L’Observatori del Clima
Antoni Salamanca
Consultor ambiental
Es evident que hi ha motius per la desafecció, la crítica i seguir cridant l’atenció sobre les moltes i creixents contradiccions, sobreactuació, confusió i interessos que condicionen avui “la política” i tot l’entramat de variables que hi ha al seu voltant. Però, com molt ens temem i també diuen alguns analistes, que això va per llarg, cal tenir alternatives personals sòlides i duradores que blindin els tres eixos on es ventilarà la millor resposta a tot el que passarà mentre arriben les properes eleccions municipals, a un any vista encara! Passaran tantes coses, que un indicador del remolí en el que entrem, son les ganes esbojarrades de passar-ho bé que té tothom aquest estiu anticipat. Que també s’anticipi tant el neguit electoral, deu ser un símptoma més de l’escalfament global…
Certament, semblaria que s’acabi el món a molts Ajuntaments. Quan en realitat es fora els Ajuntaments on si no s’acabarà el món, sí es deteriorarà i molt en aquest any que queda. Cal doncs, armar-se de paciència, camamilla i imaginació i començar a posar les bases per tal que la nostra salut (especialment la mental), la sobirania com ciutadans amb drets (i no com súbdits, consumidors digitals o espectadors) i una distància emocional òptima sana, siguin baluards on de forma simple i senzilla, la majoria de la població fem “Oooommmmm” i respiració profunda. O marxa aquàtica, que és molt sana. Falta molt encara pel maig del 2023, paciència i dosifiquem el català emprenyat que tots portem dins…
Cal passar també (molta gent jove ja ho fa) del “facebook” al “face no book”. Al màxim contacte humà, pell amb pell i colze amb colze. Al “face to face”. De fet, ja fa anys s’està advertint del deteriorament de les relacions socials producte de les xarxes digitals, i l’apologia que s’ha fet i encara es fa, de la comunicació, en detriment de la participació, de la consigna en detriment de la pedagogia i del “streaming” enlloc del míting.
Així doncs, aquest triple eix: salut, sobirania i distància òptima, amb l’ordre de prelació que es vulgui, s’han de convertir amb la nostra senya d’identitat. Es una clau de mínims, atesos els temps que corren, el campi qui pugui, el descrèdit i desconfiança amb la “política” i la paràlisi de projectes, reformes i canvis estructurals que s’arrosseguen, però més s’endarreriran si caiem en la desafecció i l’abstencionisme, avantsala de coses pitjors. Així doncs, paciència i mirada llarga!
Fa poques setmanes ja ho advertien una sèrie de fundacions i centres d’estudi i recerca, polítics, científics, intel·lectuals i culturals. Em reconforta que hi hagi algú que ja estigui cridant l’atenció al respecte i més quan, segons el darrer informe del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), arriba ja al 90% la població que està farta o desafecta políticament, fruit de tan espectacle, crispació i partidisme. Pot ser que aquesta desafecció no es noti tant amb unes municipals on l’administració local es l’esglaó més proper al ciutadà. Però jo no jugaria amb foc. Pot ser no es notícia tant l’impacte polític del deteriorament, però per si un cas no posem la catifa vermella a l’extrema dreta, abonant l’abstenció. Per altra banda, hi ha qui es pensa a un any vista, que sense baixar de l’autobús, en clau política de fa 4 anys, te garantida la partida (més encara hi ha qui es pensa, que el que s’acosta a la tardor es un invent de torracollons que volen xafar la guitarra). Resulta sorprenent que estiguin tan buscats per grans empreses, els “influencers” que detecten noves tendències de consum, i en canvi no ho siguin els que poden ajudar a prevenir o diagnosticar tendències socials, culturals, econòmiques, ambientals o moviments tectònics emergents (no geològics, si no polítics…).
Tanmateix, no deixa de ser curiós que tingui de ser l’Associació d’Empreses de Salut Ambiental de Catalunya, la que adverteixi sobre els riscos d’un estiu amb nombroses plagues en expansió i que passi inadvertit l’avís (veure el meu article en aquest mateix diari “Impactes del canvi climàtic sobre la salut humana” del 10 de gener d’enguany), i en canvi que estiguin tant de moda els científics del col·lapse a l’engròs amb el pic del petroli, com estrella invitada i els parcs eòlics marins com a teloners. Consumidors d’energia, gasolina i dièsel, de petroli, gas i nuclear: encara falten anys per que s’acabin (certament encarits, sens dubte!!). Abans tindrem un Glòria 2, tempestes de sorra, incendis de sisena generació o plagues de llagosta, a que s’acabi el petroli o es facin parcs eòlics. I no cal anar tan lluny, el passat 1 de juny pel matí, vàrem tenir a la plana de l’Empordà la calima de pols sahariana més gran i espessa que s’hagi detectat mai. Hores d’ara encara estic esperant avisos o alertes de salut pública o protecció civil, per a col·lectius en risc (al·lèrgics, gent gran i criatures).
Es curiós que un discurs “científic” d’extrema esquerra catastrofista, estigui sent comprat per alcaldes moderats, independentistes o no. Com vinc advertint, semblaria que se’ns vol espantar i distreure amb grans col·lapses, que certament arribaran, si no actuem ja enfront els petits i presents riscos del dia a dia, el deteriorament ambiental i climàtic, la salut pública, la protecció civil, i els col·lapses no tan espectaculars, que van malmetent, erosionant o delmant el medi ambient humà, on vivim i treballem avui i ara!. Inclòs el col·lapse de l’AP-7 (tants polítics i científics i no era cantat aquest col·lapse!!??)
De fet, el que estan provocant aquests anuncis catastròfics sobre un col·lapse imminent que es ve anunciant cada vegada que algun d’aquests científics publica un llibre o signa un manifest…, es que la població es llenci al “Carpe Diem”, a viure que son dos dies o al “vivir es urgente”. Una tendència al alça que resulta una “magnífica notícia”, pels oligopolis de sempre, en la mesura que significa una desmobilització de la població front l’emergència climàtica i una fugida cap a la disbauxa.
Per altra banda, tal com també van advertir fa uns mesos una sèrie de sociòlegs, estaríem entrant en una repetició dels “felices años 20” del segle passat, després del daltabaix que va representar la famosa “grip espanyola” de 1918. Doncs bé, és evident, ja hi som!. Tot apunta a un estiu post-covid sense restriccions i sense límits… i a una explosió de ganes d’estripar, veure i ballar fins morir (Primavera Sound, Sònar, etc.), de viatjar, de sortir, de festa, de festivals, de concerts, de revetlles, de tapes, de córrer, de volar, de creuers, de motos aquàtiques, de sex, drugs and rock ‘n’ roll, de raves, de sortides abarloant… Que es prepari Protecció Civil, Agents rurals i Mediadors ambientals allà on n’hi hagi (que no n’hi haurà).
Però després de la pujada, vindrà la baixada, a la tardor, que coincidirà amb un cúmul o superposició de variables, que amb efecte cascada ens posaran de peus a terra.
Que vagi be a tothom el Solstici d’estiu, cremeu tot el que tingueu que cremar (menys el bosc, ep!) i que no sigui un estiu de meduses. Només faltaria que a més d’un estiu canicular, de plagues vàries, de mosques, mosquits (atenció al del tigre), xinxes, rates, etc, segons avisen els experts en salut ambiental, el tinguem de meduses.
Bon estiu, bon Solstici i bona revetlla a tothom! Fins la tornada.
