La nova gestió de la pesca provinent d’Europa pot acabar d’escanyar econòmicament al sector de la pesca de la Mediterrània
La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors va portar a terme ahir una reunió de treball a la Confraria de Roses per tractar la implementació del Multianual plan (MAP) sobre la nova gestió pesquera impulsada des de la Comissió Europea, pel que fa especialment a la pesca d’arrossegament, a la Mediterrània occidental.
Una reunió a la que també van ser-hi membres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per abordar conjuntament, pescadors i científics, una regulació pesquera provinent d’Europa amb una sèrie de mesures que s’han d’aplicar, “i llavors estem intentant valorar com afecten aquestes mesures de gestió i com estan afectant a les nostres pesqueries, i com podem fer per incidir més per tal que que no siguin tan greus per als nostres pescadors, sinó que siguin més adequades al que és la pesca aquí”, ha explicat la biologia i investigadora de l’Institut de Ciències del Mar, Laura Recasens.
La implementació d’aquest MAP europeu significaria una reducció en les jornades de pesca que s’assignen a les barques anualment. Si en l’actualitat una barca de pesca surt a feinejar 240 dies a l’any, la nova gestió pesquera preveu reduir un 40 % aquests dies de pesca, que al final es quedaria en menys de 150 dies de treball, la qual cosa, evidentment no és gens rentable a nivell econòmic. A més de la reducció de les jornades també preveu la nova normativa reduir les captures de determinades especies de peix.
Segons el Secretari de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Mario Vizcarro, el problema que tenen els pescadors catalans “és que el nostre model pesquer no ha estat recolzat per la Secretaria General de Pesca. Un model que està basat en el control de l’esforç, és a dir, si hi ha peix el podrem pescar i per això cal implementar models de veda, de tancament d’espais, però, malauradament, quan va sortir el reglament del Mediterrani del Multianual Plan ens vam trobar amb la sorpresa que la part que havia de gestionar l’Estat espanyol, que era bàsicament els còmputs de jornades etc., no va tenir en compte totes aquestes mesures, és a dir, la manca d’harmonització amb la resta del litoral mediterrani genera ,un greuge comparatiu amb els pescadors catalans que no han vist reflectit a la norma l’esforç que han fet durant tants d’anys anteriors a l’aplicació del MAP”.
El sector de la pesca genera una activitat econòmica que va molt més enllà del pescador embarcat en un vaixell. La flota d’arrossegament catalana a dia d’avui significa al voltant del 70 € de les captures i de les vendes de peix a les llotges. Si per la nova gestió pesquera impulsada per la Comissió Europea “comencem a reduir el volum de peix que portem a terra i, per tant, les nostres vendes això comportarà, necessàriament, una reestructuració del sector, tindrem molts problemes a nivell socioeconòmic, ja que el model pesquer català està basat bàsicament en el salari, i no patirà només el propietari de l’embarcació, també patirà el treballador”, ha assenyalat Mario Vizcarro, que ha remarcat que “amb l’aplicació d’aquesta normativa el futur és molt negre, molt negre”.
Durant la reunió es va posar sobre la taula altres mesures que no siguin aquesta reducció de dies de pesca “com passa amb el model que s’ha fet aquí a Roses de protegir caladors, de posar zones protegides i estem valorant també en fer un increment en la selectivitat dels arts, que els arts de pesca siguin més selectius i deixin de capturar tants d’individus petits”, ha explicat Recasens.
L’origen del problema dels pescadors catalans, o el problema més gran al que s’enfronten prové d’Europa, “ja que el comissari de Pesca és un lituà, que està molt allunyat de la realitat pesquera del Mediterrani, mentre que la Secretaria de Pesca del Govern espanyol ens escolta, però no lluita pel nostre model a Europa”.
L’única administració que sembla posicionar-se amb els pescadors catalans és la Direcció General de Pesca de la Generalitat.
