Anna Massot, regidora de Castelló d’Empúries i Mireia Mata, regidora de Figueres, acompanyaran a Pujol a la llsta electoral de Girona
En el congrés comarcal d’ERC que es va celebrar ahir a Figueres es van els 3 candidats de la comarca de l’Alt Empordà per formar part de les llistes de la demarcació de Girona a les eleccions al Parlament del proper 25 de novembre.
El congrés republicà, al que van assistir més de 100 persones, entre militants i simpatitzants, es va iniciar amb l’aprovació de la mesa, que va ser presidida per l’exdiputat al congrés i exregidor de l’ajuntament de Figueres Francesc Canet.
El fins ara candidat de la comarca i diputat durant set anys, l’alcalde d’Agullana Alfons Quera, es va dirigir als assistents per donar les gràcies als militants de la comarca per haver-li donat l’oportunitat de representar-los al Parlament durant aquests darrers anys, alhora que va desitjar molta sort en el propers comicis autonòmics als nous candidats.
Un cop aquests es van presentar i van exposar els seus arguments per obtenir la confiança dels assistents per ser el representant de l’Alt Empordà al Parlament es va procedir a les votacions. Un sufragi que va donar com a resultat que David Pujol, activista cultural i director de la revista “Alberes”, sigui el primer candidat de la comarca altempordanesa per formar part de la llista de Girona a les properes eleccions autonòmiques.
Anna Massot, regidora de Castelló d’Empúries, que va ser la segona candidatura més votada i la regidora de Figueres, Mireia Mata, la tercera amb més vots, acompanyaran a Pujol en la llista electoral gironina.
Abans de donar pas al tancament del congrés es va donar un torn obert de paraula als assistents, que els militants varen aprofitar per compartir les seves impressions respecte l’actual situació política del país i sobre com s’afronten les properes eleccions.
Per últim, va cloure el congrés l’històric militant republicà i exsenador Josep Rahola, que va pronunciar unes paraules rememorant la proclamació de la República Catalana de 1931 i l’Estat Català de 1934. El discurs va acabar encoratjant al partit a seguir treballant fermament per assolir la plena llibertat nacional i a no oblidar que tenim al darrera la història de tot un país. Els assistents varen respondre amb un sentit i prolongat aplaudiment i amb crits de “independència”.
