Més de 100 pobles de Catalunya ha visitat la seva directora,Isona Passola, per explicar el film-documental L’Endemà
No tots els dies ve a Roses la presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català. No tot els dies visita Roses la persona que ha dirigit un film documental sobre com seria una Catalunya independent. Però aquest passat dimecres, 19 de desembre, Isona Passola ho va fer. I va ser el mateix dimecres que havia de ser a la Televisió de Catalunya per parlar, precisament, de L’Endemà. Invitació que va declinar per ser al teatre de Roses per explicar-la en primera persona als assistents que van poder gaudir de la seva projecció a la sala teatral dues hores abans que s’emetés per TV3 (programada a les 10 de la nit).
I la directora no va defraudar. Va xarrar i explicar als assistents, amb una complicitat poc habitual d’una persona que presideix el cinema català, que l’origen de l’Endemà hi és “després de la primera gran manifestació de l’11 de setembre, quan tothom cridava pel carrer volem votar, volem votar i clar, teníem l’obligació d’explicar quin país volíem fer i perquè volíem votar”.
Va ser un moment difícil perquè va coincidir quan el govern espanyol va aplicar les seves retallades al món de la cultura en general i el cinema en particular. Llavors “vam recórrer al crowdfunding, que és el micromecenatge, on la gent posa diners per tirar endavant un projecte i va ser tot un èxit a nivell europeu”, va dir Passola. De fet, el documental es va poder fer gràcies a la implicació de 8.163 mecenes de tots els indrets del país, que a partir de petites aportacions, van finançar la pel·lícula.
La mateixa directorca va apuntar als assistents que “vam fer una pel·lícula per donar arguments per convèncer a la gent que no ho té clar, però que no fes sang, que no fos agressiva, que fos festiva, que donés molta informació, que es cantés i es ballés”. “És a dir, va remarcar Passola, ‘L’Endemà’ no confronta, no respon a les agressions perquè bàsicament la banda del NO és un costat que argumenta molt poc amb el no, no, no i agressió i, en canvi, el SÍ està molt argumentat, amb molts de llibres publicats, pel·lícules i amb molt de debat”.
La directora va explicar que va voler dirigir-se en el seu film “als que voten SI-NO, per dir-les, escolta, no passa res. Som econòmicament viables, podem ser més amics amb Espanya que mai. Amb un sol minut d’independència podem parlar d’igual a igual i construir una relació amb Espanya. I parafrasejant a Cícero va remarcar que “si tu fas un país que funciona els que voten NO a la independència sentiran Catalunya com la seva pàtria, perquè allà on s’està bé hi ha la meva pàtria, allà on s’està bé, un considera que és el seu país”.
Els catalans, una societat madura per construir un nou país
Isona Passola, va definir el procés participatiu que va viure Catalunya “com una expressió més de la maduresa de la societat civil d’aquest país, perquè tot i que no estava permès es va fer un acte absolutament cívic, d’afirmació democràtica. Va ser molt emocionant i bonic, sent una prova més de la maduresa democràtica del país, tant per exercir la democràcia com per construir un nou país·, va afirmar Passola.
