La Gata es vol acomiadar de l’any copsant el termòmetre de l’estat de la situació a Roses, la millor vila del món mundial i més enllà de la galàxia, segons tots els experts (i expertes) consultats de l’Alt Empordà, i per això ens ha volgut portar l’opinió, ateses les innocents dates en les que estem, de forces caganers i caganeres de Roses.
El llistat es llarg, aquí teniu els entrevistats: el carter, el capo, el nan, la barbi, el peix espasa, la farmacèutica, el bomber, la socorrista, el d’Agbar, el nudista, l’ocupa, el manter, la funcionaria, el pantalles,…
Gata Christie: Sr. carter diuen de vostè que quan li diuen de repartir cartes a Mas Oliva o a Santa Margarida, no li fa gràcia, quina és la raó?
El carter: D’entrada Sra. Christie dir-li que soc cartera, no carter, tot i que avui dia tot es relatiu, o sigui no binari. Doncs clar que no em fa gràcia, a qui li faria gràcia repartir cartes quan tothom rep correus, paquets, encàrrecs, caixes, llibres o fins i tot aspirines per Amazon, Ali-Exprés, etc. i quan fins i tot les botigues fan de carteres. On anirem a parar!. Aquest pas al final faran de carters els ocupes.
Gata Christie: Hola nan, realment ets un nan o ho fas veure, ets de Roses o has aterrat a Roses, doncs sovint sembla que estiguis a un altre planeta, el planeta dels simis o dels golluts (nans del Pirineu)
El nan: Bones Gata, permetem tutejar-te, doncs com soc baixet arribo a la teva alçada i això em dona confiança. No se sap si soc de Roses o no, m’ho he muntat tan be, que pocs saben si soc d’aquí o d’allà, però que vaig aterrar com un paracaigudista a Roses això es ben cert i que em vaig fer l’amo del cotarro, tot i ser un nan, també, doncs en un país de cecs, el borni es l’amo, no?
Gata Christie: Bon dia farmacèutica, es realment veritat que hi ha una passa de grip o es un invent dels de sempre per vendre més vacunes i altra vegada mascaretes? I a tot això que em recomanaria pel mal de ventre, doncs soc gata caganera?
La farmacèutica: La veritat es que sí hi ha passa, però de molts virus, de fet la grip i el covid són la xocolata del lloro, fixat, tenim pesta porcina africana (clar que segurament es de Cerdanyola, però això no ho diran mai), de llengua blava nodular, de vespa asiàtica, de processionària del pi, de la mosca negra, del mosquit tigre, de la grip aviar, de la febre del Nil, del dengue autòcton, del chikungunya, en fi i no segueixo que si no…, però el de la intel·ligència artificial i la ràbia acumulada són els virus més perillosos, però fan veure que no ho són doncs sembla no hi ha vacuna contra ells.
Gata Christie: Bon dia capo, com està vostè ara que aviat se’n podrà anar de vacances? O potser es quedarà per aquí per veure passar el cadàver del seu millor aliat per davant de casa seva? En qualsevol cas, que desitjaria pel 2026?
El capo: Doncs Sra. Christie, com sempre vostè tan aguda i de la broma, eh? Òbviament no me’n aniré de vacances doncs aquí hi ha molt a fer encara i ara hem de treballar de valent per que la guineu no se’ns mengi les poques gallines que ens queden. De fet tan a mi, com al cadàver del meu aliat que diu vostè, se’ns gira molta feina, molta, doncs els dos sentim l’alè dels guineus al nostre cogote o clatell (com vulgui dir-ho).
Gata Christie: Sr peix espasa, imagino que els de la premsa l’han batejat així, per l’emprenyament que porta amb el tema de la pesca. Però com ha pogut veure, la sang no ha arribat al riu, la Comissió Europea aprieta però no ahoga.
El peix espasa: Si, sí Sra. Christie poca broma, que això ha sigut per pels i la situació cada vegada es pitjor. Tenim gambes per Nadal i Cap d’any, però ja veurem si en queden per Reis. I si no, sempre ens podem repartir les gambes de llums que ha instal·lat l’ajuntament per fer palès que som un poble que honora els seus avantpassats. Però jo no em preocuparia, els que portem el negoci a la sang, ja inventarem la gamba artificial o el pop modificat genèticament, la pela es la pela.
Gata Christie: Sra. barbi, diuen de vostè que tot i simpàtica, amb galtes i mofletes cada vegada més abundants, aviat se li girarà molta feina, doncs haurà d’assumir molta responsabilitat. Esta preparada per aquest repte?
La barbi: Escolti Sra. Christie, a veure si resultarà que vostè no es políticament correcte i no te en compta l’edatisme, el racisme, la gordofòbia o la pitopausa. La capacitat d’una persona no es mesura pel color de la pell, els quilos de pes que pugui tenir, els pits plans o plens, etc. etc. sinó per la seva capacitat de comprensió lectora, d’empatia, de presa de decisions, de resolució de problemes i sobretot de vendre fum.
Gata Christie: Sra. socorrista, darrerament, clar es hivern, no s’ofega ningú, però enguany ha sigut un any amb molts ofegats, que creu que fa n’hi hagin tants?. No només a Roses, a tota la Costa Brava, clar.
La socorrista: Doncs Sra. Christie, no serà per que no hi hagin avisos, noves guinguetes grogues, banderes grogues i vermelles i més agents cívics (els butanitos), però la gent es així. Enlloc de quedar-se a casa o a la piscina, prefereixen anar a la platja, que quan no està plena de meduses, hi ha peixos aranya i quan no tintoreres. Però es que a la gent le pone el perill, i fer avistament de ratlles, mantes, taurons o balenes està de moda. Però la veritat, no crec sigui això, es que fan uns esmorzars de forquilla tan ben regats i unes arrossades i mariscades tan estupendes que després la digestió es fa eterna i ve el col·lapse. Hi ha qui s’ofega abans d’arribar a l’aigua.
Gata Christie: Sr. pantallesdiuen de vostè que si no surt a una pantalla, la que sigui, té síndrome d’abstinència. Que fa que estigui tan pendent i orientat a sortir als mitjans, xarxes socials, amb selfies, entrevistes, streaming, etc.?
El pantalles: Sra. Christie, ja se que vostè es boomer i això li ve gros, però la veritat avui dia si no estàs a les xarxes, diuen no ets ningú, però si amés et saps explicar i tens coses a dir, es un mitjà que multiplica l’arribada del teu missatge i la teva cara bonica. Hi ha qui te enveja podrida de no poder-ho fer ni amb ajuda, pot ser es que no se sap explicar, te poques coses a dir o molt a amagar. En qualsevol cas admeto ser una mica narcisista, però prefereixo tenir aquest defecte que no ser un arribista que visqui del momio. .
Gata Christie: Senyor d’Agbar ves per on li ha caigut la loteria aquest any a Rosesamb el problema de la contaminació per nitrats de l’aigua potable. Ara que ja ha passat el drama, perquè no ens explica com han fet per arreglar-ho?
El d’Agbar. Molt senzill Sra. Christie, vostè sap que l’alcohol desinfecta i ho cura tot, no? Doncs vàrem començar a introduir per osmosis inversa petites quantitats de rom, whisky, ginebra, vodka, absenta, etc. i a mesura que anaven desapareixent les bactèries malignes, s’anava purificant l’aigua automàticament. Es una tècnica que encara no havíem utilitzat i per això es va trigar en donar per bona la salubritat de l’aigua. De fet, les cates per avaluar la qualitat de l’aigua van tenir molt èxit, tan que l’ajuntament en va voler fer tantes (amb pica-pica inclòs) que per això es va endarrerir l’avís final de potabilitat.
Gata Christie: Sra. funcionaria, aquest any segons males llengües no han treballat gaire o si han treballat no ha transcendit a la població. Es certa aquesta informació o es una fake interessada per part dels autònoms.
La funcionaria: Sra. Christie, aquesta pregunta ofèn, de fet es tot el contrari, mai com ara hem tingut tanta feina, el que passa que precisament per això no hem tingut ni temps per projectar el que hem fet. Haurien de ser els polítics, però com també han tingut molta feina, tampoc han tingut temps de comunicar i mostrar l’obra feta. Es un bucle, si treballes i treballes i no més penses en treballar, al final t’aïlles de la gent i sobre tot dels autònoms.
Gata Christie: Sr. ocupa o pot ser dir-li okupa? Diuen de vostè, que es un expert en propietat privada i que cada vegada són més, tants que en algunes zones ja hi ha més ocupes que veïns. Ens pot explicar com es això?
L’ocupa: Laveritat es que no se si som experts, ni si som més, doncs cadascú s’ho munta com pot, uns negociant amb els bancs dolents, altres amb els mossos bons, altres amb els veïns del costat, altres amb advocats, altres amb els vigilantes de la playa, de fet si només fos per nosaltres, seriem molts menys. Es una paradoxa que ni nosaltres entenem. En qualsevol cas, el vent bufa a favor nostre mentre les institucions no entenguin aquesta màxima “gent sense casa, cases sense gent”.
Gata Christie: Sr. manter, un any més però aquest encara més, ha sigut el seu any, em pot explicar d’on treuen tant material i sobre tot falsificat? I una altra pregunta, la pregunta del millón, com es que els hi agrada tan Roses?
El manter: Sra. Christie, vostè no sap que Roses per un manter, es com la gamba pel Bulli o la vela pel GEN Roses?, formem part ja del decorat, fins i tot hi ha pintors que ja han venut quadres amb nosaltres com a motiu, també fotògrafs, fins i tot venedors de marques de patinets elèctrics se’ns han ofert per promocionar els seus vehicles. I no es sorprengui si l’any vinent venedors de marques de drons facin el mateix, per transportar la nostra mercaderia, doncs amb patinet es fa molt feixuc.
Nota de la redacció: La Gata Christie desitja a tots els rosincs i rosinques un bon any 2026 i millor humor per resistir els embats que ben segur ens portarà el nou Any!. La Gata Christie també s’acomiada durant un temps, doncs se li gira feina…Miauuuuuuu
