Dissabte passat, tot just fa una setmana, es va celebrar la Gala Benèfica a favor de Moebius. Un espectacle inoblidable per a tothom, per diferents i diversos motius
Segurament tothom hem tingut, hem viscut, un dia a les nostres vides en el que tot sortia a l’inrevés. Doncs dissabte passat va ser un d’aquestes jornades en el que moltes persones van sentir, patir, aquest mal dia. Un dia inoblidable, però no perquè fos meravellós, al contrari. Inoblidable perquè alguns no el van poder esborrar de la seva ment durant uns quants dies.
Inoblidable, primer de tot, per la dolenta organització per part de l’Associació Catalana de Moebius de la Gala Benèfica a favor d’aquesta Síndrome, malaltia congenita considerada rara i que la pateix l’Adam, un nen de Roses. Dolenta perquè, com reconeixen les integrants d’aquesta entitat, “pitjor no ens podia haver sortit. No vam fer res bé. Tot ens va sortir malament. Va ser un malson”. Una setmana després els mals records de l’esdeveniment encara els persegueixen alguns d’ells.
Inoblidable per als pares, mares i familiars que no van poder accedir al teatre a veure ballar als seus fills, filles, néts o netes. Un malson.
Inoblidable per aquells que si que ho van poder fer van comportar-se a la sala teatral, un lloc públic com si estiguessin a casa seva. A l’inici de la gala es va advertir que, si us plau, no entressin menjar a l’amfiteatre, que estava prohibit tant menjar com beure, que ja es faria al descans. Com si sentissin ploure. Van deixar l’amfiteatre brut, molt brut. Bosses de patates, xicles enganxats a les butaques…
Inoblidable, en aquest sentit, va ser per a la Fina, treballadora incansable del teatre perquè tothom el pugui gaudir com sempre, polit i net, i que no va parar de cridar l’atenció perquè la gent (pares, mares, avis, àvies, fills, filles, néts i netes) no entressin de menjar a l’interior perquè estava prohibit). Ni cas. Ni puto cas.
Inoblidable, també, per a la resta de treballadors del teatre, perquè tanta porqueria per recollir i netejar no ho recorden des de fa temps, molt de temps.
Inoblidable per algunes acadèmies de ball (les quals elles mateixes ja saben quines són), que pensant que la Gala Moebius es feia exclusivament pel seu lluïment personal no van respectar el minutatge de la seva actuació, que prèviament s’havia pactat amb l’organització.
Inoblidable per l’Acadèmia de ball (ella ja sap qui és) que va amenaçar que si no sortia a la primera part de l’espectacle, quan estava programat sortir a la segona, que marxaria cap a casa sense importar-li deixar sense actuar a les seves ballarines en un lloc tan especial com el teatre.
Inoblidable per un club de… (ell també ja sap qui és) que no van voler sortir a l’escenari perquè l’acte anava amb retard i van decidir marxar… a actuar en un altre lloc.
Inoblidable per a Manuel Rubio, una persona solidària que sense tenir cap familiar afectat per Moebius va donar al volta al món amb el seu projecte ‘Moebius por el Mundo’ per difondre la Síndrome, i que no va poder explicar ni un petit detall de la seva iniciativa solidària. Inoblidable i trist per al ‘respectable’, perquè es va perdre l’oportunitat de sentir i veure una gran història solidària de com una persona ajuda a milers sense demanar res a canvi.
Inoblidable per a la Moebius Marta Santodomingo, un talent al piano i component de la ‘Jove Orquestra del Gironés i que només va poder tocar un tema, quan en tenia previst dos.
Inoblidable per al jove afectat de Moebius, en Carlos Moriana, que va venir de Madrid a presentar el curtmetratge que ell ha escrit i dirigit, i que quan va acabar la gala es va donar compte que l’havien robat una bossa de sota la butaca amb dos samarretes de Moebius que havia comprat anteriorment.
Inoblidable va ser per a Yolanda Ruiz una mare d’una nena Moebius, la Martina, que van venir des de Manresa a gaudir de la gala i li van robar la jaqueta. En aquest darrers dos casos inoblidable i vergonyós per la imatge que es portaran, un cap a Madrid i l’altra cap Manresa, de la gent de Roses.
Inoblidable pels representants de l’Ajuntament de Roses presents a la gala als quals van culpabilitzar del fet que no pogués entrar tota la gent.
Inoblidable va ser la recaptació assolida. Un total de 2.660 euros que sumats als 6.000 que va donar com a legat l’Anita, de l’Estanc de la Punta, a l’Associació Catalana de Moebius de Roses, fan un total de gairebé 9.000. Diners que apropa més a l’entitat al seu objectiu d’organitzar el primer congrés mèdic que se celebrarà a la Vila.
És bonic que un acte solidari sigui inoblidable, però quan es confón el terme solidari es converteix en tristement inoblidable.
Galeria de fotos de la participació de les Acadèmies de dansa i dels protagonistes de la Gala: els afectats de Moebius i la gent que els ajuda
[fsg_gallery id=”164″]
