El retrobament de les dues bandes vint anys després va deixar moments per al record, amb Pemi Fortuny cantant «Corren» amb Gossos i els manresans tornant a l’escenari per interpretar «Should I Stay» amb Lax’n’Busto
La tercera nit de concerts del Festival Sons del Món a la Ciutadella de Roses va quedar gravada a la memòria dels milers d’espectadors que van omplir el recinte per reviure algunes de les cançons més emblemàtiques del pop-rock català. Vint anys després de la seva darrera coincidència sobre un mateix escenari, Gossos i Lax’n’Busto es van retrobar en un concert únic que va combinar nostàlgia, complicitat i una col·lecció d’himnes que formen part de la banda sonora de diverses generacions. La vetllada es va completar amb l’actuació de Joan Masdéu al Village abans dels concerts i amb la festa final de Radio Cassette Night, que va allargar la nit fins ben entrada la matinada.
Els encarregats d’obrir l’escenari principal van ser Gossos, en el que era el seu únic concert d’aquest 2026 després del punt i a part anunciat pel grup a finals del 2024. La banda manresana va oferir un repertori carregat d’emoció amb cançons com Oxigen, Nits de glòria, El camí, Deixa’t portar, Tot és fosc, Rera teu, Condemnats, Patum, Solstici, Flors i violes, Lliure com l’aire, L’Illa, Res tornarà a ser igual, Corren i La nit s’acaba.
Precisament durant «Corren» va arribar un dels instants més màgics de la nit. Pemi Fortuny va aparèixer per sorpresa a l’escenari per compartir la interpretació d’una de les cançons més estimades de Gossos. La col·laboració va tenir un simbolisme especial, ja que el grup manresà ha anunciat que tornarà als escenaris el 2027 per commemorar el vintè aniversari d’aquest tema i retre homenatge al disc Oxigen.
Després va arribar el torn de Lax’n’Busto, immersos en la gira dels seus 40 anys de trajectòria. Els vendrellencs van desplegar un repertori que va recórrer pràcticament tota la seva història musical, amb clàssics com La meva terra és el mar, Trepitja fort, Més que la meva sang, Que boig el món, Les nits del Liceu, Tu ets la llum, Emiliano Zapata, Si no ho fas tu, un popurri amb alguns dels seus grans èxits, Pagès, Mai, Ara, Amb tu, Però mai tu, Toca’m els ous Maria, Copa, Tornarem, Llença’t, Miami Beach, Tinc fam i T’estimo molt.
Però encara faltava el segon gran moment de la nit. Quan semblava que el concert arribava al seu punt culminant, els membres de Gossos van tornar a pujar a l’escenari per interpretar conjuntament amb Lax’n’Busto «Should I Stay», una actuació convertida en homenatge als quaranta anys de carrera de la banda de El Vendrell. L’abraçada final entre les dues bandes va resumir millor que cap discurs el vincle històric que les uneix, després d’haver compartit escenaris i camins musicals fa dues dècades.
Abans dels concerts de la Ciutadella, el Village del festival havia ofert una proposta molt més íntima amb Joan Masdéu. L’exlíder de Whiskyn’s va presentar La Bonaventura, la gira amb què celebra quinze anys de trajectòria en solitari revisitant algunes de les cançons més representatives de la seva discografia i obrint una nova etapa artística davant un públic que va respondre amb una gran proximitat.
I quan les llums de l’escenari principal es van apagar, la música no es va acabar. La festa es va traslladar novament al Village amb Radio Cassette Night, on Carles Pujol i Josep Serra van demostrar per què continuen sent una referència després de dècades vinculats tant a la ràdio com a les cabines de DJ. Amb una selecció de grans èxits dels anys vuitanta i noranta, combinats amb alguns temes més actuals, van aconseguir mantenir la pista plena fins al final, amb aquell do de punxar, en cada moment, exactament les cançons que el públic tenia ganes de ballar.
