El vintè i últim capítol del podcast es va celebrar amb públic a la Biblioteca de Roses, on una cinquantena de persones van participar en una reflexió sobre els efectes de la digitalització en la societat actual
La Biblioteca Municipal de Roses va acollir dimecres un capítol molt especial del podcast de Política és pedagogia. Antoni Salamanca va posar punt final a la primera etapa del seu programa amb una edició oberta al públic dedicada a “La importància de llegir en paper”, una temàtica que va convertir l’equipament cultural rosinc en un espai de reflexió sobre la salut mental, el pensament crític i els efectes de la dependència digital.
L’acte, retransmès per Empordà TV, va voler retre homenatge i reconeixement a totes aquelles persones i institucions que continuen apostant per la lectura en paper com una pràctica beneficiosa per al desenvolupament cognitiu, la cultura i la cohesió social. Segons va recordar Salamanca, nombrosos estudis científics fa anys que assenyalen els avantatges de la lectura tradicional davant el consum intensiu de continguts digitals.
Salamanca, que durant anys ha exercit com a formador i consultor, va recordar que aquestes reflexions no són noves en la seva trajectòria. Segons va explicar, ja les incorporava en activitats desenvolupades amb associacions, cooperatives, administracions públiques i fins i tot en els Congressos Nacionals de Gent Gran de Catalunya. El que aleshores podia semblar una proposta anecdòtica, avui forma part de moltes de les recomanacions que plantegen els centres especialitzats en el tractament de les addiccions digitals.
En aquest sentit, va destacar quatre activitats que considera especialment beneficioses per combatre la hiperconnexió digital: llegir en paper, jugar a petanca, fer ganxet i menar un hort. Sense menystenir altres pràctiques, va insistir que totes comparteixen un element essencial: desenvolupar-se a l’aire lliure i afavorir la relació amb l’entorn i amb les persones.
Per Salamanca, “el blau de les pantalles ha substituït el blau del cel” en centenars de milers de persones, una realitat que, segons va mostrar amb diversos gràfics, té conseqüències directes en la salut mental i en el bon funcionament del cervell. Per això va reivindicar la seqüència formada per llegir en paper, escriure, pensar i relacionar-se com una eina fonamental per preservar les capacitats cognitives.
La tradició escrita davant la cultura de la pantalla
Un altre dels aspectes centrals de la conferència va ser la progressiva substitució de les tradicions oral i escrita per la cultura visual i digital. Salamanca va defensar que “aquests dos pilars han estat fonamentals en la construcció de la civilització moderna” i va advertir que “actualment estan sent arraconats per modes de consum impulsades per grans multinacionals tecnològiques”.
Segons va exposar, cada vegada hi ha més evidències que apunten que la predominança dels estímuls visuals està provocant un empobriment de determinades capacitats relacionades amb la comprensió profunda, la reflexió crítica i el desenvolupament de disciplines vinculades a les humanitats i les ciències socials.
L’alerta sobre el deteriorament cognitiu
Un dels moments que més impacte va generar entre els assistents va arribar quan Salamanca va mostrar diversos gràfics sobre els efectes de l’exposició continuada a les pantalles en el cervell. Alguns d’aquests materials, segons va explicar, ja formaven part de les seves xerrades i tallers fa més de tretze anys.
Entre les dades exposades, va destacar les relacionades amb les alteracions observades al còrtex prefrontal i a la massa grisa cerebral derivades d’un consum excessiu de pantalles. En aquest context, va recordar que l’any 2024 la Universitat d’Oxford i altres estudis científics van popularitzar el concepte anglès “Brain Rot” —literalment, “cervell podrit”— per alertar sobre el deteriorament cognitiu accelerat que s’està detectant especialment entre les noves generacions, però que també afecta persones adultes.
“Cada vegada som més dependents de la tecnologia”
Salamanca també va advertir sobre allò que va definir com el “ciberfetitxisme”, una confiança excessiva en les eines tecnològiques que, segons la seva opinió, genera una paradoxa cada cop més evident. Perquè “perseguint la màxima independència amb les noves tecnologies, cada vegada som més dependents de les noves tecnologies”, va afirmar.
Com a exemple, va assenyalar la creixent dependència que molts estudiants tenen de la intel·ligència artificial per elaborar textos o treballs acadèmics. Segons Salamanca, aquesta situació és conseqüència directa de la pèrdua progressiva de l’hàbit de pensar i escriure per un mateix.
Conversa amb Pilar Cortés i participació ciutadana
Aprofitant que l’acte es desenvolupava a la Biblioteca de Roses, Salamanca va convidar la seva directora, Pilar Cortés, amb qui va mantenir una conversa sobre els canvis en els hàbits lectors i el paper de les biblioteques després de 25 anys al capdavant de l’equipament.
La sessió també va comptar amb una activa participació del públic assistent. Prop d’una cinquantena de persones van omplir la sala i van intervenir en un debat que va servir per compartir experiències, inquietuds i reflexions sobre la relació entre tecnologia, educació i qualitat de vida.
Una nova fase del projecte aquesta tardor
Tot i que aquest vintè episodi ha posat punt final a la primera etapa de Política és pedagogia, Salamanca va anunciar que el projecte continuarà aquesta tardor amb una nova fase.
Segons va explicar, no es tractarà d’una segona temporada convencional, sinó d’una evolució del format amb l’objectiu d’augmentar-ne el rendiment pedagògic i ampliar-ne l’audiència. La iniciativa inclourà sessions específiques dirigides a entitats de Roses i una itinerància oberta per diferents municipis de l’Alt Empordà amb el suport d’Empordà TV.
El podcast “Política és pedagogia” és un projecte produït i realitzat per Empordà TV amb el suport del diari digital ViladeRoses, el setmanari Empordà i el setmanari El Triangle
Capítol 20 del podcast ‘Política és pedagogia’
