La sostenibilitat com a eix d’un canvi social i econòmic

Secretaria d’Acció Litoral a la sectorial nacional de Medi Ambient d’ERC, Mar León

Aquests dies ens bombardegen amb un munt de notícies relacionades amb el coronavirus, i suposo que com a molts de vosaltres em passen pel cap preguntes com “i… després de la pandèmia, què? Tot seguirà igual? Canviarà alguna cosa?”.

Són moments anímics d’alt voltatge, d’alts i baixos, de patiment, d’incertesa, de nervis, d’angoixa, però també de solidaritat, d’empatia, de valorar les petites coses de la vida. També hi ha moments de reflexió sobre si hi haurà un abans i un després, com a persones individuals, com a societat i com a humanitat.

Està clar que aquesta crisi sanitària per la Covid-19 està sent molt dura, però també és cert que després d’aquesta crisi vindrà una crisi econòmica i un creixement de les desigualtats socials, que fins i tot podrien arribar a ser més dures que la mateixa pandèmia.

Portem més d’un mes de confinament que ens ha canviat la vida a totes, i també hem pogut constatar, en major o menor mesura, que aquest confinament ha generat de vegades frustració i impotència, però també ha generat coses bones, no només com a persones sinó com a societat. Com bonament podem, la gent se solidaritza amb els veïns i amb els seus conciutadans. També es veuen cada dia les mostres de gratitud cap a les persones que estan a primera línia d’aquesta guerra per vèncer el microscòpic enemic.

A més, també s’ha pogut comprovar que el medi ambient ha millorat de manera increïble durant aquests dies de confinament, sobretot els dies de confinament total. Ha millorat la qualitat de l’aire, animals recuperant espai en el seu ecosistema, aigües més netes i cristal·lines, i fins i tot, es veuen els dofins nedant arran de costa.

Tot això, em porta a pensar que, hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi sanitària. Tinc l’esperança que aquesta evolució sigui positiva en el conjunt de la societat, tot i que al principi seran temps molt complexos i molt complicats de gestionar, tant econòmicament com anímicament.

Malgrat això, també crec que se’ns obre una gran oportunitat com a societat i que si mirem  en el seu conjunt, poden sortir coses positives. Per una banda, hem pogut comprovar que el capitalisme com està instaurat ara generarà grans desigualtats, i per altra, que si canviem la manera de fer les coses la qualitat del medi ambient millora. Per això, penso fermament, que hem de fer un exercici d’obertura mental i ser capaços d’integrar la sostenibilitat en aquest canvi.

Hi ha una tradició històrica de veure el medi ambient com una caixa tancada i que només ens en recordem del canvi climàtic en èpoques de sequera, d’onades de calor i de grans pluges. Però també ens pot donar una gran oportunitat per poder construir el futur, un futur més sostenible, més verd, i a contribuir a millorar la societat i a pal·liar la crisi econòmica i les desigualtats socials.

L’economia circular pot ser la clau d’una part important d’aquest canvi. De fet a Amsterdam, una ciutat pionera en aquest sentit, aposta per un pla basat en l’economia circular per superar la crisi econòmica provocada per la Covid-19 i trencar amb l’actual model de consum. L’economia circular està basada en un model de producció i consum que implica reutilitzar, renovar, reparar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per crear un valor afegit. D’aquesta manera el cicle de vida dels productes s’allarga. Això implica també reduir els residus al mínim, disminuir les emissions contaminants i la despesa energètica, i sobretot trencar amb l’obsolescència programada. Els materials d’un producte es mantenen dins de l’economia i poden ser utilitzats una i una altra vegada.  Per exemple, el que per una indústria és un residu, per una altra és matèria primera.

Hi ha un seguit de punts que poden esdevenir clau en aquest sentit i que poden oferir a la societat una diversificació laboral i innovadora (I+D+I – investigació, desenvolupament i innovació). Hi ha un gran camp per a recórrer en la transició energètica. Ser més sostenibles energèticament vol dir tenir una producció autosuficient i de proximitat, generar energia renovable, i ser menys dependents d’energies que provenen de combustibles fòssils i de centrals nuclears.

Arran d’aquesta crisi sanitària moltes persones han començat a valorar petites coses, petits detalls, com per exemple els productes de km 0 i el comerç de proximitat. Ens hauríem d’encaminar cap a la sobirania alimentària: generar els aliments el més a prop del lloc on es consumeixen, garantir la seva traçabilitat i seguretat, fer un consum responsable, no malbaratar aliments, i valorar la feina de la terra i del sector primari  (agricultura, pesca i ramaderia). Això està íntimament lligat a buscar un equilibri en el territori.

Les grans ciutats cada vegada estan més poblades, són menys autosuficient, i es donen fenòmens com l’increment desorbitat de preus de l’habitatge i la seva especulació, episodis de contaminació atmosfèrica, desviaments de rius per poder abastar a la població, etc.; mentre que hi ha altres zones de Catalunya amb seriosos problemes de despoblament i d’envelliment, amb cases buides i feines al camp per atendre. Potser, seria el moment de plantejar-se seriosament un pla per buscar un equilibri territorial, acompanyat de serveis de qualitat a totes les regions i amb les corresponents infraestructures de comunicacions.

Hem observat aquests dies que som capaços de fer grans coses. Malgrat els moments complicats que ens toca viure, si ens hi posem, podem construir un món més sostenible, més equitatiu i socialment just.

Sempre hi ha, i hi haurà, un raig de llum a la foscor que hem de saber aprofitar.

Mar León i Parull
Secretària d’Organització de ERC-Roses

Exit mobile version