Mes de paraules

Cosses que passen (…amb les nostres masies i cases rurals)

Francesc GinerL’últim Ple de l’any va servir per acomiadar a l’ex-alcaldessa  Magda Casamitjana  i a la regidora Imma Carrión. Una dimissió coherent tant amb la realitat política del país com del partit al que representaven. En l’anterior article ja vaig donar la meva opinió en relació a aquestes dimissions, és per això que em centraré més en un altre interessant punt que vàrem tractar el passat 23 de desembre.
Era un punt bastant tècnic però intentaré explicar-ho de manera que hem pugui entendre tothom.
En un Ple anterior es va aprovar un informe sobre l’Aprovació definitiva del Pla Especial del Catàleg de construccions en sol no urbanitzable de Roses, el qual havia d’aprovar la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i, atenent a algunes recomanacions per part de un informe de Paisatge de la Direcció General del Territori i Urbanisme, es recomana revisar la catalogació de 12 fitxes de masies.
A partir d’aquest informe, la Comissió Territorial d’Urbanisme considera que de totes aquestes fitxes, les 08,18,19 i 20 son edificacions en molt mal estat de conservació, amb topografia accidentada, sense accés o precari, sense serveis ni infraestructures i en zona de risc dins l’àmbit del Parc Natural del Cap de Creus, per la qual cosa considera no oportuna ni convenient la seva construcció i coincideix amb l’informe de Paisatge de la Direcció General del Territori I Urbanisme de 15 de novembre de 2012 amb la necessitat de descatalogar aquests elements,  instant  a la redacció d’un Text Refós que les canviï d’Annèx 1 a 3.(la diferència de l’1 al 3, és que l’1  es pot reconstruir i el 3 no).

Val a dir que curiosament, totes aquestes masies són del mateix propietari

El que per l’equip de govern era un pur tràmit i sense cap mena de sensibilitat envers el nostre entorn,  fil  per randa fan cas de Territori i Urbanisme de Girona i decideixen votar a favor del Text Refós del Pla Especial del Catàleg.

Però,  per nosaltres, Gent del Poble-AM, era molt més complexa i important. La decisió que vàrem prendre va ésser la de votar en contra per diferents i importants motius. Els arguments que el nostre grup va presentar desprès de diverses reunions amb els nostres tècnics varen ésser que, calia  tenir molt clar que es tractava  d’una recomanació per part de l’informe de Paisatge i que aquesta recomanació afecta a la Resolució de la Comissió d’Urbanisme només a unes masies concretes no pas a totes.
Per tant, no es tractava d’una obligació. Les masies si que estan en un estat precari però es troben suficientment definides i identificables.  És molt important recordar que l’objecte del Catàleg de Masies i Cases Rurals  és identificar i regular les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. No tenir aquesta possibilitat representa una pèrdua de patrimoni particular i col·lectiu molt greu. Referent a la xarxa de camins, accessos i la seva conservació, o recuperació  també és un element  de primer ordre patrimonial i de gestió de la seguretat i dels incendis. En aquest punt, les Masies i Cases rurals estratègicament situades en el territori, hi juguen un paper molt important col·laborant i ajudant a una millor  i més eficient gestió del medi.
També és molt important i cal tenir molt clar que el Paisatge del Parc Natural del Cap de Creus és històricament humanitzat.  On les masies han deixat la seva petja, com a elements estratègics fonamentals del territori, igual que ho és el megalitisme i  ho són totes les terrasses i construccions de pedra seca que ens demostren que és un territori treballat i viscut, d’un alt valor patrimonial.  Precisament,  en aquesta interacció home – medi natural rau el valor de la combinació dels valors ambientals paisatgístics i arquitectònics que el fan únic.

Prescindir d’un d’aquests valors, l’arquitectònic en aquest cas, com proposa el Departament de Paisatge representa una pèrdua patrimonial irreparable.

Gent del Poble-AM  insisteix en aquest punt perquè entenem que enviar aquestes masies a l’annex  3 fa que definitivament quedin en situació de runa permanent  i els seus camins quedin intransitables i menjats per les males herbes, perdent així l’oportunitat de que mai més puguin ésser recuperades ni restaurades per el seus propietaris. I això ens sap greu doncs entenem que l’important es el manteniment i la restauració de quantes més masies millor i de tenir quants més  camins nets i polits millor, i no el contrari,  que és el que ha fet l’equip de govern CiU-PP amb la seva decisió.

Sempre he sentit dir que quan caminem per la muntanya o anem en cotxe per les  carreteres prop de la frontera amb França, la diferència dels terrenys francesos als terrenys  catalans es evident. A l’altre banda de la frontera  tot està molt ben cuidat i molt més treballat,  aquí el tracte que li donem al nostre entorn per desgràcia és correcte amb comptades ocasions. Ara teníem l’oportunitat de deixar que es  pogués restaurar un número determinat de  camins i masies i s’ha desaprofitat, una llàstima. Independentment de qui sigui el propietari d’aquestes masies s’ha de treballar i s’han de prendre decisions pel bé i  l’interès general,  i tinc la sensació de que aquesta vegada no ha estat així.

Salut!!

Francesc Giner