Mes de paraules

Des del desembre, l’ABS de l’Escala disposa de dos referents de benestar emocional

ABS de l’Escala
Els dos referents de benestar emocional de l'ABS de l'Escala, la psicòloga clínica, Sylvia Miàs, i el treballador social, Jose González

La seva incorporació, a l’igual que les tres referents de l’ABS de Roses, s’emmarca en el Programa de benestar emocional i salut comunitària del Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària

La pandèmia de la COVID-19 ha impactat en la salut mental de la població i, per tal de mitigar-ne els seus efectes, el Departament de Salut ha creat la figura del referent de benestar emocional. Així, a l’igual que l’ABS de Roses, des del mes passat mes de desembre s’han incorporat a l’ABS de l’Escala dos professionals que desenvolupen aquestes tasques i, en el conjunt de la Regió Sanitària de Girona, en són un total de 24.

El programa es troba actualment en la tercera fase de desplegament i més de la meitat dels EAP de la regió ja disposen d’un referent, concretament el 73% dels 41 que la integren. En els propers mesos es preveu completar la resta de les contractacions vinculades amb el programa per tal d’estendre’l a la totalitat del territori. Actualment, els EAP que ja compten amb un referent de benestar emocional són els de Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, l’Escala, Palafrugell, Palamós, la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Besalú, Ripoll, Camprodon, Ribes de Freser-Campdevànol, Celrà, Sarrià, Salt, Can Gibert del Pla de Girona, Santa Clara de Girona, Arbúcies-Sant Hilari, Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Lloret-Tossa, Blanes, Tordera, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella i Canet de Mar. En alguns casos concrets, el referent és compartit amb més d’una àrea bàsica de salut, com és el cas de La Jonquera i Llançà, OIot i Besalú, Ripoll i Camprodon, Celrà i Sarrià o les tres àrees bàsiques de Calella, Malgrat de Mar i Lloret-Tossa. Els 11 equips d’atenció primària restants incorporaran els seus referents properament.

Aquestes contractacions s’emmarquen en el Programa de benestar emocional i salut comunitària –dins el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària- que ha implementat el Departament de Salut amb l’objectiu d’incrementar i millorar la promoció i la prevenció del benestar emocional de la ciutadania, així com la intervenció precoç sobre els factors psicosocials. L’objectiu de la iniciativa és reforçar els equips assistencials per optimitzar la coordinació amb la resta d’agents comunitaris (salut pública, ens locals, teixit associatiu, institucions, farmàcies, etc.). D’aquesta manera, es pot treballar conjuntament l’abordatge del malestar emocional i els factors de risc de problemes de salut mental.

En el cas de l’ABS l’Escala, els referents són una psicòloga clínica, Sylvia Miàs, i un treballador social, Jose González, que desenvolupen tasques de promoció i prevenció en salut emocional, adreçades als col·lectius que més ho necessiten: població infantil, adolescents i joves, persones amb diversitat funcional o problemes de salut mental, solitud no volguda, situació d’atur o que han patit altres esdeveniments vitals estressants, gent gran, usuaris de residències o víctimes de violència domèstica.

El Programa s’inicia a l’atenció primària perquè és el servei de salut més proper a la població i des d’on ja es disposa de criteris específics que permeten un abordatge clau del benestar emocional.

Potenciar la prescripció social

La prescripció social és un mecanisme a través del qual un professional de la salut i un pacient identifiquen junts activitats de la comunitat per millorar la seva salut i el seu benestar. Es tracta d’oferir alternatives a la medicalització dels malestars de la vida quotidiana a persones amb limitat benefici de la medicina tradicional i que perceben manca de participació social o sentiment de solitud o estan en risc d’aïllament social.

Molts professionals, sobretot treballadors socials, ja utilitzen la prescripció social per a pacients de manera espontània. Té com a objectiu disminuir el risc d’aïllament social dels pacients, millorar-ne la salut mental positiva i la qualitat de vida mitjançant la participació en activitats del seu entorn local. Per aconseguir-ho, la figura del referent de benestar emocional treballa en xarxa amb els agents socials de cada territori, i a través de la seva tasca comunitària impulsa programes i activitats de prevenció i promoció de la salut emocional.

Algunes de les accions relacionades amb la prescripció social que s’estan treballant al territori inclouen tallers en instituts i escoles, sessions per a persones cuidadores de malalts crònics, grups de suport i de cohesió amb professionals, caminades, clubs de lectura o activitats culturals, entre d’altres.