Decàleg pla de xoc local per fer front a l’economia de guerra

Comerç de Roses tancat

L’Observatori del Clima
Antoni Salamanca
Consultor*

A la darrera entrega que vàrem fer, ja apuntava que es tenien que prendre mesures urgents, també a nivell local, per fer front a l’economia de guerra en la que estem immersos, més enllà del que puguin fer altres administracions i mentre aquestes no ho acorden, i més enllà del recent Pla anti-guerra del Govern espanyol de 16.000 milions d’euros (siguem realistes, 10.000 són per crèdits ICO i 6.000 son per la suma d’ajudes i bonificacions). Per tant, no ens deixem enlluernar per la xifra inicial, poc quedarà per la butxaca del consumidor. Com per altra banda, ja s’ha calculat el que hem perdut de poder adquisitiu, 16.700 milions d’euros, es evident que el Pla ha parat el primer cop del malestar social, però caldrà més mesures i urgents, si no es vol entrar en una dinàmica de conflicte social i estagflació (una tempesta perfecta). Recordem doncs:

… “tan si la guerra s’allarga, com si no, cal endegar ja o presentar mocions per crear gabinets de crisis (de guerra) al màxim d’ajuntaments per tal de formalitzar de forma extraordinària, modificació de pressupostos, prioritats, partides, etc. I no per una millor acollida de refugiats, que també. S’han d’endegar una bateria de 10 o 12 línies d’actuació, que involucrin a la meitat de Regidories de l’ajuntament, per tal de minorar el màxim els impactes socials i econòmics dels efectes de la guerra….”

Atès que la situació dia a dia es segueix agreujant, per més que ara hi ha un Pla de xoc estatal (per cert, de només tres mesos de durada) i que tal com vinc insistint, encara que la guerra acabi demà, els efectes de les sancions econòmiques d’uns i les contramesures d’altres, perduraran molt temps, cal blindar el màxim les polítiques i els sectors socials i econòmics que més patiran aquesta nova crisi. Es vulgui reconèixer o no (en el nostre entorn empordanès, hi ha una certa “costum” o be en amagar les dades negatives o be en viure en una bombolla, com si cada dia fos festa o carnaval.)

Doncs be,  entrem en una recessió econòmica (ho diu ja la FUNCAS), que no pal·liarà ni els previsibles pegats que es faran amb el mercat elèctric, ni en reduir 6 euros el rebut de la llum, ni 20 ctm. la benzina, ni limitar un 2% l’augment dels lloguers. La situació econòmica ha entrat en un bucle, del que difícilment sortirem, si no es amb autèntiques mesures de xoc estructurals, no conjunturals. I amb altres polítiques d’Estat,  cosa que no s’albira a l’horitzó.

Per tant aquí va una bateria de propostes, un Decàleg, on no incloc tot el que te a veure amb ajudes a refugiats ucraïnesos, acollida, suport, etc. etc. doncs es l’aspecte més ben contemplat, en alguns casos exquisidament organitzat (en comparació amb altres crisis de refugiats o social…), per part de totes les Administracions. Per altra banda, els impactes socials i econòmics de la guerra, ja afecten a grans majories socials de classe mitja, mitja-baixa i baixa.

Tot i que soc conscient del que poden fer alguns partits o algun polític, amb algunes d’aquestes mesures, doncs comença a ser “costum” copiar o integrar aquelles que interessen i menystenir la resta, igualment crec útil i necessari fer pedagogia política, i veure si entre tots (govern i oposició) i mobilitzats (com s’està fent amb els refugiats ucraïnesos), podem afrontar aquesta profunda crisi.

1.- Convocar un ple extraordinari, i fruit d’una moció o d’una declaració institucional, reclamar a la Generalitat que aconsegueixi i traslladi als ajuntaments:

  1. a) una bestreta a càrrec dels fons del Pla anti-guerra aprovat pel Govern espanyol (doncs pot passar el mateix que amb els Fons Next Generation, que han trigat més d’un any en concretar-se (o dos anys en el cas del “Glòria”),
  2. b) una bestreta a compte del ICF, mentre es concreten les moratòries dels crèdits ICO, per tal de salvar el màxim d’empreses de fallida imminent i
  3. c) controlar, amb inspeccions dissuasives, l’alça i l’especulació amb els preus de productes bàsics per a la població i subministres bàsics per a les empreses (més enllà de vagues o no de transportistes i de les directrius del Govern espanyol).

2.- Augmentar els impostos locals a les rendes més altes i dels trams més alts de l’IBI, i a la vegada baixar-los a les rendes més baixes.   

3.- Mentre no es concreta la regulació del mercat elèctric i del gas (pendent de ser aprovat per la Comissió Europea dins un mes…): ajuts a les famílies per afrontar la pujada de la llum amb un xec energètic amb validesa per tot l’any 2022, per família, pagat per les elèctriques, que serà de 300€ per aquelles famílies en situació de pobresa energètica. Les enormes plusvàlues de les elèctriques d’aquests darrer any, han de revertir d’una manera o altre als consumidors. Mentre l’Estat/Govern espanyol, no prenguin aquesta iniciativa o una similar, cal que l’Ajuntament (amb suport de la Diputació i la Generalitat) donin resposta.

4.- En el marc del mateix Ple extraordinari o d’altre posterior, o fruit d’una moció,  modificar els pressupostos municipals d’enguany i idem les partides del Fons europeus Next Generation. Amb imaginació i voluntat política es poden transformar o adaptar a l’actual situació. Ja ho han començat a proposar alguns organismes empresarials, economistes, gremis i analistes de Catalunya. Per tant, no es res per esparracar-se la vestimenta i els organismes de control del Fons segur ho entendran quan més ajuntaments ho facin, de manera rigorosa i justificada. Un altre aspecte que cal “revisar”: hi ha ajuntaments que anant a endeutament zero, creuen no tenen cap deute social amb el municipi. Si els dèficits socials que te son considerables, i ho son a Figueres, Roses, etc., han de fer un ajust pressupostari i dedicar partides a disminuir el dèficit social del municipi (no tot es comptabilitat i tresoreria de l’ajuntament). 

5.- Ampliar i garantir la protecció social, amb bonificacions socials i tarifes socials, més enllà de les ajudes i subsidis oficials assistencials, flexibilitzant protocols i requisits. Hi ha moltes ajudes que requereixen de molts requisits, permisos, signatures, certificats, etc. Finestreta única i ajuda el més universal possible, evitant que les ajudes acabin sent tan selectives que només les gaudeixen un 3% de la població, quan es un 30-40% la que no arriba a final de mes. En aquest sentit, no vincular aquestes ajudes, a les de serveis socials o al Ingrés Mínim Vital (augmentat pel Govern espanyol un 15% durant tres mesos). Que les gestioni o coordini la Oficina del Consumidor. No desviem l’atenció cap als pobres (que la mereixen, òbviament) amagant a la classe mitja en procés d’empobriment.      

6.- Si no ve donat per la Generalitat, controlar i intervenir els preus dels productes bàsics de la “cistella de la compra” portant a terme inspeccions locals per impedir especulació al comerç i distribució local. Cal anar més enllà del recent permís del Govern per tal que els supermercats puguin racionar la compra acaparadora. No ens podem permetre que una manca de subministres, per la raó que sigui (i més per especulació), pugui afectar a les necessitats més bàsiques. Igual que existeix un Banc d’Aliments per persones necessitades, crear un “Banc” local de subministres, per emergències, coordinat i concertat amb Protecció Civil.

7.- Fer una campanya amb característiques d’urgència social, amb bans pel carrer i cartells a comerços, per tal de prioritzar el comerç de proximitat i disminuir el comerç electrònic (especialment el de grans multinacionals tecnològiques). Crear una moneda social local, com ja han fet una vintena d’ajuntaments de Catalunya o concertar amb les monedes socials que ja funcionen fa anys per les xarxes d’economia social catalanes. Idem en fer una crida a fer un consum responsable a tots nivells, vetllar per l’estalvi energètic i de necessitats creades. 

8.- Reforçar el diàleg institucional i la concertació social. Per pocs Sindicats, Gremis, Patronals, etc. arrelats que hi hagin al municipi, endegar un fòrum o consell permanent de promoció econòmica, on estiguin representats el màxim d’agents socials i econòmics, i recollir informes, propostes, dinamitzin plans d’actuació, etc. Cal la màxima sinergia social, per front a aquesta crisis. Es obligat potenciar el teixit associatiu i econòmic i anticipar-se a campanyes “solidàries” o humanitàries que assistencilitzin l’ajuda mútua (o associïn ajuda mútua a situacions límit: l’esperit cooperatiu, el cooperativisme i l’economia social i comunitària poden ser tan creadores de valor afegit, com qualsevol altre opció i més en un context on es urgent crear comunitats locals energètiques).

9.- No ens oblidem de l’emergència climàtica. Més d’un partit, govern, etc. voldrà aprofitar aquesta crisis, com va succeir amb l’anterior (per la pandèmia) i retardar mesures, sigui en polítiques de mitigació del canvi climàtic, com d’adaptació a aquest. Cal accelerar la transició ecosocial i les mesures urgents de prevenció de riscos (entre ells els plans d’emergència, alerta anticipada, etc. etc.). En aquest sentit utilitzar el màxim de partides dels Fons Next Generation, per crear ocupació directa, immediata i intensiva, i per tant transformant els objectius originaris a l’actual situació.

  1. Baixar els preus del transport públic local (si es fa d’acord amb la Diputació i la Generalitat, tant millor, i si no a nivell local) i fer una tarja amb tarifa reduïda (50%) o gratuïta als col·lectius més necessitats. També es pot fer una tarifa social, per tal de blindar millor aquesta proposta. Acompanyat d’una campanya per una mobilitat més sostenible: anar a peu, amb bicicleta (amb més carrils-bici), cotxe compartit, busos elèctrics, etc. etc. i molt més transport públic (una assignatura pendent a l’Empordà).

*Excepcionalment mentre duri la guerra, aquest Observatori prioritzarà l’emergència social, però sense oblidar ni baixar la guàrdia amb l’emergència climàtica. Qui subscriu ho farà, mentre, amb el “barret” d’haver sigut vicepresident de la Feder. Cat. d’ONG pels Drets Humans, assessor de la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona i coord. de Clàusules socials i ambientals a la Dir. Gral. d’Economia Cooperativa de la Generalitat.

Exit mobile version