Mes de paraules

La sequera es fa forta i pot ser qualificada d’excepcional en algunes zones del territori

L’actual episodi de sequera continua intensificant-se, sobretot a la meitat nord de Catalunya, on s’enregistren importants dèficits pluviomètrics a curt, mitjà i llarg termini

Com era previsible, l’estiatge climàtic s’ha solapat amb l’actual període de sequera en curs. Això és, l’estiu és una estació seca a gran part del territori i, per tant, poc probable a compensar dèficits de precipitació previs. Per agreujar la situació, els mesos de maig, juny i juliol han estat excepcionalment càlids i sense precipitació destacada a les zones més afectades per la sequera. Només les tempestes dels darrers dies han afectat zones com l’Alt i Baix Penedès, oest de l’Anoia, Bages, Berguedà, nord d’Osona, Pallars Jussà i Solsonès, zones on els dèficits de precipitació començaven a ser preocupants i a afectar seriosament a l’estat de la vegetació.

Atès que les condicions de dèficit hídric ja porten mesos essent dominants a moltes zones del país, el primer que volem mostrar és precisament quin ha sigut el comportament de la precipitació al llarg de diferents períodes d’acumulació. A la figura 1 es reflexa el % de precipitació enregistrada a 31, 90, 180, 365, 545 i 730 dies enrere comptant a partir del 31 de Juliol d’enguany. Exceptuant el període d’agregació més curt, s’observa com el dèficit de precipitació és el gran dominador a gairebé tot el país i per a qualsevol dels períodes. Més en detall:

Els darrers 3 mesos han sigut molt secs a tot el nord-est (27.5% de precipitació respecte a la climatologia), litoral i prelitoral central (47%), així com també a la zona del Prepirineu (52%)

Durant el darrer mig any el màxim dèficit torna a repetir-se a les mateixes zones, amb un valor de precipitació acumulada entre el 75-80% del que seria normal. Per contra, el terç sud mostra un superàvit del 20% .

Per als darrers 12 mesos, la situació es gairebé idèntica a la descrita durant els 6 darrers. De nou les zones de la Catalunya central, Prepirineu, nord-est i Litoral i Prelitoral central tenen un 30% menys respecte a la climatologia. El terç sud i la cara nord del Pirineu i zones d’influència continuen sent les úniques zones amb superàvit (110-120% de l’acumulat normal).

Durant el període que va des del darrer any i mig als dos anys, la situació és gairebé idèntica a la descrita en el punt anterior, si bé ja s’aprecia com és tot el litoral i prelitoral de la meitat nord la que té els majors dèficits, entre el 50 i el 70% acumulat respecte al que seria normal en el període.

Sequera forta i excepcional
Figura 1. De dalt a baix i d’esquerra a dreta, precipitació acumulada, en % respecte a la mitjana del període 1970-2010, per als darrers 31, 90, 180, 365, 545 i 730 dies

Com s’aprecia a la figura 1, no només hi ha manca de precipitació a curt, mitjà i llarg termini, sinó que l’estiu està sent molt més càlid del que és normal, amb una successió d’onades de calor intensa i persistent com només s’havia observat l’estiu de 2003. La combinació de manca de precipitació i alta temperatura està tensionant molt a la vegetació.

La manca de precipitació a curt, mitjà i llarg termini, fa que l’estiu estigui sent molt més càlid del que és normal, amb una successió d’onades de calor intensa i persistent com només s’havia observat l’estiu de 2003. La combinació de manca de precipitació i alta temperatura està tensionant molt a la vegetació.

La gravetat d’un episodi de sequera meteorològica ve determinada bàsicament per la intensitat, extensió i duració dels dèficits hídrics. Doncs bé, l’episodi de sequera actual, ara per ara, no és el de màxima durada de la sèrie 1970-2022, si bé mostra la màxima intensitat així com màxima extensió d’IPE-12 inferiors a -2.0 unitats a la zona del Litoral i Prelitoral central, així com també a la zona nord-est del país. En aquestes dues zones, a més, venien de patir un episodi de sequera també força intens i de molta durada durant els anys 2015-2017, sobretot a la zona del Litoral i Prelitoral central, on aquest epìsodi previ si que és el de major durada de la sèrie 1970-2022.

Amb aquesta contextualització, volem fer notar que, a la zona del Litoral i Prelitoral central i del nord-est les dades indiquen major intensitat i durada de les sequeres durant les darreres dècades A més, si bé s’observa que els períodes de sequera i pluvials tenien intensitats similars durant les dècades que es mostren del segle passat, al segle XXI els episodis pluvials no són de magnitud comparable als episodis de sequera. Això indicaria que les sequeres incrementen la intensitat per un descens dels acumulats de precipitació amb agregats de 12 mesos, que és el que té en compte l’IPE-12. Aquest fenomen no s’aprecia, almenys tan clarament, a la resta de zones que es mostren.

L’actual sequera contextualitzada amb episodis anteriors

La durada i gravetat que està adquirint l’actual sequera ha fet que apareguin comparacions, tant als mitjans de comunicació com de responsables polítics,respecte a l’episodi de 2004-2008. Recordem que l’episodi que es va iniciar a la tardor del 2004 i finalitzà abruptament el maig del 2008, pot considerar-se, sense cap dubte, com l’episodi de sequera més intens, extens i durador dels últims 120 anys a Catalunya. Creiem necessari doncs, realitzar una comparació entre ambdós episodis, l’actual i el màxim mai enregistrat fins ara (en període instrumental, és clar).

Per fer comparables els episodis, ens situarem a la mateixa alçada del calendari, 31 de Juliol, i seleccionarem els anys 2005, 2006 o 2007 segons si parlem de sequera a llarg termini (IPE-12) o molt llarg termini (IPE-24). A la figura 2 es mostra l’estat de la sequera segons l’IPE-12 a data de 31 de Juliol del 2005, 2007 i 2022, mentre que a la figura 3 l’IPE-24 a data de 31 Juliol del 2006, 2007 i 2022. De la comparació l’IPE-12 i 24 s’observa com els dos episodis són molt diferents geogràficament, tot i que no ho són tant en la magnitud dels dèficits en les zones que pateixen la sequera.

Mentre que en l’episodi 2004-2008 la sequera excepcional va ser molt més extensa i afectava gairebé tot el país amb excepció del litoral de l’Ebre, Pirineu Occidental i nord-est, ara està molt circumscrita al litoral i prelitoral de la meitat nord, i en menor mesura al Prepirineu de Lleida. A més, l’episodi 2004-2008 va ser molt persistent en zones de capçalera dels rius Segre, Ter i Llobregat, com bé mostren els mapes centrals a les figures 2 i 3 a data de Juliol del 2007, quan l’episodi oferia una treva a moltes zones del territori, però no en comarques com l’Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya o Ripollès. Ara per contra, les zones de capçalera no es troben tan afectades, tot i que es troben en sequera, és clar.

Sequera forta i excepcional
La Figura 2, mapes de dalt, reflecteix l’IPE-12 a data de 31-Juliol del 2005, 2007 i 2022, d’esquerra a dreta; i la Figura 3 els de sota, l’IPE 24 a data de 31-Juliol del 2006, 2007 i 2022, d’esquerra a dreta

La síntesi de l’estat actual de la sequera (que es pot veure a la imatge de dalt de tot) posa en evidència l’acumulació d’importants dèficits de precipitació a curt i llarg termini a moltes zones del Prepirineu de Lleida, tot el quadrant nord-est, a més de la part baixa del riu Llobregat. Desapareix la sequera a curt termini de zones com l’Anoia, Bages, sud del Berguedà i zones del Pallars Jussà i apareix una nova zona de sequera a llarg termini a l’interior del Baix Camp, nord del Priorat i Conca del Barberà. També sembla aflorar sequera a curt termini al nord del Ripollès i parts baixes de la Val d’Aran.