Càritas Diocesana de Girona i Càritas Roses van reconèixer ahir la llarga trajectòria solidària de Pere Bohigas en un emotiu acte sorpresa envoltat de familiars, amics, voluntaris i persones que han compartit amb ell més de tres dècades de compromís amb l’entitat
Hi ha persones que passen per una entitat i n’hi ha d’altres que acaben formant part de la seva identitat. Aquest és el cas de Pere Bohigas, a qui Càritas Diocesana de Girona i Càritas Roses van retre ahir un sentit homenatge per una trajectòria de més de 35 anys dedicada al voluntariat, a l’acompanyament de les persones més vulnerables i a treballar per una societat més justa.
Un reconeixement que Bohigas no s’esperava. L’acte es va preparar com una sorpresa i va reunir familiars, amics, voluntaris actuals i d’altres que ho havien estat en diferents etapes, així com persones que, d’una manera o altra, han col·laborat al llarg dels anys amb Càritas.
La presidenta de Càritas Roses, Montse Mindan, va explicar que “l’entitat no acostuma a organitzar actes solemnes d’aquest tipus, però que la trajectòria de Bohigas mereixia fer una excepció i aturar-se, encara que fos per una estona, per donar-li les gràcies”.
“Pere Bohigas és sinònim de Càritas, i Càritas vol dir ajut, voluntariat i fer feina de cara als altres sense demanar res a canvi”, va afirmar Mindan, que va definir l’homenatjat com una persona que a Roses s’ha caracteritzat sempre per estar disposada a ajudar els altres.
I aquesta va ser precisament una de les idees que va planar durant tot l’acte: que el reconeixement no era tant pels càrrecs exercits, sinó per una manera d’entendre la solidaritat i el servei als altres.
“Ha estat una sorpresa majúscula”
El mateix Pere Bohigas no va amagar l’emoció en descobrir tot el que Càritas havia preparat. Més enllà del reconeixement institucional, va assegurar que el millor homenatge havia estat trobar-se davant seu tantes persones amb les quals havia compartit una part important de la seva vida.
“El reconeixement més gros és veure tot aquest col·lectiu de persones, tots aquests amics, totes aquestes persones que d’una manera o altra han col·laborat amb Càritas”, va assenyalar.
Bohigas va recordar que durant molts anys havia compartit feina amb presidents, responsables, voluntaris, col·laboradors i persones que havien donat suport a l’entitat de maneres molt diferents. Retrobar-se amb molts d’ells el va emocionar especialment. “Ha estat una sorpresa majúscula”, va reconèixer.
Un homenatge que, lluny de fer-li pensar a posar punt final a la seva vinculació amb Càritas, li va donar més motius per continuar-hi col·laborant. “Això m’anima a continuar, no a jubilar-me en aquest sentit. No amb les forces, l’empenta i les hores que hi he dedicat abans, però sí a continuar col·laborant amb el que pugui”, va afirmar.
Martí Batllori: “Sentir-te a prop ens ajuda a ser millors”
En representació de Càritas Diocesana de Girona, el seu secretari general, Martí Batllori, va destacar que l’acte havia de servir, sobretot, per donar les gràcies i celebrar una trajectòria de molts anys al servei de l’entitat.
Batllori va remarcar la capacitat de Bohigas per ser present tant en les petites tasques del dia a dia com en els espais de decisió i reflexió de Càritas. Una trajectòria que no s’ha limitat a Roses, ja que també ha participat en el Consell Diocesà de Càritas Girona, aportant-hi la seva experiència, criteri i valors.
El secretari general va destacar especialment la seva identificació amb la missió de Càritas, basada en acollir i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat i treballar sobre les causes de la pobresa per transformar la societat.
“Sentir-te a prop ens ajuda a ser millors”, va resumir Batllori, que va agrair a Bohigas la seva capacitat de sumar sempre des d’un segon pla, “sense personalismes”, però amb fermesa davant les injustícies.
Una vida de compromís explicada per la seva filla
Un dels moments més emotius va arribar amb les paraules de la seva filla, Maria Bohigas, que va oferir una mirada molt més íntima de la trajectòria del seu pare.
“Més de 35 anys a la casa. Es diu aviat, però impressiona”, va afirmar abans de resumir tota aquesta trajectòria amb una sola paraula: “compromís”.
Maria Bohigas va recordar els inicis del seu pare com a voluntari, escoltant històries difícils, atenent persones que necessitaven ajuda i assumint progressivament diferents responsabilitats fins a arribar a presidir l’entitat.
Però, segons va remarcar, els càrrecs mai van ser la seva prioritat. “El meu pare mai ha vist la solidaritat com una obligació, sinó com una manera de viure”, va assenyalar.
També va recordar que aquesta dedicació havia comportat moltes hores fora de casa, reunions, preocupacions i sacrificis compartits inevitablement per tota la família. Tot i això, el que els seus fills havien vist sempre havia estat la satisfacció del seu pare quan un projecte tirava endavant o quan Càritas aconseguia millorar la situació d’alguna persona.
“Ens has donat la millor lliçó de vida possible sense necessitat de fer discursos. Ens has donat un exemple”, va expressar la seva filla abans d’agrair-li, en nom de la família, “la generositat infinita, la constància i haver fet d’aquest món un lloc una mica més just i humà per a molts altres”.
Bohigas va compartir l’homenatge amb els voluntaris i la família
En prendre la paraula, Pere Bohigas va voler deixar clar que un recorregut de tants anys no hauria estat possible sense dues “crosses” fonamentals.
La primera, el voluntariat de Càritas. Persones que han passat per diferents serveis de l’entitat, “algunes encara en actiu i d’altres que ja no hi són, però sense les quals”, va assegurar, “no hauria estat possible desenvolupar tota aquesta tasca”.
La segona, la família, i molt especialment “la meva dona i els meus fills, per haver acceptat durant dècades les moltes hores dedicades a reunions, desplaçaments i responsabilitats vinculades a Càritas”.
Per això, Bohigas va compartir amb tots ells un reconeixement que, malgrat no esperar-se, va admetre que el feia profundament feliç.
Un record per a tota una vida dedicada a Càritas
Càritas Roses va lliurar a Pere Bohigas un escrit emmarcat com a record de l’homenatge i de les paraules d’agraïment de l’entitat. Reconeixement que va ser lliurat per la Responsable de Voluntariat de Càritas Girona, Imma Cullell.
L’acte també va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Roses, Sílvia Ripoll, que, en nom de la Vila, es va sumar al reconeixement fent-li entrega del llibre Els camins de la memòria.
El punt final va tornar a posar la mirada en la família. Els nets de Pere Bohigas van ser els encarregats de lliurar un ram de flors als seus avis, tancant així un acte senzill, però carregat d’emoció.
Un homenatge a més de 35 anys de dedicació, però, sobretot, a una manera d’entendre la vida. La d’una persona que ha dedicat bona part del seu temps a ajudar els altres sense esperar res a canvi i que, després de més de tres dècades vinculada a Càritas, no pensa a retirar-se, sinó a “continuar ajudant en tot allò que pugui”.
