El Port Esportiu de Roses és, sens dubte, una de les joies de la nostra corona. Tanmateix, sovint l’observem des de fora amb una certa indiferència i distància, com si fos un recinte estanc, aliè al dia a dia de la nostra Vila.
Davant la proximitat de fites importants en la gestió de la concessió, crec que ha arribat el moment de plantejar-nos una pregunta fonamental: què volem que sigui el nostre port esportiu en el futur?
La resposta no hauria de ser simplement “un lloc on amarrar embarcacions”. El port esportiu té potencial per convertir-se en un veritable pol social i econòmic de Roses, un espai de trobada capaç de generar activitat, serveis i valor afegit per al conjunt de la vila.
Actualment hi ha una certa desconnexió entre les diferents realitats que conviuen al port. Els amarristes, que sostenen una part important de la infraestructura, sovint se senten allunyats de la presa de decisions. Al mateix temps, els comerços i restaurants que operen dins del recinte no sempre estan prou connectats amb aquesta comunitat d’usuaris. I, sobretot, molts ciutadans de Roses encara perceben el port esportiu com un espai aliè, quan en realitat és un actiu públic de primer ordre.
La solució passa per sumar i col·laborar
Cal tendir ponts entre l’Associació d’Amarristes, el teixit comercial, la restauració i la resta d’actors vinculats al port. Hem d’aconseguir que l’usuari hi trobi no només serveis, sinó una experiència de qualitat que convidi a quedar-s’hi, consumir, gaudir de la nostra gastronomia i conèixer millor Roses.
Aquesta és també una manera intel·ligent d’apostar per aquell model que fa temps que defenso: millor turisme, no simplement més turisme.
Perquè aquesta col·laboració sigui real, proposo estudiar la creació d’un centre cívic o seu social dins del port esportiu: un espai obert, digne i funcional on els membres de l’associació, els seus convidats i els visitants puguin trobar-se i socialitzar. Un lloc on organitzar activitats, compartir inquietuds i parlar de mar, de vela i dels reptes de la nostra badia.
Un port esportiu sense vida social corre el risc de convertir-se només en una infraestructura. Un port amb vida pròpia té ànima.
La gestió del port esportiu tampoc no pot ser una caixa negra. Ha de ser transparent, professional i participativa. La Generalitat i l’Ajuntament han d’entendre que el futur d’aquest espai no es pot decidir únicament des d’un despatx. Cal escoltar els amarristes, els professionals, els comerciants i els ciutadans, i buscar el màxim consens possible.
Tenim davant nostre una oportunitat per repensar i millorar les instal·lacions i, sobretot, per definir quin paper volem que tingui el port esportiu dins del Roses del futur.
No deixem que la inèrcia o la falta de visió ens facin perdre aquesta oportunitat. Apostem per un model de gestió que integri, que sumi i que converteixi el Port Esportiu de Roses en un referent de dinamisme, turisme de qualitat, activitat nàutica i convivència.
Pere Gotanegra
Empresari i regidor de l’Ajuntament de Roses
