night-clubs, etc. que van proliferar durant aquests anys
- Cinquè plafó: les bodes i celebracions entre americans i rosinques
- Sisè plafó: les cases on vivien, fent una “revisitació” entre l’ahir i l’avui
- Setè plafó: els llocs que freqüentaven els americans, fent també una “revisitació”
- Vuitè plafó: el llegat familiar, vincles familiars i vincles socials, no sols americans, també entre rosincs i americans
- Novè plafó: algunes de les sagues familiars americanes d’origen rosinc
- Desè plafó: context dels anys 60 i 1966 com “boom” del turisme
- Onzè plafó: la modernitat que va arribar dels EUA
- Dotzè plafó: el llegat de la petjada humana, per tal de posar cara a persones que podem tenir oblidades, no hem conegut o no tenim gaire oportunitat de coincidir amb elles per Roses i viuen a… Roses.
Aquesta exposició, assenyala Antoni Salamanca, “no hagués estat possible sense la història oral de tots aquests rosincs i rosinques i sense les històries de vida de quasi 200 dels militars del 875th USAF Squadron, que van estar destinats al Pení”.
Com tampoc hagués estat possible sense el suport econòmic de les següents famílies i vilatans/es de Roses:
- Família Vieyra Bosch
- Família Guerra Serra
- Bibiana Martínez
- Rosita Jacomet
- Joan Plana
- Alberto Lagresa
- Ponç Feliu
- Francesc Galí
- Pere Gotanegra
- Toni Sáez (Gas Monkey Roses)
- Victòria Riera
- Arturo López
I tampoc hagués estat una realitat sense l’assessorament de Bibiana Martínez, “Lupe” Vieyra, Yolanda Ortiz, Rosita Jacomet, Mariona Giró, Pepita Denclar, Victòria Riera i Arturo López.
“A tots ells i elles els vull donar les gràcies, com també agrair a l’Ajuntament de Roses, la Sala SUF, l’Arxiu Municipal de Roses, l’Associació d’Amics i Veterans del Pení, la pròpia Base militar EVA nº 4, al Parc Natural del Cap de Creus, a Empordà TV i al Setmanari l’Empordà la seva implicació”, ha destacat el comissari de ‘La petjada dels americans del Pení a Roses’, Antoni Salamanca.
