Els republicans rosincs exposen el seu posicionament envers els pressupostos de Roses per a 2016
Els republicans rosincs asseguren que votaran en contra dels pressupostos de 2016 si “els Consells d’Administració no son proporcionals a la representació que tenen els diferents grups polítics a l’Ajuntament”, i de moment els Consells són els de la passada legislatura. L’altra raó per la qual votarien en contra és “que creiem que no cal la figura del conseller delegat, per tant, si es nomenen només es farà amb una finalitat partidista, és a dir, per compensar als membres que no han assolit acta de regidor”, i l’altre motiu d’ERC Roses per posicionar-se en contra dels pressupostos seria “en el cas que l’equip de govern presenti uns pressupostos de les societats municipals realitzat amb els Consell d’Administració antics”, ha manifestat el portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament de Roses, Joan Plana.
Comunicat d’ERC Roses arran de les negociacions sobre les empreses municipals de Roses
Després de 6 mesos de negociacions amb l’equip de govern sobre les empreses municipals de Roses, volem exposar públicament quin és el nostre posicionament sobre aquest trema.
Com que és un tema poc conegut pels ciutadans, volem començar amb un petit resum sobre el funcionament de les tres societats municipals de Roses: El Port Esportiu, ROSERSA i la Piscina Municipal. És important remarcar, abans de res, que el funcionament ve marcat pels estatuts de les societats i, per tant, ara per ara no podem fer més que adaptar-nos a aquest marc normatiu.
Aquestes tres entitats funcionen amb un cos tècnic propi, que inclou també director i gerent. La línia política a seguir, però, la marca un consell d’administració. Per posar un exemple, el consell d’administració és el que decideix si cal privatitzar el port o si ha de desenvolupar una tasca social. Els membres dels tres consells d’administració són nomenats pel ple de regidors de l’Ajuntament. 11 membres en el cas del Port, 7 a ROSERSA i 7 a la piscina. Els estatuts indiquen que cal nomenar persones professionalment competents per a formar-ne part, encara que presenten una important deficiència al no desenvolupar quins són els requisits concrets necessaris per a formar-ne part. Això permet, de facto, nomenar a qui es vulgui.
Després de la constitució del nou Ajuntament, el juny d’aquest any, el nostre grup va iniciar les negociacions amb l’equip de govern per tal de renovar els tres consells d’administració. En aquestes negociacions, les tres principals condicions que vàrem plantejar varen ser les següents:
1- Els estatuts marquen que és el ple qui nomena els consells d’administració. Entenem, doncs, que l’esperit d’aquesta norma és el de garantir la pluralitat d’aquests consells i adequar la gestió de les societats a la realitat política expressada a les urnes. Per aquest motiu, defensem que els consells han de ser nomenats en proporció al resultat de les eleccions. No té sentit ni legitimitat que el govern tingui una majoria als consells d’administració que no té al ple.
2- En les últimes legislatures ha estat una pràctica habitual el nomenament de la figura del conseller delegat. Aquesta figura suposa delegar totes les competències del consell d’administració en una o diverses persones. Això suposa, per una banda, un sobrecost important, ja que aquests consellers delegats tenen una important remuneració que en alguns casos pot arribar a ser de 25.000 € anuals. A més, són càrrecs escollits a dit, que no han passat cap mena de prova ni tràmit per a accedir a aquesta plaça. Per últim, aquesta figura ha estat moltes vegades utilitzada per a “compensar” als membres de les llistes electorals guanyadores que no han arribat a obtenir l’acta de regidor. És a dir, amb finalitats partidistes.
Estem d’acord que no és pràctic que el consell d’administració necessiti reunir-se constantment per a resoldre determinats temes del dia a dia, però els estatuts permeten que es deleguin les competències executives al personal tècnic de les empreses (director o gerent) i fins i tot directament a la presidència (l’alcalde o alcaldessa). Així, les empreses municipals poden funcionar perfectament sense necessitat de crear la figura del conseller delegat.
En aquest punt, volem deixar clar que la situació no es soluciona nomenant també consellers delegats d’altres grups que no siguin de CDC, encara que siguin del nostre.
3- El pressupost general de Roses, que vota el ple cada final d’any, inclou tant el pressupost de l’Ajuntament com el de les societats municipals. En el cas d’aquest últim, abans d’anar a ple ha de ser redactat i aprovat pels consells d’administració. Com que les negociacions per a renovar els consells d’administració no avançaven, vèiem possible que qui aprovés els pressupostos fossin els consells d’administració antics, els de la passada legislatura, on el govern encara té majoria absoluta i on ERC ni tan sols té representació. Davant la possibilitat que això passés, vàrem informar al govern que si el pressupost de les societats era aprovat pels consells d’administració antics i deslegitimats, els 4 regidors d’ERC no tindrien cap altre remei que votar negativament el pressupost general al ple.
Després de sis mesos, la situació segueix encallada, però la convocatòria del ple de pressupostos per a dilluns que fa pensar que podria desencallar-se properament. La nostra actuació i el nostre vot sobre aquest tema es basarà, en tot moment, en aquest posicionament que fem públic en el present comunicat.
ERC Roses
