El rosinc Toni Martínez ret un homenatge a la immigració de Roses en el desè ‘Locus Amoenus’

El primer lloc que s'ha visitat al Locus Amoenus de Toni Martínez ha estat la Plaça de la Pau

El professor i historiador de l’Art protagonitza la desena edició d’aquest projecte Locus Amoenus, que fa 6 anys va impulsar l’Arxiu Municipal de Roses

Locus Amoenus (“lloc agradable” en la seva traducció al català), és un tòpic literari llatí nascut a la poesia de Teòcrit i Virgili que descriu el paisatge ideal, enmig de la natura, amb bon temps i bona companyia.

I per celebrar el seu 25è aniversari, l’Arxiu Municipal de Roses al 2016 va posar en marxa un projecte cultural amb el nom de Locus Amoenus, que va ser inaugurat, ara fa 6 anys, concretament el 16 d’abril d’aquell any, pel escriptor Àngel Burgas.
Des de llavors i fins ahir dissabte, s’han celebrat deu Locus Amoenus.

I precisament avui, l’historiador de l’art, Toni Martínez, ha protagonitzat la desena edició d’aquest projecte cultural portant a la cinquantena d’assistents (un èxit de convocatòria de Martinez) pel barri del Matadero que va anar creixent urbanísticament arran de la immigració provinent d’altres comunitats autònomes, principalment d’Andalusia. Ha esdevevingut un recorregut físic, “però també del meu recorregut vital per una Roses dels anys 70, 80 i principis dels 90, on viu un creixement urbanístic”.
Martínez ha explicat les seves vivències, d’aquelles a la història d’un poble que mai s’expliquen.
L’historiador de l’art el que ha fet és retre un petit homenatge a una generació d’immigrants que van deixar la seva casa natal per venir a viure una nova vida a Roses, com li va passar a ell mateix, que “vinc de Campo Redondo, un petit poble de Jaén, però del que no recordo res perquè als 3 mesos ja vaig venir cap a Roses, a on he viscut sempre”. I per això, Toni Martínez també ha explicat anècdotes de quan era petit i dels canvis de residència a diferents llocs de Roses quan vivia amb els seus pares.

El recorregut que ha fet en Toni acompanyat dels assistents va ser, en primer lloc, la Plaça de la Pau, abans anomenada La Pujada de l’Excorxador (La Subida al Matadero), per continuar després al pàrquing al costat del Teatre Municipal, on hi havia el camp de futbol Díaz Pacheco, al Mercat Cobert, “que quan no existia era un zona que feia de frontera entre el barri del matadero i les viviendes de San José”, ha dit Martínez, per acabar a la Plaça Pep Ventura, el que era el centre neuràlgic del barri del matadero.

 

 

Exit mobile version