Cinema a la Fresca

Josep Pascual: “Soc un jove de 72 anys”

La Finestra de l'Empordà
Josep Pascual navegant per la badia de Roses

Josep Pascual, empordanès pioner a Catalunya en dades de sèries marítimes des de fa 50 anys, és el nou protagonista de la secció d’entrevistes La Finestra de l’Empordà

Josep Pascual va néixer a L’Estartit, on viu actualment. Segons ell mateix, és un jove de 72 anys que es passa el dia a mar. A terra és amic dels seus amics, instrumentista de tenora a la “Principal de Banyoles” des de fa 40 anys, és també membre del “Cor Anselm Viola” de Torroella de Montgrí.
Observador meteorològic expert en mesures meteorològiques i ambientals, format en enginyeria tècnica agrícola i un  innovador i autodidacta nat, és pioner a Catalunya en dades de sèries marítimes des de fa 50 anys.
És un apassionat del mar, la fotografia, les mesures, la tenora i les ones dalt la barca. Inventor del mareògraf quan encara no havien aparells de mesura.

ViladeRoses (VdR): Josep, d’on et ve aquesta afició i tirada al mar, que després s’ha convertit en passió i després en recerca?

Josep Pascual (J.P.): La meva afició per la meteorologia ve de quan tenia 4 o 5 anys, el meu pare i el meu avi, pescadors, me portaven sovint a la barca amb ells a pescar. Jo escoltava els comentaris que feien sobre el temps. Evidentment les previsions de l’època tenien molt que desitjar i la gent s’havia de fixar amb els senyals que es veien al cel i al mar, i en sabien molt.

VdR: Però ja de jove, pel que sembla, tenies una inquietud i unes ganes de coneixements premonitòries. Com va començat tot plegat?

J.P.: Volia estudiar topografia, però en aquella època només hi havia escola a Madrid; per això vaig estudiar enginyeria tècnica agrícola, a l’escola d’Agricultura del carrer Urgell de Barcelona ( ja que hi havia les assignatures de dibuix i agrimensura (és a dir, topografia!). De totes maneres, ja vaig aprendre molt quan sortia a pescar amb el meu pare i el meu avi. Amb 13 anys ja vaig començar a fer anotacions sobre el temps, estat de la mar, etc.

VdR: I d’aquí ja vas passar a ser un pioner de les mesures a Catalunya, fins i tot ja fa molts anys, facilitant-les a TV3. Com va ser? 

J.P.: Aviat me van interessar les dades marítimes. Les primeres que vaig anotar, amb 15 anys (el 1966) eren els temporals de mar; bàsicament els de llevant i xaloc, els que provoquen onades més grans a la zona. Al principi només n’anotava la data, però al cap de pocs anys ja n’anotava l’altura de manera aproximada ja fos dalt de la barca o des de terra amb aparells rudimentaris que em feia jo mateix. Amb el pas dels anys em van començar a ajudar i facilitar aparells més adients tècnics del Servei Meteorològic de Catalunya.

VdR: Parlant de terra, quan estàs a terra, que t’agrada fer, apart del treball, del que seguirem parlant

 J.P.: Jo de jove, era sardanista i m’agradaven els instruments de cobla. Accidentalment vaig comprar una tenora de segona mà i, quan varen refer la cobla “Principal de Banyoles” entre els instrumentistes que els hi faltaven, un era el de tenora i em van cridar i…. 40 anys després encara segueixo a la cobla tocant. També estic encara al “Cor Anselm Viola” de Torroella de Montgrí. També m’agrada calcular i muntar rellotges de sol. I com podeu veure ben sovint, fotografia de la natura, de dofins, de la Lluna, les sortides i postes de Sol,…

VdR: Fantàstic Josep, t’agrada la música de les onades i la música del solfeig. Tornem a la feina, per la que se’t coneix més, tot i que ets una persona molt discreta.

J.P.: Sempre he treballat amb clients particulars i alguna empresa de la zona i això m’ha permès poder combinar aquesta feina amb la meva gran dedicació: la meteorologia. I dins de la meteorologia, les dades marítimes, amb vàries sèries, una de les quals vaig començar ara fa 50 anys. Gràcies a la meva mare i la meva germana, que se’ van encarregar no la vaig interrompre el 1974 quan feia la “mili” a Melilla. 

VdR: Fins quin punt es preocupant la regressió de la costa i la desaparició de sorra i arenals?

J.P.: Això ens està alertant, com a mínim en aquesta zona de l’Estartit i les Medes, de la reculada mitjana de la platja d’uns 60 cm. anuals. A vegades la sensació que té la gent és enganyosa, ja que aquesta reculada no és regular per totes les zones. Hi ha zones que avancen, d’altres que reculen… a causa dels diferents temporals, desplaçaments de la sorra pels vents i els corrents marins propers a la platja….però el resultat mitjà és aquest, més de mig metre anual.

VdR: També fas mesures, apart de l’Estartit i les Medes, a molts altres llocs, on més?

J.P.: Be, apart de l’Estartit i les Medes, fonamentalment, també a Palamós, al Cap de Creus, al llac de Banyoles, i també n’he fet als pantans de Sau, Susqueda i Boadella. També al baix Ter, a l’alçada de Torroella. Al llac de Banyoles es molt interessant d’observar els diferents nivells de temperatura. Però també es molt interessant observar la reculada de les platges entre Begur i L’Estartit.

VdR: Fa temps que col·labores amb el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)?

J.P.: El SMC va crear l’any 2008 la xarxa d’observadors meteorològics formada per persones voluntàries, aficionades, però expertes amb meteorologia i distribuïdes arreu del territori català. La majoria de nosaltres vàrem començar la col·laboració l’any 2009, alguns com jo també en la modalitat de vigilants en situacions de temps sever, com ara pluges fortes, tempestes, ventades o temporals de mar. Cada dia anotem les dades a la web del SMC, que després son les que veiem al “Temps” de TV3.

VdR: Quantes observacions calcules que fas al cap de l’any?

J.P.: A l’inici feia unes 40 observacions al llarg de l’any. Entre 60 i 70 observacions anuals durant les dècades dels 80-90 i, ja des de l’any 2.000 aprox., gràcies a la col·laboració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, un centenar d’observacions al llarg de l’any. Això amb respecte al SMC, apart del SMC son moltes més. De fa uns anys, també faig mesures d’una desena de fonts de la comarca.  

Que per molts anys et tinguem recopilant dades sobre el mar Josep, i que la teva constància com Observador meteorològic, es traslladi a les noves generacions. Ah! i segueix-nos regalant a la vista, les teves gravacions de dofins que envies al Temps de TV3.  

Entrevista realitzada per Toni Salamanca 
La Finestra de l'Empordà