Càritas de Roses lliura a l’Ajuntament de Roses el manifest ‘Cap persona sense llar’

Josep Tarragó, Pere Bohigas, Montse Mindan i Marc Danès durant l'entrega del manifest

Aquest diumenge, 30 de novembre, es commemora el Dia de les Persones Sense Llar

Manifest Cap persona sense llar
Josep Tarragó, Pere Bohigas, Montse Mindan i Marc Danès durant l’entrega del manifest

Amb motiu de la celebració del Dia de les Persones Sense Llar que tindrà lloc el proper diumenge 30 de novembre, Càritas Parroquial de Roses ha fet lliurament aquest matí a l’Ajuntament de Roses del manifest ‘Cap persona sense llar’. El document, que diverses entitats a nivell europeu estan fent arribar a les administracions públiques, insta els governs a la implementació urgent d’una política d’habitatge que garanteixi el dret de tota persona a una llar digna.

A Roses, el manifest ha estat lliurat per Pere Bohigas (president de Càritas Parroquial de Roses) i Josep Tarragó (voluntari del Servei de Deutes Hipotecaris de l’entitat) i recollit per l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, i el regidor de Benestar Social, Marc Danès.

Bohigas ha destacat la necessitat “d’incentivar per part de les administracions i a tots els nivells, accions que garanteixin el dret a l’habitatge, mitjançant polítiques de lloguer social”. Per la seva banda, l’alcaldessa ha fet saber als representants de Càritas “la incorporació del manifest als temes a tractar durant el proper ple municipal que se celebrarà a Roses al desembre, amb la voluntat de donar-lo a conèixer i donar suport a aquesta sol•licitud”.

Igualment, ha manifestat que des de l’Àrea de Benestar Social del consistori es fa un acurat seguiment dels casos de desnonaments i necessitats del municipi en matèria d’habitatge, treballant conjuntament amb la Generalitat en la recol•locació de famílies en aquells casos on resulta necessària una intervenció.

MANIFEST DIA DE LES PERSONES SENSE LLAR 2014

El proper diumenge 30 de novembre és el Dia de les Persones Sense Llar, i Càritas ja fa més de vint anys que fa campanya per a visibilitzar el problema i aportar-hi solucions.

FEANTSA, associació europea d’entitats que treballen amb persones sense llar, ens recorda que en aquesta situació no només s’hi troben les persones tradicionalment anomenades sense sostre sinó també les que actualment viuen en institucions (hospitals, presons) o en habitatges temporals dels quals d’aquí a un temps n’hauran de marxar sense tenir clara una alternativa; les que viuen en habitatges inadequats (insalubres, sense accés a serveis bàsics, en condicions d’amuntegament…); les que viuen en habitatges insegurs (en males condicions estructurals, sota amenaça de violència o de desallotjament, per exemple per desnonament, etc.).

Són moltes, doncs, les situacions que fan que avui dia, al nostre país, un nombre creixent de persones i famílies es vegin privades de poder exercir el dret a l’habitatge, tot i que aquest és reconegut no només a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, sinó també a la Carta Social Europea revisada el 1996, a l’article 47 de la Constitució Espanyola de 1978, i a l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.

Dades recents (mes d’octubre) del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ens diuen que:

  • des de 2007 fins avui, a l’Estat Espanyol s’han realitzat gairebé 570.000 execucions hipotecàries
  • durant el segon trimestre del 2014 s’han iniciat 21.178 execucions hipotecàries, un 4’2% més que en el mateix període del 2013
  • durant el segon trimestre del 2014 hi ha hagut 18.749 desnonaments, un 3’7% més que en el mateix període del 2013 (el 53’2% per lloguer, el 44’2% per hipoteques i el 4’6% per altres causes)

La mateixa font assenyala que Catalunya és la comunitat autònoma que encapçala la llista de desnonaments (el 23% del total de l’Estat, 4.300 en el segon trimestre del 2014), seguida per la Comunitat Valenciana (15’5%), Andalusia (15’3%) i Madrid (10’8%). I si afegim a aquestes dades les aportades també el passat mes d’octubre per la Taula del Tercer Sector Social, que revelen que a Catalunya hi ha 450.000 habitatges buits (100.000 en mans d’entitats financeres, 80.000 habitatges nous de nova construcció i 270.000 habitatges particulars), la conclusió és que al nostre país existeix un model residencial no inclusiu, on la persona no és el centre, un model econòmic que considera l’habitatge com a bé d’inversió i no pas com el dret humà fonamental que és.

Des de Càritas Diocesana de Girona volem denunciar aquesta situació, recordar que disposar d’un habitatge és una condició indispensable per al desenvolupament de la vida de les persones i de les famílies i per al manteniment de la seva dignitat humana, i fer propostes d’actuació perquè tothom tingui accés a un habitatge digne i adequat.

Per això, demanem a les administracions públiques:

  1. La implementació urgent d’una política d’habitatge que en garanteixi el dret i que previngui i combati la vulnerabilitat i l’exclusió residencial a casa nostra.
  2. Que pressionin l’Estat Espanyol, perquè ratifiqui la Carta Social Europea Revisada de 1996, la qual inclou el dret a l’habitatge en l’article 31, i perquè signi i ratifiqui el Protocol Addicional pel qual s’estableix el Sistema de Reclamacions Col•lectives de 1995.
  3. Una reforma jurídica (sobretot en l’àmbit del lloguer i en els procediments d’execució hipotecària –desnonaments-) que sigui reflex fidel d’una opció de política pública pel dret i no que tracti l’habitatge com una oportunitat de negoci i de creixement econòmic. Que afavoreixi: la paralització de tots els desnonaments d’habitatge habitual, l’obligatorietat de la mediació en processos d’execució i la dació en pagament sumada a un lloguer social.
  4. El foment del lloguer, especialment el social, i l’ocupació d’habitatges buits, com a part essencial d’un Pacte estatal d’habitatge que es reflecteixi en un Pla d’Habitatge Social per a l’Estat.
  5. El desplegament, per part de la Generalitat de Catalunya, de la Llei d’Habitatge del 2007, la qual és un instrument privilegiat per a fer front a l’actual situació d’emergència però necessita de l’aplicació de mesures concretes que la facin efectiva.
  6. El seguiment de les mocions presentades a molts ajuntaments de Catalunya, i l’aplicació efectiva de sancions a aquells que mantinguin habitatges buits o en condicions d’inhabitabilitat malgrat l’emergència que viu el país, en especial les entitats bancàries rescatades amb diner públic.
  7. L’ampliació del parc d’habitatges de lloguer social a Catalunya, el qual avui és del tot insuficient (2% del total), fent que gran part del parc públic de propietat i del parc privat que no té sortida passin a ser de lloguer social.
  8. La incidència en el preu de l’habitatge, per part dels ajuntaments, controlant les rendes de lloguer privat, ja que és responsabilitat social i col•lectiva assegurar que el cost de l’habitatge sigui proporcional als ingressos de les famílies.
  9. Un ordenament nou en matèria d’urbanisme, sòl i rehabilitació que tingui com a objectiu fer de la ciutat un lloc on tothom pugui viure dignament, ser feliç i gaudir de salut, i no pas l’objectiu del guany i l’enriquiment d’alguns.
Exit mobile version