El català és una llengua que entenen 12 milions de persones i 10 milions la saben parlar, amb situacions diferenciades per territoris
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ofereix, a la pàgina El català als territoris de parla catalana, la recopilació d’informació sistematitzada, més àmplia i actualitzada disponible sobre la situació del català al conjunt de territoris on es parla. El web aporta dades sobre el nombre de persones que entenen, saben parlar, llegeixen i escriuen el català. La pàgina, a més, presenta l’anàlisi inèdita Els usos lingüístics als territoris de parla catalana, que posa a disposició en línia i que aprofundeix en matèries d’interès com la transmissió intergeneracional o els usos en diversos àmbits de la societat i els territoris.
Els usos lingüístics als territoris de parla catalana és una anàlisi exhaustiva i rigorosa sobre el coneixement i els usos del català al conjunt de territoris on n’és pròpia. Ha estat elaborada prenent de base les darreres enquestes realitzades en les àrees del domini lingüístic entre l’any 2013 i el 2015. Amb posterioritat, la Direcció General de Política Lingüística ha portat a terme, amb l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) l’edició de 2018 de l’enquesta a Catalunya, l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2018. Els resultats es van fer públics el 2019 i són també a disposició per a la consulta.
Una llengua amb vitalitat en una situació complexa
L’anàlisi conjunta de la llengua a tots set territoris mostra que el català manté la vitalitat en una situació complexa malgrat el moviment migratori més important de les últimes dècades, d’origen estranger, especialment el que es va donar entre 2003 i 2013. El català manté estable el nombre de persones que l’entenen (12 milions) i el saben parlar (10 milions), tot i que hi ha contingents significatius de població allunyats del coneixement i de l’ús del català. L’estudi mostra que és una de les llengües sense estat d’Europa amb més bona salut pel seu manteniment entre els parlants nadius i per la capacitat d’atracció continuada de nous parlants.
L’obra destaca que som un domini lingüístic territorialment molt diferenciat. Per una banda, ofereix el màxim reconeixement oficial a Andorra o amb polítiques fortes i actives de promoció a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, i per altra banda, hi ha la Franja o a l’Alguer i a la Catalunya del Nord on la llengua recula perquè no hi té reconeixement ni s’hi apliquen polítiques propícies.
Pont de relació entre territoris
Arran de l’estudi, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, afirma que es referma el paper del català “com a pont de relació entre tots els territoris que conformen el domini lingüístic; confia que l’obra serà útil als professionals i investigadors interessats en la llengua que compartim i també un estímul per fer créixer entorns favorables al coneixement del català i a la seva presència en l’esfera pública i per estrènyer encara més la cooperació per continuar treballant conjuntament.”
La Direcció General de Política Lingüística va ser decisiva per a la realització de les enquestes impulsant acords amb organismes acadèmics dels territoris, a banda de les realitzades per la Generalitat Valenciana i pel Govern d’Andorra el 2014. La primera enquesta del cicle que es va portar a terme fou l’Enquesta de Catalunya el 2013, impulsada per la Direcció General de Política Lingüística i l’IDESCAT. La de les Illes Balears fou resultat de la col·laboració el 2014 de Política Lingüística de Catalunya amb la Universitat de les Illes Balears. Posteriorment, el Govern Balear va assumir-ne l’anàlisi i la difusió de resultats.
També l’any 2014 la Direcció General de Política Lingüística de Catalunya i el consorci Campus Iberus van portar a terme l’Enquesta a la Franja, a través de les universitats de Saragossa i de Lleida. També el Govern d’Aragó va assumir-ne l’anàlisi i difusió posteriorment. Fruit del conveni de l’any 2015 entre Política Lingüística de Catalunya i el Municipi de l’Alguer, es va portar a terme l’Enquesta a l’Alguer. Política Lingüística va impulsar també el 2015, amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català de la Universitat de Perpinyà – Via Domitia, l’Enquesta a la Catalunya del Nord.
La Direcció General de Política Lingüística fa públiques les anàlisis amb les dades corresponents consultables al Sistema d’Indicadors Lingüístics (SIL) de Política Lingüística. Són aportacions significatives sobre els coneixements de català, les percepcions i els usos lingüístics públics i privats, les actituds i representacions lingüístiques o la transmissió familiar del català de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, en un treball dirigit per l’equip d’estudis de la Direcció General de Política Lingüística, coordinat pel professor Miquel Àngel Pradilla, president de la Societat Catalana de Sociolingüística i la Xarxa CRUSCAT i la col·laboració de Francesc Xavier Vila, director del de la Universitat de Barcelona i els recercadors Natxo Sorolla, Joaquim Torres i Vanessa Bretxa.
