El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera presenta demà dissabte “Em deixen l’exili”, amb la presència de l’autora, Laetitia Tura
El Museu Memorial de l’Exili presenta demà dissabte, 19 de febrer, l’exposició “Em deixen l’exili”, amb la participació de l’autora, la fotògrafa Laetitia Tura. L’acte es farà a les 12 del migdia i comptarà amb la presència del director del MUME, Enric Pujol. La mostra quedarà instal·lada a l’espai Art i Memòria del MUME, fins el proper 10 d’abril.
“Em deixen l’exili” és un recull de fotografies que resumeixen el treball d’investigació que ha fet l’autora al voltant de la memòria de l’exili i la violència d’estat, una recerca que impulsa des de fa anys. Segons ha explicat Tura, “més de vuitanta anys després de la Guerra Civil, encara queda pendent restaurar el relat dels vençuts. Les memòries de l’exili espanyol adopten formes insidioses, a mig camí entre l’amnèsia i l’excés de discursos, perquè no estan enregistrades en la memòria col·lectiva”. L’autora explica que ha resseguit “les capes d’un relat que s’elabora entre el silenci i la mitologia política. Aquest treball no pretén l’objectivitat científica, sinó la restauració d’una forma sensible als camins de producció de la memòria”.
Laetitia Tura, neta d’un republicà exiliat a França, va reclamar la nacionalitat espanyola arran de l’aprovació de la Llei de la memòria històrica de l’any 2007. L’aprovació d’aquesta llei la va motivar a reflexionar sobre aquesta temàtica: “tres generacions més tard, es desenterren els desapareguts a Espanya i es desenterra la memòria dels vençuts de la guerra i la dictadura. Es fan circular les memòries a l’esfera pública, cosa que permet una reapropiació col·lectiva”.
El títol de l’exposició prové del vers ‘Me dejan el destierro’, inclòs dins el poema “Un espanyol habla de su tierra”, de Luis Cernuda, de l’any 1939.
Els darrers testimonis de l’èxode
La fotògrafa investiga sobre els últims testimonis de l’èxode republicà, que es produí entre gener i febrer de 1939, durant la retirada, quan mig miler de republicans ‒civils i soldats‒ van travessar els Pirineus fugint de l’exèrcit franquista. A la frontera, les tropes són desarmades, i homes i dones, separats i després reunits en camps de concentració improvisats. La costa del Rosselló es transforma en un vast camp de refugiats, a la platja i als aiguamolls. I aviat s’obren camps per tot França. “Els exiliats esdevenen indesitjables, desterrats de la ciutat pel seu ‘estatus’ d’estrangers. D’aquests antics camps, ara només hi ha sorra, mar i fang”, ha explicat Laeitita Tura.
L’artista entrevista els darrers testimonis a casa seva: “Em parlen de records d’infantesa. Al voltant de la taula de la cuina, de vegades al dormitori d’una residència de jubilats, parlen. Alguns han passat per les seves vides amb el fantasma d’una persona desapareguda que mai s’ha trobat. Els fills i els nets esdevenen guardians de la memòria dels pares”. Però l’autora també investiga i retrata rastres materials trobats a les platges i al treball d’arxiu sobre les fitxes dels internats. “El pas pels camps ha forjat una identitat comuna per als refugiats republicans, a partir de la memòria traumàtica dels camps. Però també emmascara la diversitat d’experiències de l’exili, la dels grups, i els valors emancipadors que els exiliats van aportar-hi. Quines utopies portaven amb ells?”, es demana Tura.
La mostra, que es pot veure al MUME, se centra en tres dels personatges fotografiats per Tura, tots d’origen espanyol i exiliats a França després de la Guerra Civil: són Pedro Peralta, Dolores Tejada i Maria-Olga Rovira.
L’autora
Laetitia Tura (Nancy, França, 1978) és fotògrafa i directora de documentals. Ha viscut a Barcelona, París i Dakar, entre altres llocs. Porta a terme projectes entre França i Espanya sobre la memòria de l’exili i les violències d’estat. Fa anys que es dedica a investigar i a crear sobre la temàtica de les fronteres, la invisibilitat i la memòria dels moviments migratoris. És autora de la producció Je suis pas mort, je suis là (2007-2012), sobre els exiliats subsaharians bloquejats al Marroc. Juntament amb Hélène Crouzillat, ha realitzat el seu primer llargmetratge, Les Messagers, sobre la desaparició d’exiliats a les fronteres d’Europa, estrenat el 2015 i seleccionat per ser projectat en nombrosos festivals d’Europa i d’arreu del món. Aquest passat 2021 ha produït el documental Flamboyantes, sobre la memòria l’exili i la colonització de les generacions anteriors de tres dones de diferents procedències.
Ha exposat el seu treball en centres francesos, com són el Museu Albert Kahn, el Museu Nacional de la Història de la Immigració i el Carré de Beaudouin, a París; la Biennal d’Arts Visuals de Liegès, a Bèlgica; i el Centro Cultural Tijuana, a Mèxic, entre d’altres.
