Una dècada després de la seva última actuació a la Festa Major, l’Orquestra Di-versiones va tornar ahir a les Barraques de Roses gràcies a la mediació d’en Popi, segellant una reconciliació que centenars de rosincs esperaven des de feia massa temps
Diuen que els vells amors mai no s’obliden. Poden passar els anys, poden aparèixer malentesos, es pot deixar de parlar i, fins i tot, cadascú pot continuar fent la seva vida. Però quan l’estima és de debò, només cal que algú faci de casamenter perquè les aigües tornin al seu llit.
I això és, més o menys, el que ha passat entre Roses i l’Orquestra Di-versiones.
Feia deu anys que no es parlaven. O, almenys, musicalment parlant. L’any 2016 la banda empordanesa formava part del cartell de la Festa Major de Roses, en unes Barraques que aquell any també comptaven amb Els Catarres i La Raíz. Després d’aquella actuació, però, alguna cosa es va torçar.
Un malentès, o no. Una d’aquelles històries en què, depenent de qui l’expliqui, cadascú té la seva versió. El cas és que Roses i els Di-versiones van decidir separar els seus camins i, com acostuma a passar en tota separació, els més perjudicats són sempre els fills. En aquest cas, els rosincs i rosinques, que durant tota una dècada van haver de veure com una de les bandes de versions més populars de les comarques gironines feia ballar mitja Catalunya mentre a casa seva no hi tornava.
I mira que venien de lluny, perquè la relació entre Roses i la banda ja tenia història. L’Orquestra Di-versiones havia actuat a la Festa Major rosinca, com a mínim, l’any 2012, quan va ser un dels grups encarregats d’obrir els concerts de Barraques.
Però tota història d’amor que es preui necessita algú disposat a reconciliar la parella.
I aquí apareix Josep Lluís Martos, en Popi.
Un rosinc d’aquells que, com es diu popularment, tant val per esmolar un ganivet com per participar en un ral·li solidari pel ben mig del desert del Marroc, o organitzar el més senzill però a la vegada més emotiu homenatge a l’amic recentment traspassat. En aquesta ocasió va decidir exercir de casamenter. Parlar amb uns, parlar amb els altres, acostar posicions i aconseguir allò que durant deu anys havia semblat impossible: que els Di-versiones tornessin a tocar a la Festa Major de Roses.
I ahir a la nit es va consumar la reconciliació.
L’Orquestra Di-versiones va tornar a les Barraques de Roses deu anys després.
I no ho va fer precisament de puntetes.
Ho va fer com millor sap: convertint el recinte de l’antic càmping Bahía en una festa des del primer moment, amb aquella fórmula que els ha convertit en un dels grups de versions de referència del país: música, humor, disfresses, irreverència, complicitat amb el públic i un repertori pensat perquè cantar sigui gairebé una obligació i quedar-se quiet, una missió impossible.
Una filosofia que la banda manté des dels seus inicis amb un objectiu tan senzill com efectiu: passar-ho bé i fer-ho passar bé, barrejant himnes de diferents dècades amb èxits més recents i convertint cada actuació en una gran festa popular.
I ahir Roses tenia moltes ganes de tornar-hi a participar.
Ho va reconèixer el mateix Albert Fort, cantant de l’Orquestra Di-versiones, tot just després de baixar de l’escenari, encara amb les sensacions del concert ben presents. “Jo crec que ha sigut un retrobament increïble. Gràcies a molta gent que ha apretat i que ens deia: ‘Hòstia, fa temps que no veniu, torneu’. Hi ha moltes festes majors per Santa Maria i era complicat, però havíem de tornar a venir un dia o un altre”, va afirmar Fort.
El cantant no amagava la satisfacció per la resposta que es van trobar en aquest retorn a Roses: “La veritat és que ens ho hem passat de puta mare. També l’hora era molt xula, la gent estava molt animada i estem molt contents. Ha sigut un concert molt guapo, com tota la gira, que està funcionant molt bé”.
Perquè una dècada dona per a molt. Per veure créixer els fills, canviar de feina, mudar-se de casa o guanyar alguna cana. Però no havia estat suficient perquè els rosincs s’oblidessin dels Di-versiones.
Ni, pel que es va poder comprovar sobre l’escenari, perquè els Di-versiones s’oblidessin de Roses.
La química va tornar a aparèixer immediatament. Públic i banda es van retrobar com aquells amics que fa anys que no es veuen però que, cinc minuts després de retrobar-se, tenen la sensació que l’última conversa va ser ahir.
I així, entre cançons, salts, rialles, braços enlaire i molta festa, deu anys de distància van quedar enterrats en una sola nit.
I si Roses va deixar clar que volia recuperar aquesta relació, Albert Fort també va expressar el desig que el retrobament no sigui flor d’un dia. “Esperem no tardar deu anys més a tornar a venir, sinó tornar més aviat. Que no tornin a passar deu anys per tornar a venir a Roses. Esperem que sigui més aviat”, va assegurar el cantant dels Di-versiones.
Perquè potser mai sabrem del tot què va passar ara fa una dècada. Potser va ser un malentès. Potser no. I probablement, arribats a aquest punt, tampoc importa gaire.
El que sí que va quedar clar ahir és que Roses estima els Di-versiones i els Di-versiones estimen Roses.
I si algú en tenia algun dubte, només havia de mirar el recinte de les Barraques.
La reconciliació estava consumada.
I després d’escoltar Albert Fort, sembla que totes dues parts coincideixen en una cosa: aquesta vegada, que ningú no trigui deu anys a agafar el telèfon.
