La Fundació Alive crea una beca per recollir tota la informació que existeix sobre el Gram (planta marina) a la Badia de Roses i sobre la seva incidència ecològica
El Gram (Cymodocea nodosa) és una fanerògama marina dioica, és a dir, una planta que viu permanent dins el mar i que té individus femenins i masculins: té estams, flors i produeix llavors. A la badia de Roses hi ha establerta una comunitat d’una superfície d’unes 800 hectàrees, des de Roses fins a L’Escala, amb una amplada entre els 400 i els 1.300 metres, situada entre els 8 i els 19 metres de fondària. Una extensió que, segons els experts, es difícil de trobar a escala mundial.
Malgrat que es coneix la superfície que ocupa, no s’ha determinat la seva importància dins l’ecosistema costaner, tot i que es preveu que pugui tenir molta rellevància a causa de la seva gran extensió. En aquest sentit, el projecte Gram i la beca Gram de la Fundació Alive tenen per objectiu recollir tota la informació que existeix i la seva incidència ecològica, i generar més continguts per tal de poder estudiar i proposar mesures de conservació. Una de les troballes més importants pels biòlegs del projecte ha sigut la localització de llavors entre els rizomes del Gram, comprovant per primera vegada que la Cymodocea nodosa a la badia de Roses es reprodueix de manera sexual. El pròxim objectiu per a la comunitat d’investigadors serà trobar-ne la flor a la primavera.
Tot i que els pescadors de la costa altempordanesa coneixen el Gram a la badia de Roses, no es tenien registres oficials de la seva extensió fins l’any 2016, quan es va dibuixar una primera cartografia davant el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb la col·laboració dels fundadors de la Fundació Alive. La densitat de Gram va despertar l’interès de l’administració, que va veure la necessitat de cartografiar l’extensió del prat a la badia de Roses.
El prat com a magatzem de carboni
Els ecosistemes marins com els manglars, les maresmes o els prats marins capten grans quantitats de diòxid de carboni que ajuden a mitigar el canvi climàtic. Aquest carboni s’emmagatzema a les estructures de les plantes i al sediment marí, i és conegut com a carboni blau. La destrucció d’aquests prats a escala mundial provoca, segons les estimacions dels experts, l’alliberament de més de 1.000 milions de tones de CO₂ a l’atmosfera, un 19% de les emissions degudes a la desforestació tropical mundial. Una dada que reafirma la necessitat de protegir els prats de fanerògames existents.
A través de la beca de recerca de la Fundació Alive, atorgada a l’associació Biosfera, s’analitzen les mostres de sediment del fons marí del prat de Gram per tal d’obtenir informació sobre l’acumulació d’aquest carboni i, per tant, deduir la importància d’aquesta comunitat com a embornal de diòxid de carboni i quantificar els beneficis de la seva conservació per a la mitigació del canvi climàtic.
