El manifest, entregat al president Josep Rull, reclama més pressupost, una nova llei de biodiversitat i un Departament de Transició Ecològica
El passat 19 de febrer, diverses entitats ecologistes i de conservació de la natura van presentar al Parlament de Catalunya un manifest amb 10 demandes per restaurar la natura i garantir el futur del país. El document va ser lliurat al president de la cambra, Josep Rull, en el marc d’una acció reivindicativa que va reunir una cinquantena de persones davant la seu parlamentària.
Sota el lema “La natura no pot esperar”, les entitats van denunciar la situació crítica que viu la biodiversitat a Catalunya després de dècades d’infrafinançament, fragmentació de polítiques i manca de compromís estructural. Segons els convocants, la pèrdua accelerada d’espècies i la degradació d’ecosistemes clau comprometen no només el patrimoni natural, sinó també la salut, la seguretat i l’activitat econòmica.
Una acció simbòlica per denunciar la inacció
La lectura del manifest es va acompanyar d’una acció visual que pretenia evidenciar la inacció dels poders executius i legislatius. Diverses persones, simulant ser la Generalitat i el Parlament, van pintar de negre paisatges representatius dels ecosistemes catalans —dunes, rius, espais oberts, aiguamolls i boscos— deixant-ne només un sense pintar. La imatge volia simbolitzar la degradació progressiva del territori i la urgència d’actuar per preservar els espais naturals que encara es conserven.
En paral·lel, els assistents van llegir el nom de més de 700 espècies amenaçades presents a Catalunya i en van llençar els papers a les escombraries, com a metàfora de l’abandonament institucional. En acabar la reunió amb el president del Parlament, tots aquests noms li van ser lliurats per subratllar la responsabilitat de la cambra en la protecció del patrimoni natural.
Deu demandes estructurals
El manifest reclama mesures estructurals i immediates. Entre les principals demandes hi ha la creació d’un Departament de Transició Ecològica amb capacitat transversal; l’impuls d’una nova Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural; l’elaboració i implementació de plans efectius per salvar les espècies amenaçades; i l’aprovació d’un Pla Nacional de Restauració amb finançament estable.
També s’hi exigeix més recursos humans per a la gestió ambiental, coherència ecològica en totes les polítiques públiques, l’aturada de projectes que degraden el territori i una acció immediata davant la crisi climàtica.
En Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció, va remarcar que “les polítiques ambientals han de deixar de ser les últimes de les prioritats polítiques i esdevenir centrals, perquè ens hi va la vida”. En la mateixa línia, Cristina Sánchez, presidenta de la Xarxa per a la Conservació de la Natura i directora de SEO/BirdLife Catalunya, va insistir en la necessitat d’aprovar i desplegar els plans de recuperació de les més de 700 espècies de fauna i flora amenaçades.
Àmplia representació del sector ambiental
La iniciativa va ser impulsada conjuntament per la Xarxa per a la Conservació de la Natura i Ecologistes en Acció, i va comptar amb la participació d’entitats com DEPANA, SOS Costa Brava, GEPEC-EdC, la Plataforma d’Entitats Ambientals de Ponent i la Institució Catalana d’Història Natural, entre d’altres.
Des del 20 de febrer es va obrir una campanya d’adhesions al manifest, amb l’objectiu d’ampliar el suport social a unes demandes que, segons les entitats, no poden ajornar-se més si es vol evitar el col·lapse ecològic.
