La Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental conclou l’avaluació ambiental de la plataforma experimental d’eòlica marina i imposa desenes de mesures per protegir la biodiversitat, la pesca i els espais naturals abans que el projecte pugui continuar la seva tramitació
La Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha formulat la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte Plataforma de Recerca en Energies Marines de Catalunya (PLEMCAT), impulsat per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). La resolució, publicada aquest dimecres, 8 de juliol, al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), conclou l’avaluació ambiental del projecte i estableix un extens condicionat que haurà de complir abans, durant i després de la seva execució.
La resolució deixa clar, però, que aquesta Declaració d’Impacte Ambiental es limita exclusivament a l’avaluació dels efectes ambientals del projecte i recorda que el promotor encara haurà d’obtenir la resta d’autoritzacions administratives i sectorials legalment exigibles abans que la infraestructura es pugui construir.
Una plataforma experimental davant el golf de Roses
El PLEMCAT preveu la construcció d’una plataforma d’assaig de 7,82 quilòmetres quadrats situada davant el golf de Roses, a uns 24 quilòmetres en línia recta de la platja de Sant Pere Pescador, dins la zona LEBA-1 definida pels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) per al desenvolupament de l’eòlica marina.
El projecte contempla la instal·lació de fins a tres aerogeneradors flotants de fins a 15 MW cadascun, amb una potència màxima simultània de 30 MW, una boia central d’interconnexió, un cable submarí fins a Sant Pere Pescador, una línia elèctrica soterrada de 16,29 quilòmetres fins a Vilaür i una subestació elèctrica que permetrà connectar la instal·lació a la xarxa.
Una tramitació marcada pels informes científics i les al·legacions
La Declaració d’Impacte Ambiental és el resultat d’una llarga tramitació iniciada formalment el novembre de 2024, en la qual han participat organismes de la Generalitat, diferents direccions generals del Ministeri, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), confraries de pescadors, administracions públiques, ajuntaments, entitats ecologistes i particulars.
Durant aquest procés, el Ministeri va requerir estudis complementaris sobre la baldriga balear, la població de lluç mediterrani, la Xarxa Natura 2000 i el programa de vigilància ambiental abans de continuar l’avaluació del projecte.
Entre els informes incorporats a l’expedient destaca el del projecte BIOPAÍS, coordinat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), una investigació científica dedicada a avaluar els impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins en zones d’elevada biodiversitat i valor paisatgístic del Mediterrani espanyol. Les seves observacions sobre aspectes com les praderies marines, la pesca, la connectivitat ecològica i els impactes acumulatius van formar part de l’anàlisi tècnica que ha servit de base per a la resolució final, tot i que en aquesta no es diu, tal i com ha pogut saber ViladeRoses, que el projecte BIOPAÍS va recomanar excloure l’energia eòlica marina del golf de Roses, inclosos els projectes experimentals com el PLEMCAT, pels severs impactes ambientals que podria comportar a la zona.
La biodiversitat marina, al centre de l’avaluació
Una part important de la resolució se centra en els possibles efectes sobre la biodiversitat marina. El document analitza específicament l’impacte potencial sobre la baldriga balear, els cetacis, les tortugues marines, els recursos pesquers, els hàbitats bentònics i les praderies de Cymodocea nodosa, una fanerògama marina de gran valor ecològic situada en el traçat del cable submarí.
Durant la tramitació també es van posar de manifest discrepàncies entre els estudis presentats pel promotor i alguns informes científics, especialment pel que fa a la pesca, la conservació dels hàbitats marins i la connectivitat ecològica. Tot i això, la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental conclou que els impactes identificats poden considerar-se compatibles sempre que s’apliqui el conjunt de mesures preventives, correctores i compensatòries recollides en la Declaració d’Impacte Ambiental.
Un exhaustiu programa de vigilància ambiental
La resolució obliga el promotor a desplegar un ampli programa de seguiment ambiental abans de la construcció, durant les obres i al llarg del funcionament de la plataforma.
Entre altres mesures, preveu el monitoratge de les aus marines mitjançant radar, el seguiment de cetacis i tortugues marines, el control dels hàbitats bentònics, de les praderies marines i dels recursos pesquers, així com la vigilància dels espais de la Xarxa Natura 2000.
A més, si durant el seguiment ambiental es detectessin impactes significatius superiors als previstos sobre espècies protegides, la resolució contempla l’adopció de noves mesures correctores i, si fos necessari, restriccions en el funcionament de les instal·lacions.
La pesca continua sent un dels principals punts de debat
La resolució dedica també una atenció especial als possibles efectes sobre l’activitat pesquera i la zona de recuperació del lluç mediterrani. Les al·legacions presentades per les confraries de pescadors i altres organismes han comportat la incorporació de nous estudis, seguiments científics i mesures específiques destinades a avaluar l’evolució dels recursos pesquers i els efectes que pugui generar la plataforma sobre els caladors.
El projecte encara haurà de superar nous tràmits
Malgrat la publicació de la Declaració d’Impacte Ambiental, el PLEMCAT encara no disposa de totes les autoritzacions necessàries per iniciar les obres.
La resolució publicada al BOE conclou únicament l’avaluació ambiental del projecte i estableix les condicions que haurà de complir durant la resta de la seva tramitació administrativa abans que la plataforma experimental d’eòlica marina pugui convertir-se en una realitat.
Què és el PLEMCAT?
El PLEMCAT (Plataforma de Recerca en Energies Marines de Catalunya) és una infraestructura de recerca impulsada per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) per provar tecnologies d’energies renovables marines, principalment eòlica marina flotant.
A diferència d’un parc eòlic comercial, el seu objectiu és funcionar com un banc de proves on empreses, universitats i centres de recerca puguin assajar prototips en condicions reals abans d’un eventual desplegament comercial.
La plataforma està dissenyada per acollir fins a tres aerogeneradors flotants, amb una potència màxima simultània de 30 MW, així com altres dispositius experimentals de generació d’energia marina. L’electricitat produïda s’evacuaria mitjançant un cable submarí fins a Sant Pere Pescador i, des d’allà, per una línia soterrada fins a la subestació de Vilaür, on es connectaria a la xarxa elèctrica.
