La Garrotxa encapçala la recollida selectiva dels residus a les comarques de Girona

Recollida selectiva dels residus a les comarques de Girona

Moment de la presentació

La recollida selectiva neta ha augmentat a les comarques de Girona, passant d’un 30,24% a un 31,46 %, lleugerament per sota de la mitjana de la recollida selectiva a Catalunya, que és del 32%

Recollida selectiva dels residus a les comarques de Girona
Moment de la presentació

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, acompanyat del delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i del director dels Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat, Pere Saló, va presentar ahir dilluns a Girona les dades del 2017 de residus municipals a l’àmbit de les comarques gironines, que abasta l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès, i la Selva. Segons aquest balanç, l’any passat es van generar 475.429 tones de residus municipals en aquesta àrea, un 2,99% més que l’any anterior. Per càpita, la generació de residus s’ha situat en 1,76 kg/hab./dia, per sobre de la mitjana de Catalunya, que és d’1,40 kg/hab./dia.

La comarca que genera més residus per càpita és el Baix Empordà, amb 832,67 kg/hab./any, i la que menys, el Gironès, amb 441,65 kg/hab./any. Totes les comarques superen la generació mitjana de Catalunya excepte la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès.

La recollida selectiva neta a les comarques de Girona se situa al 31,46%, lleugerament per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 32%.
Aquesta xifra indica el grau de separació de residus descomptant els impropis presents a cada fracció.

Concretament, la comarca gironina que més separa els residus és la Garrotxa, amb un índex de recollida selectiva neta del 37,62%, mentre que la Selva és la que registra l’índex més baix de la demarcació, un 26,65%. Cinc comarques superen la mitjana de Catalunya de recollida selectiva neta. Són la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà i el Ripollès.

Municipis en el podi

Amb les dades desglossades per municipis rurals –menys de 1.000 habitants–, municipis semirurals –entre 1.000 i 5.000 habitants–, municipis semiurbans –entre 5.000 i 15.000 habitants–, municipis urbans –entre 15.000 i 60.000 habitants– i ciutats –més de 60.000 habitants–, s’observen els resultats següents, pel que fa a la recollida selectiva neta: Susqueda és el que obté un millor resultat en municipis rurals amb un 74,07%, Vilablareix en municipis semirurals, amb 79,02%, Celrà en municipis semiurbans, amb 62,89%, i Palafrugell en municipis urbans amb 37,30%. Finalment, en ciutats, Girona obté un 38,02%.

Tenint en compte que als municipis més densament poblats s’obtenen generalment resultats de recollida selectiva neta baixos en comparació amb els petits, Celrà ha obtingut un resultat destacable amb un 62,89%.

Vilablareix, que fa recollida porta a porta i la combina amb un sistema de pagament per participació, que incentiva econòmicament els veïns i veïnes a  separar els residus, obté un altre any els millors resultats de la comarca, fregant el 80%.

La Comissió Europea estableix que els països membres han d’arribar al 2020 almenys a un 50% de reciclatge. Aquesta xifra augmenta 5 punts cada 5 anys, així que, al 2025, s’ha d’arribar almenys a un 55%, i al 2030, a un 60%.

La recollida de l’orgànica

Tost ha destacat que és imprescindible que els ajuntaments millorin la recollida de la fracció orgànica, que és clau per millorar la recollida selectiva, ja que representa gairebé el 40% en pes dels residus”. El director de l’ARC ha insistit que no assolirem els objectius de país si no augmentem la recollida d’aquesta fracció. Els municipis que han obtingut bons resultats és perquè fan una bona recollida de la fracció orgànica“.

L’orgànica és la major part del que llencem. Més que el paper, que representa un 11,7% dels residus municipals, i que els envasos que, per bé que ocupen volum, representen el 10,3 % dels residus que de mitjana es poden generar en una llar qualsevol.

Des del 2012 la recollida selectiva de la fracció orgànica està estabilitzada a Catalunya al voltant de les 385.786 tones recollides de manera anual. Per augmentar-la, l’ARC porta a terme diverses mesures. Tot just ha acabat fa pocs dies  la campanya ‘Si l’orgànica va al marró, bé! Si no hi va, no ve’. Les mesures fiscals i en aquest sentit econòmiques també són importants.

El cànon sobre la deposició controlada del rebuig penalitza les tones de fracció resta –el que no es separa– que els municipis envien a dipòsit controlat o incineració. A la vegada el ‘retorn del cànon’ incentiva econòmicament els municipis segons les tones d’orgànica recollides i la seva qualitat.

A les comarques de Girona, la recollida selectiva de l’orgànica s’ha incrementat lleugerament. Enguany s’han recollit 42.766 tones, això representa un 4,5% més que l’any anterior, és a dir, 1.856 tones més. L’any 2016 s’havien recollit 40.909 t. Com a Catalunya, a Girona si s’incrementa la recollida selectiva de la fracció orgànica, això impulsarà la recollida selectiva del conjunt de la demarcació.

Repunt de la recollida selectiva a Catalunya 

La recollida selectiva a Catalunya ha augmentat un 7% interanual (es van recollir més de 100.000 tones més que l’any 2016). Es tracta de l’increment més alt dels últims cinc anys, atribuïble a una major conscienciació ciutadana, a l’efecte de les campanyes de sensibilització sobre la ciutadania, a l’increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals –que al 2017 van arribar als 8,2 milions d’euros per a projectes de prevenció, foment de la recollida selectiva d’orgànica i implantació de deixalleries–, a la implantació de sistemes de recollida més eficients, i a la pujada del cànon dels residus municipals –establert el 2017 en 30€/tona destinada a l’abocador i que actualment se situa en 35,6€/tona.

L’increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es fa de forma progressiva i continuada fins l’any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l’abocador i de 25 €/tona si s’incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material.

Del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament pràcticament el 40%, és a dir, 1,54 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l’any anterior del 7%.

Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que ho ha fet en major mesura ha estat el paper i cartró (+12,30%), seguida del vidre (+10%), els envasos lleugers (+4,69%) i l’orgànica (+2,02%). Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d’orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d’envasos lleugers.

Tost ha destacat els reptes que ha establert Europa per millorar la gestió dels residus, i ha posat com a exemple que “a partir de l’1 de gener de 2025 serà obligatori que els ajuntaments recullin la fracció tèxtil. A Catalunya es generen anualment de 120.000 a 140.000 tones de tèxtil i només se’n recullen 15.000.” És per això que ha advertit que “a banda de les sancions que imposarà Europa si no s’assoleixen els objectius de reciclatge, hem de reciclar més i millor. Si ens sancionen, la multa acabarà repercutint als ajuntaments”.

Podeu consultar el detall de la recollida dels residus municipals de l’any 2017 per a totes les comarques i municipis al web de l’Agència de Residus de Catalunya.