El segon capítol del pòdcast Política es pedagogia, Antoni Salamanca analitza una de les principals amenaces socials del moment: una polarització que va molt més enllà de la política i que ja té conseqüències directes en la convivència, l’economia i la qualitat democràtica
En el segon episodi del pòdcast Política es pedagogia, realitzat per Empordà TV, amb el suport del diari digital ViladeRoses, el Setmanari Empordà i el setmanari El Triangle, Antoni Salamanca posa el focus en un concepte omnipresent però sovint mal entès: la polarització. Lluny de quedar-se en la superfície de la crispació mediàtica o del soroll a les xarxes, Salamanca convida a aprofundir-hi amb dades i exemples concrets que evidencien la magnitud del problema.
Una de les dades més rellevants que aporta prové del Fòrum Econòmic Mundial, que situa la polarització social com el primer risc detectat a l’Estat espanyol. No es tracta, doncs, d’un advertiment d’una ONG o d’un actor ideològic, sinó d’una institució clau del poder econòmic global. Segons Salamanca, aquest fet demostra que la polarització preocupa tant “per baix”, pels seus efectes devastadors sobre la ciutadania, com “per dalt”, per l’impacte que té en l’estabilitat política, la seguretat jurídica i el funcionament dels negocis.
Un altre indicador especialment alarmant és el de l’Atlas de la polarización España 2025, que assenyala que l’any passat prop de cinc milions de persones a Espanya van trencar relacions familiars o d’amistat per motius polítics. Una xifra que posa de manifest que la polarització ja no és només un fenomen discursiu, sinó una realitat que erosiona els vincles socials més bàsics.
Salamanca defensa que no es pot qüestionar la polarització social sense assumir abans la responsabilitat de la polarització política. Segons explica, aquesta és un producte directe del deteriorament de la qualitat democràtica, del pobre debat parlamentari, de la manca de confrontació real de programes i projectes i de l’absència d’exemplaritat per part dels dirigents. Menys debat de fons implica més polarització, i aquesta deriva en paràlisi, bloqueig institucional i involució democràtica.
Per il·lustrar-ho, recupera la faula dels dos burros: cadascun estira cap a una banda diferent d’un feix de menjar i, incapaços de moure’s del seu extrem, acaben morint de fam. Una metàfora clara d’un sistema polític i social incapaç de cooperar i trobar punts d’entesa.
El paper de les xarxes socials, que serà el tema central del tercer capítol del podcast, apareix també com un factor clau. Salamanca alerta que els algoritmes fomenten bombolles sectàries, fidelitzen cada “parròquia” ideològica i afavoreixen el tancament de files més enllà del raonament o de les propostes. Aquest mecanisme alimenta dinàmiques de “suma zero”, on diferents grups, plataformes i moviments competeixen entre ells i amb els partits polítics, amb un resultat final en què tothom hi surt perdent.
Els exemples de polarització binària són nombrosos i transversals: independència sí o no, renovables sí o no, eutanàsia sí o no, vacunes sí o no, turisme sí o no, immigració sí o no, canvi climàtic sí o no, intel·ligència artificial sí o no. Una lògica reduccionista que, segons Salamanca, impedeix el matís, el debat complex i la construcció de consensos.
Finalment, l’analista apunta altres variables que alimenten aquesta fractura: la deficient formació política i managerial dels líders, l’elevat analfabetisme funcional —que afecta uns 16 milions de persones que, tot i saber llegir i escriure, tenen dificultats per interpretar la realitat, resoldre problemes o negociar— i l’augment sostingut de les desigualtats socials.
El capítol es tanca, però, amb una mirada en positiu. Salamanca exposa exemples i actituds que poden ajudar a neutralitzar la polarització i a avançar cap a una societat més integradora, menys excloent i més capaç d’afrontar els grans reptes col·lectius sense quedar atrapada en el bloqueig permanent.
Capítol 2 del pòdcast ‘Política és pedagogia‘
