El plenari de l’Ajuntament de Roses va aprovar per unanimitat la moció referent al manifest de municipis en defensa del sector pesquer
En el ple ordinari d’abril de l’Ajuntament de Roses, celebrat ahir, es va presentar una moció institucional referent al manifest (reproduït a sota i al que Roses es va subscriure fa tot just una setmana) de municipis en defensa del sector pesquer, que l’alcalde Joan Plana va delegar la seva presentació al portaveu de Gent del Poble, Fèlix Llorens, en ser l’Àrea de Promoció Econòmica la que té les competències en aquest sector. Llorens, va afirmar que amb aquesta moció “ens posicionem a donar recolzament no només al sector econòmic de la pesca, sinó també al món de la pesca, perquè pot ser que les directives europees passin directament al Govern espanyol i aquest les apliqui directament sense tenir en compte la realitat social i socioeconòmica de cada regió pesquera”.
La moció va ser aprovada per unanimitat. El portaveu del PSC Roses, Toni Rodríguez, va recolzar al proposta assenyalant que “la pesca a Catalunya està integrada en el teixit social i econòmic del territori des de sempre i del qual no podem renunciar, i el suport ha de ser necessari i efectiu per part de totes les administracions, inclosa la d’aquest plenari”.
El portaveu de Ciutadans, José Manuel Álvarez, va afirmar que “regulació i limitació són dos paraules que estan fent mol de mal al sector pesquer, estem d’acord que cada Confraria de Pescadors té la seva característica i la seva realitat, per tant, no podem fer altra cosa que donar suport a aquest manifest”.
El portaveu de Lliures, Pere Gotanegra, va indicar per recolzar la moció i, per tant, el manifest que “no és pot comparar un vaixell que va a pescar a Terranova amb un d’aquí, que fa pesca de proximitat, i nosaltres sempre hem estat al costat del producte local i sempre hem defensat i defensarem la pesca catalana”.
Per la seva part, el portaveu del PPC, Manel Escobar, va assegurar que “com no pot ser d’una altra manera, el nostre total suport a la moció, al món de la pesca, a les confraries de pescadors i, especialment, a la de Roses, que fa 30 anys tenia 30 barques d’arrossegament i ara en té una vintena”.
Manifest de municipis en defensa del sector pesquer
Els municipis d’Alcanar, Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, Deltebre, el Port de la Selva, l’Ametlla de Mar, l’Escala, la Ràpita, Llançà, Palamós, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, manifestem i expressem la nostra profunda preocupació pel crit d’alerta que ens transmet el sector pesquer català, que es troba en risc de desaparèixer o mantenir-se de forma residual en els propers anys. Diversos factors, derivats de la necessitat real de regular l’activitat per garantir la sostenibilitat del medi marí, fan que les Confraries i Federacions de pesca catalanes temin per la viabilitat del sector a curt termini.
El sector pesquer català, organitzat en les seves Confraries i Federacions, reuneix un conjunt de modalitats de pesca, arts menors, arrossegament, encerclament, marisqueig i palangre. Al voltant del 70% de les vendes de peix provenen de l’arrossegament, però la situació és delicada per a totes les modalitats, tal com denuncia el sector, per tres motius principals:
- Aplicació espanyola del MAP europeu:
L’any 2019 la UE va aprovar Pla Multianual (MAP) de pesca demersal per a la Mediterrània Occidental, que abasta la flota d’arrossegament dels estats de França, Itàlia i Espanya. Aquesta norma, que pretén regular aquesta modalitat pesquera fins al 2025, esdevé de difícil aplicació en traslladar-se a la normativa pròpia del govern espanyol, ja que redueix les jornades de pesca a un percentatge que posa en risc la viabilitat socioeconòmica del sector.
Amb el benentès que són necessàries mesures de recuperació del recurs a la nostra mar, els municipis ens sumem a la demanda del sector pesquer de reduir la limitació de jornades de pesca. Els grans canvis demanen terminis més llargs d’implementació, si volem garantir la viabilitat del sector.
- Obligatorietat d’una estimació de captura abans d’entrar a port:
La normativa espanyola obliga les embarcacions catalanes a efectuar una estimació de la captura abans d’entrar a port, mitjançant el “Diario Electrónico de Abordo” (DEA). Aquest fet s’ha demostrat que comporta un greu perill per la navegació, constatat en informes de diferents capitanies marítimes, i de fet ja ha causat almenys un accident mortal.
A banda de la situació d’inseguretat que comporta realitzar l’estimació en mar, les embarcacions es troben amb la dificultat de no poder excedir un marge d’error del 10% en els seus càlculs, la qual cosa els comporta importants sancions econòmiques.
Des del sector es constata que aquesta mesura es va aprovar per a embarcacions d’altura i gran altura, que treballen en caladors llunyans (Terranova, Gran Sol, Madagascar, etc.) i que tenen TACS (totals admissibles de captura) o quotes de captura treballant amb marees de diversos dies, i que no és extrapolable per a la pesca del Mediterrani.
- Esborrany del nou pla de pesca per al sector de l’encerclament:
El sector pesquer català ha rebut un nou entrebanc amb l’esborrany del nou pla de pesca per al sector de l´encerclament, amb uns propòsits per a una pesca de caràcter de “calador únic del Mediterrani”; les distincions entre les subdivisions geogràfiques GSA no unifiquen els criteris de tot el calador, amb greus perjudicis per a les zones GSA 5-6 (que comprenen la zona catalana).
En aquest cas, els departaments de Pesca de Catalunya, València i Múrcia, han treballat per la NO acceptació i una esmena a la totalitat del pla de gestió, tant pel greu perjudici al sector, com a les Confraries i Federacions, com pel seu interès general, històric i cultural. En aquests moments aquest esborrany es troba aturat, però ara cal un treball conjunt, tant des de la part científica, com de l’administració i, sobretot, del sector pesquer. Els canvis que apliqui el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació haurien de basar-se en estudis socioeconòmics i dels recursos, així com comptar amb el sectors implicats.
Els factors exposats porten el sector a un escenari de risc per al seu futur i cal calibrar les derivacions d’aquesta situació. Una presència residual o la desaparició de l’activitat professional pesquera al nostre litoral tindrà conseqüències importants en l’economia del país, no només per la pèrdua de llocs de treball d’armadors i treballadors, sinó també de les estructures que en deriven, els mercats i, finalment, en la qualitat i el preu del producte que arribarà al consumidor.
Així mateix, tindrà un important impacte en l’estratègia marítima del país i el desenvolupament de l’economia blava, que contempla la dinamització de l’espai marítim tot garantint l’equilibri social i territorial, sobre la base d’uns ecosistemes resilients, biodiversos i plenament funcionals.
Des dels municipis sempre hem percebut la sensibilitat i el compromís del sector pesquer amb la cura del mar, el seu medi de subsistència. De fet, històricament han prioritzat la preservació dels recursos pesquers, amb l’establiment de regulacions més enllà de les imposades per la normativa vigent.
En són exemples els tancaments de polígons per la protecció d’alevins de peix, els parcs de biòtops, les zones de reserva pesquera del lluç i escamarlà, mesures tècniques per fer més sostenible la pesca d’arrossegament i reduir l’impacte sobre el fons marí, o les vedes biològiques, en què s’amarra la flota a port durant períodes que arriben fins a dos mesos, en èpoques de més presència de peix immadur.
D’acord amb un estudi de maig de 2019 elaborat per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, el sector pesquer català aturava la seva activitat un 16% dels dies hàbils de pesca, per tal de lliurar-los a la recuperació del recurs, el peix.
Per tot plegat, els municipis adherits a aquest manifest
ACORDEN:
PRIMER.- Donar suport públicament a les demandes del sector pesquer i contribuir a fer visible la seva denúncia, per tal de sensibilitzar la ciutadania sobre les repercussions que pot tenir una possible desaparició de l’activitat.
SEGON.- Convidar, a través de les entitats municipalistes del país FMC i ACM, a l’adhesió del món local al manifest en suport del sector pesquer.
TERCER.- Traslladar la voluntat de continuar treballant conjuntament i donar suport al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, en la seva tasca de defensa del model de gestió pesquera a Catalunya, per tal de garantir el futur del sector.
QUART.- Traslladar la preocupació del sector pesquer i del món local al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del govern de l’Estat espanyol, per sol·licitar que escolti el sector pesquer català i promogui modificacions en les mesures de regulació de la pesca, amb l’objectiu de garantir el futur de l’activitat.
CINQUÈ.- Establir un grup representant, integrat per municipis, Confraries i Federacions de pesca, per tal de coordinar les accions que es deriven d’aquest manifest.
