Xavier Febrés va presentar aquest passat dimecres a la Biblioteca Municipal de Roses Els Rahola, una saga infinita, un llibre que reconstrueix la trajectòria d’una família estretament vinculada a Roses i a la història del país
La Biblioteca Municipal de Roses va acollir aquest passat dimecres la presentació del llibre Els Rahola, una saga infinita, obra de l’escriptor i periodista Xavier Febrés, que ressegueix més de tres segles d’història d’una de les famílies amb més ramificacions i presència en la vida social, econòmica i política catalana.
L’acte, que va obrir la temporada de presentacions literàries de la Biblioteca, va ser introduït per la seva directora, Pilar Cortés, i va comptar amb la participació del mateix autor, el director de l’Editorial Gavarres, Àngel Madrià, i de l’arxiver municipal de Roses, Josep Maria Barris.
Els Rahola, una saga infinita parteix dels orígens de la família a Cadaqués per seguir-ne posteriorment les diferents branques establertes a Roses, Girona i Barcelona. Una extensa genealogia que, més enllà dels lligams familiars, permet a Febrés explicar també una part significativa de la història de Catalunya.
“A mi em va cridar l’atenció la ramificació d’aquesta família, originària de Cadaqués. Després una branca es trasllada a Roses, una altra a Girona i una altra a Barcelona, i això forma un conglomerat important en la història d’aquest país”, va explicar l’autor.
Per a Febrés, aquesta és precisament una de les claus de l’obra: “Resseguir la història de la família Rahola permet resseguir la història del país d’una manera molt personalitzada”.
Dels naviliers de Cadaqués a la gran expansió des de Roses
La història documentada dels Rahola es remunta al voltant de l’any 1700, quan els primers membres de la nissaga es dedicaven a la navegació a vela a Cadaqués. L’activitat marítima va permetre prosperar econòmicament una part de la família, que posteriorment va ampliar els seus negocis i la seva presència a Roses.
“Els primers van ser naviliers de la navegació a vela a Cadaqués. Amb aquest negoci es van enriquir i es van ampliar a Roses, perquè Roses oferia unes dimensions més importants”, va assenyalar Febrés.
A partir d’aquells naviliers, les generacions posteriors van donar lloc a advocats, metges, polítics i personalitats vinculades a diferents àmbits de la societat catalana. L’autor, però, també va voler deixar clar que no tots els membres de la família van assolir la mateixa posició econòmica i social, i que altres branques van continuar vinculades a classes treballadores.
És precisament aquesta diversitat la que va despertar l’interès de Febrés per convertir la genealogia dels Rahola en un relat que anés molt més enllà d’un simple arbre familiar.
“Si féssim un arbre genealògic estricte seria excessivament tècnic. Jo el que he intentat és buscar el relat, per no dir la novel·la, de cadascuna d’aquestes branques”, va afirmar. L’objectiu, va afegir, era construir “una narració que sigui llegidora” a través de “les aventures de cada generació”.
Roses, epicentre d’una de les branques més importants dels Rahola
Durant la presentació, Xavier Febrés va posar especial èmfasi en la importància que va adquirir la branca rosinca dels Rahola, que va acabar tenint una continuïtat i un pes social especialment destacats.
“La branca de Cadaqués es va extingir aviat i, en canvi, la de Roses va arribar molt més fins a l’actualitat”, va explicar l’escriptor, tot remarcant que “els naviliers que van fer la gran fortuna van ser sobretot a Roses”.
Una empremta que, segons Febrés, encara avui és perfectament perceptible: “El cognom Rahola continua sent molt present a Roses, històricament i actualment”.
D’aquesta manera, després del bressol originari de Cadaqués, Roses es va convertir en un dels principals punts de concentració i projecció social de la família.
Pere Rahola Molinas, de Roses al Govern de la República
Entre els nombrosos personatges sorgits d’aquesta extensa saga, durant l’acte es va recordar especialment Pere Rahola Molinas, nascut a Roses i una de les figures polítiques catalanes més destacades de la seva època.
Febrés el va posar com a exemple del pes que alguns membres de la família van arribar a tenir en la història política del país: “Un dels pocs ministres catalans que hi ha hagut en un govern de Madrid és Pere Rahola Molinas, de Roses, ministre de Marina durant la Segona República”.
Preguntat sobre si la història de Catalunya hauria estat diferent sense l’existència dels Rahola, l’autor va respondre que, almenys en part, sí, perquè “tindria uns buits que ara no té”.
