Cèlia Godo Collva rebre el present de la Generalitat i un altre de l’Ajuntament de Roses envoltada de la seva família en un acte íntim celebrat al seu domicili
La rosinca Cèlia Godo Coll va rebre ahir la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya, una distinció que reconeix les persones que arriben als cent anys de vida. L’acte es va celebrar al domicili de l’homenatjada, envoltada dels seus familiars, en una jornada carregada d’emoció i reconeixement.
L’encarregada de lliurar la medalla va ser la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Igualtat i Feminismes a Girona, Mònica González Trapero, que va felicitar la centenària per una trajectòria vital marcada per l’esforç, l’arrelament a Roses i els valors familiars.
En representació de l’Ajuntament de Roses, la regidora de Gent Gran, Ester Navas, va participar també en l’acte i va fer entrega a la Cèlia d’un ram de flors com a mostra de l’estima i el reconeixement de tota la Vila.
L’homenatge va servir per posar en valor la vida d’una dona que forma part de la memòria viva de Roses i que, als seus cent anys, continua mostrant una gran vitalitat, una memòria extraordinària i una conversa plena d’anècdotes i records que expliquen l’evolució de la vila al llarg de tot un segle.
Cèlia Godo Coll
La Cèlia va néixer a Roses el 2 de maig de 1926, la Cèlia Godo en el si d’una família profundament vinculada al món de la pesca, ja que és néta, filla i esposa de pescadors, concretament de pescadors dedicats al palangre i a les xarxes.
La seva família era coneguda a la Vila com “els de ca les Guiules”, perquè pescaven principalment aquest tipus de peix. Va créixer al carrer de Sant Sebastià juntament amb quatre germans i va formar part de la primera generació d’infants que van estrenar l’escola Sacco i Vanzetti durant la República.
La seva infantesa va quedar marcada per l’esclat de la Guerra Civil. Amb la família es van traslladar temporalment a Palau-saverdera per protegir-se dels bombardejos que castigaven Roses.
La Cèlia es va casar amb Joan Fonolleres, conegut a Roses com “en Regalat Gran”, i van establir la seva llar també al carrer de Sant Sebastià. Van tenir una filla, la Carme, i van compartir la vida amb una família nombrosa.
Als seus cent anys, la Cèlia Godo es mostra satisfeta de la vida que ha viscut. Parla amb orgull de la seva família, de les seves amistats, del seu marit, amb qui va compartir una llarga història d’amor, de la seva filla Carme i dels seus néts, Joan i Esteve. Una trajectòria vital que ahir va rebre el reconeixement institucional de la Generalitat, però que fa temps que gaudeix de l’admiració i l’estima de tothom que la coneix.
