La trobada va celebrar tres dècades de cultura popular amb la presentació de les noves rèpliques dels gegants de Roses i el bateig de cinc nous capgrossos creats amb la participació dels infants i les famílies de la Vila
Roses va viure ahir dissabte una Trobada Gegantera carregada de simbolisme. I és que arribar a la 30a edició ja era, per si mateix, un motiu de celebració, però la jornada va anar molt més enllà: en Quimet i la Demètria van passar el testimoni a les seves noves rèpliques, mentre que cinc nous capgrossos es van incorporar a l’imaginari festiu rosinc.
La plaça de les Botxes es va tornar a convertir en el punt de trobada de gegants, gegantons, capgrossos, grallers i percussionistes arribats de diferents municipis, en una jornada en què la cultura popular va tornar a prendre els carrers de Roses en el marc de la Festa Major.
Lídia Sagué, encarregada de presentar aquesta 30a Trobada Gegantera, ja va advertir des de l’inici que no es tractava d’una edició qualsevol. La celebració tenia dos moments especialment significatius per al patrimoni festiu de Roses: l’estrena i bateig de cinc capgrossos i el relleu dels històrics Quimet i Demètria.
Cinc nous capgrossos nascuts de la imaginació dels infants
La primera de les grans novetats va ser el bateig de cinc nous capgrossos: el Far, la Gamba, el Cargol de Mar, el Cep i el Senglar, cinc elements estretament vinculats al paisatge, el mar, la terra i l’entorn natural de Roses.
Les figures van ser creades dins del Pla Educatiu d’Entorn, amb la participació dels nens i nenes i les famílies del municipi, que durant tres sessions es van poder endinsar en el procés de creació de gegants i capgrossos.
El projecte es va dur a terme de la mà de Ventura-Hosta, de Navata, taller especialitzat en la creació d’imatgeria festiva. El resultat són cinc nous personatges que, des d’ahir, formen part de la cultura popular rosinca i que estan cridats a acompanyar les celebracions del municipi durant molts anys.
Quatre gegants i una mateixa història
Però el moment més emotiu i excepcional de la jornada va arribar amb en Quimet i la Demètria.
Els gegants de Roses representen els protagonistes de L’Empordà: en Quimet, el pastor que simbolitza la terra i la muntanya, i la Demètria, la sirena que representa el mar. Dues figures que durant molts anys han recorregut places i carrers, tant a Roses com arreu del país, fins a convertir-se en una part inseparable de l’imaginari festiu de diverses generacions de rosincs i rosinques.
Precisament per preservar els gegants originals i garantir, al mateix temps, la continuïtat de la tradició, es van construir dues rèpliques d’en Quimet i la Demètria, obra de Clara Anglada, del taller Aglà de Cassà de la Selva.
La 30a Trobada Gegantera va ser l’escenari escollit per fer-ne el relleu. Els Quimet i Demètria originals quedaran a partir d’ara a Roses, exposats i preservats com a part del patrimoni cultural de la Vila, mentre que les noves figures seran les encarregades de sortir al carrer, ballar i representar el municipi en les trobades geganteres d’arreu de Catalunya.
Un traspàs que va deixar una imatge excepcional i difícilment repetible: els quatre gegants junts, els originals al costat de les seves rèpliques. Quatre figures, però una mateixa història, simbolitzant el pas del temps i el relleu entre el passat i el futur sense perdre l’essència que ha convertit en Quimet i la Demètria en dos dels personatges més estimats de la cultura popular de Roses.
No va ser, per tant, un comiat d’en Quimet i la Demètria, sinó l’inici d’una nova etapa. Els originals es queden a casa per preservar la memòria i el patrimoni, mentre que les rèpliques agafen el testimoni per continuar escrivint la seva història.
Gegants de tot l’Empordà omplen Roses
La celebració d’aquest aniversari tan especial va comptar amb una àmplia representació del món geganter de les comarques gironines. A la plaça de les Botxes van anar entrant les colles de Castelló d’Empúries, Caixa de Trons de Taialà, Garriguella, Empòrion, Vilafant, Peralada, Figueres, Vila-sacra, Palau de Santa Eulàlia, Llers i l’Escala, a més dels Grallers d’Espolla i, evidentment, l’amfitriona de Roses.
Una desfilada de personatges que va permetre veure des dels comtes Ponç Hug i Adelaida de Castelló d’Empúries fins a Salvador Dalí i Gala de Figueres, passant per Ramon Muntaner i Na Mercadera de Peralada, els mariners Peret i Maximeta de l’Escala, l’Esculapi d’Empòrion o figures inspirades en els oficis, llegendes i productes tradicionals de cada municipi.
Oli del trull de Roses, un record amb essència de Vila
I si la Trobada Gegantera és, precisament, una celebració de les tradicions que es transmeten de generació en generació, el record que enguany es va lliurar a cadascuna de les colles participants no podia estar més lligat a aquesta mateixa filosofia.
En lloc d’un simple obsequi commemoratiu, les colles es van endur una ampolla d’oli d’oliva verge extra del Molí d’en Jordà, el trull de Roses, un producte que representa una part de la història, els oficis i la manera de viure de la Vila.
Colles participants a la 30a Trobada Gegantera de Roses
Castelló d’Empúries
La colla va participar amb Ponç Hug i Adelaida, dos gegants inspirats en el passat comtal de la vila. Ponç Hug representa el comte Ponç I d’Empúries, mentre que Adelaida recorda la comtessa Adelaida de Besalú, la seva esposa. La corona, l’espasa i el pergamí d’ell, i la corona i el ram de flors d’ella, remeten a la història de la dinastia comtal d’Empúries.
Caixa de Trons de Taialà
La colla va arribar amb la Carmen i en Benet. Ella representa una jove andalusa que a finals del segle XIX va arribar a Girona per treballar a la fàbrica Grober. Cada dia travessava el pont de la Barca, on va conèixer en Benet, el Burot encarregat de cobrar els tributs de pas. D’aquelles trobades en va néixer la seva història d’amor.
Garriguella
En Sebastià i la Camp representen un vinyataire i una pagesa i reten homenatge als orígens agrícoles del municipi. Construïts l’any 1994, després d’un període sense sortir al carrer van tornar a voltar l’any 2022 gràcies a l’impuls de les famílies de l’escola de Garriguella.
Empòrion
La seva gran figura és l’Esculapi, rèplica de l’escultura de marbre trobada a les ruïnes d’Empúries. Representa Asclepi, déu grec de la medicina, que posteriorment els romans van adoptar sota el nom d’Esculapi i que ha esdevingut una de les grans icones d’Empúries.
Vilafant
Els Rajolers de Vilafant van estar representats per la Carme, geganta que forma parella amb en Cebrià. Tots dos simbolitzen un matrimoni treballador d’una bòbila del segle XIX i recorden la importància que va tenir la producció de rajols en una zona rica en terrenys argilosos. La colla compta també amb els gegantons la Draga, en Segal i en Ferru.
Peralada
La colla gegantera de Peralada va portar Ramon Muntaner i Na Mercadera. Ell representa el gran cronista medieval nascut a Peralada, mentre que Na Mercadera recorda la dona que, segons la Crònica de Muntaner, l’any 1285 va capturar tota sola un cavaller francès durant la croada contra la Corona d’Aragó.
Figueres
La capital altempordanesa va estar representada per dos personatges universals: Salvador Dalí i Gala. Creats l’any 1999 pels Amics del Museu Dalí, els gegants reprodueixen l’estètica de la parella. Els acompanyen la Tramuntana, gegantó inspirat en Èol, déu grec del vent, i en Berruga, un històric capgròs que representa un bufó de la cort i del qual es té constància des de l’any 1876.
Vila-sacra
La tradició del cultiu de la ceba va inspirar en Calçot Dabau i la Ceba Vila, dos gegants lleugers i de gran mobilitat que reten homenatge a famílies productores de la vila. Els acompanyen els capgrossos Groucho i Grimhilde, que ja animaven les festes de Vila-sacra als anys setanta i que van ser restaurats per tornar-los a donar vida.
Palau de Santa Eulàlia
La protagonista és la Curcullera, una nimfa marina que, segons la llegenda, protegia el poble i els seus habitants. L’any 2008 se’n va crear la representació gegantera que des d’aleshores volta pels pobles. L’acompanyen en Trepallet i en Kimarro.
Llers
En una terra estretament vinculada a les cireres, la colla va començar l’any 2008 creant capgrossos que representaven diferents varietats d’aquest fruit. Posteriorment va néixer l’Hortal, un gegant inspirat en un duc vinculat a la Torre i la Font de l’Hortal, i després s’hi va incorporar un drac. L’any 2025 la família va créixer amb el Comte Estruc, personatge llegendari relacionat amb el castell de Llers.
L’Escala
La tradició marinera de la vila queda representada per en Peret i la Maximeta, un pescador i una remendadora de xarxes que volten des de l’any 1989. La colla compta també amb tres anxovetes creades l’any 2022 amb la participació de les escoles i els infants: la Nitri, la Saladeta i la Llibertat.
Roses
I, com no podia ser d’altra manera, els amfitrions van estar encapçalats per en Quimet i la Demètria, representació en cartró pedra dels protagonistes de L’Empordà, amb el pastor que simbolitza la terra i la muntanya i la sirena que representa el mar.
Amb els anys, la família gegantera rosinca ha anat creixent amb en Norfeu, el cavallet de mar que porta el nom d’un dels indrets més emblemàtics del municipi, i altres figures elaborades majoritàriament de manera artesanal per membres de la colla, com el gegantó Harry Potter d’en Guillem, el capgròs Popeye, l’Alguer, en Calvet, en 3 Pèls i la Caputxeta Vermella.
Des d’ahir, aquesta família és encara més gran amb la incorporació dels cinc nous capgrossos confeccionats per famílies del municipi dins del Pla Educatiu d’Entorn: el Far, la Gamba, el Cargol de Mar, el Cep i el Senglar.
Una representació gegantera que va fer de Roses, durant unes hores, la plaça on es van trobar històries, llegendes, oficis, mar, terra i tradicions de diferents pobles de l’Empordà, en una 30a edició que quedarà especialment marcada pel relleu d’en Quimet i la Demètria.
