Les cuidadores demanen a l’Ajuntament que mantingui els animals al seu entorn i assumeixi la gestió que estableix la Llei de benestar animal, mentre que des del CAP asseguren que actualment no hi ha cap plaga de rosegadors al centre
Les alimentadores de la colònia felina situada a tocar del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Roses han mostrat la seva preocupació davant la possibilitat que l’Ajuntament reubiqui els gats arran de les queixes que, segons expliquen, haurien formulat alguns veïns de la zona.
Josefa Duarte, una de les persones que té cura habitualment d’aquesta colònia, assegura que en les reunions mantingudes amb el regidor d’Infraestructures i Serveis Públics de Roses, Lluís Espada, se’ls ha plantejat la possibilitat de traslladar-la a un altre indret.
Una possibilitat a la qual Duarte s’oposa: «El problema és que vol reubicar la colònia, però els gats no es poden reubicar com si fossin mobles», afirma.
Un dels arguments que, segons les alimentadores, s’hauria posat sobre la taula és la presència de rosegadors a l’entorn. Duarte rebutja que aquesta situació es pugui atribuir als animals de la colònia: «Alguns veïns s’han queixat perquè diuen que hi ha rates, però nosaltres no n’hem vist», assegura.
De fet, Duarte explica que ha parlat amb diversos residents dels edificis més propers a la colònia i que no tots els veïns comparteixen les queixes per la presència dels gats. Segons relata, tres veïns amb qui va coincidir recentment li van manifestar que estan d’acord que els animals continuïn en aquest indret i que no han vist cap rata a la zona.
«M’han demanat que deixi clar que també hi ha veïns que estan d’acord amb els gats i que no han vist cap rata», assenyala Duarte. Segons el testimoni que aquests veïns li haurien traslladat, consideren que les queixes provenen de persones a qui no els agrada la presència dels animals ni que siguin alimentats i atesos en aquest espai.
D’aquesta manera, les alimentadores remarquen que no existeix una posició unànime entre el veïnat contrari a la colònia i reclamen que aquesta circumstància també es tingui en compte abans de prendre qualsevol decisió sobre el seu futur.
El CAP afirma que actualment no hi ha cap plaga de rosegadors
Precisament sobre aquesta qüestió, el CAP de Roses ha confirmat a ViladeRoses mitjançant un comunicat que «la situació és actualment de plena normalitat i el centre no té constància de cap plaga de rosegadors».
El centre sanitari explica que durant els mesos d’estiu es va detectar puntualment la presència d’alguns rosegadors a l’interior de l’edifici. Davant d’aquesta situació es van activar els protocols habituals i es va contactar amb l’empresa especialitzada en control de plagues, que va aplicar les mesures preventives i de control corresponents.
«Des d’aleshores no s’ha tornat a detectar presència de rosegadors dins del centre», assenyala el comunicat, que recorda que durant els mesos de més calor és habitual que augmenti la presència d’aquests animals a la via pública.
El CAP també remarca que aquesta situació no va provocar en cap moment cap afectació de l’activitat assistencial ni cap incidència que comprometés el funcionament normal del centre.
L’empresa encarregada del control de plagues manté actuacions preventives, entre les quals hi ha la instal·lació d’esquers i trampes en diferents punts de l’equipament sanitari.
Una colònia felina registrada
El mateix CAP confirma que als seus voltants hi ha una colònia felina registrada, però puntualitza que “la seva gestió no correspon a l’Institut Català de la Salut (ICS)”. Segons la informació de què disposa el centre sanitari, “aquesta colònia forma part dels mecanismes municipals de gestió dels gats comunitaris”.
El CAP també s’ha referit a les queixes traslladades per alguns veïns sobre el fet que una professional de la neteja alimentés els animals. Segons el centre, es va parlar amb la persona implicada i se li va recordar que “no podia alimentar els gats durant el seu horari laboral”.
Pel que fa a les informacions sobre una possible reiteració d’aquesta conducta, el CAP assenyala que la qüestió «s’està gestionant a través dels canals interns corresponents» i que, mentre es trobi en procés de revisió, no farà més valoracions.
«Volem que l’Ajuntament compleixi la llei»
Més enllà de la possible reubicació, les alimentadores reclamen que l’Ajuntament assumeixi plenament la gestió de les colònies felines i l’aplicació del mètode CER —Captura, Esterilització i Retorn—.
«La solució que volem és que l’Ajuntament es faci càrrec del que diu la llei: de les esterilitzacions i dels animals que estan ferits o malalts i necessiten anar al veterinari», afirma Josefa Duarte.
La Llei estatal 7/2023, de protecció dels drets i el benestar dels animals, estableix que correspon a les entitats locals la gestió dels gats comunitaris i les obliga a desenvolupar programes de gestió de colònies felines. Entre altres mesures, aquests programes han d’incloure el cens i mapatge dels animals, programes d’esterilització, atenció sanitària veterinària, identificació mitjançant microxip i protocols per gestionar els conflictes veïnals.
Duarte explica que bona part d’aquestes despeses les estan assumint actualment les mateixes alimentadores. En el seu cas, assegura que destina pràcticament tot el seu sou a alimentar i atendre els animals: «Guanyo mil euros i el meu sou se me’n va. No és només el menjar; quan veus que estan malalts, els agafes i els portes al veterinari».
Com a exemple, relata que fa menys de dos mesos van assumir l’esterilització d’una gata que havia tingut diverses ventrades. Segons explica, en una de les reunions amb l’Ajuntament també es va parlar del nombre de gats que calia esterilitzar a cadascuna de les colònies, però considera que les actuacions no han avançat al ritme compromès.
Duarte calcula que només a la colònia situada darrere del CAP “hi ha una vintena de gats o més”, una xifra que hauria augmentat després que alguns exemplars procedents d’una altra colònia de la zona es desplacessin buscant aliment.
Casetes i identificació de les alimentadores
Anna Trias, que temps enrere també va ser una alimentadora en una colònia de gats i que hi era amb la Josefa Duarte per donar-li el seu suport, reclama igualment que la Vila desenvolupi plenament un sistema de gestió de les colònies adaptat a la normativa.
Trias recorda que en reunions anteriors el regidor Lluís Espada s’hauria compromès a treballar conjuntament amb les alimentadores en la instal·lació de casetes per a les diferents colònies i, posteriorment, en un sistema d’identificació de les persones autoritzades per alimentar-les.
«Es va parlar de fer unes casetes plegats per tot arreu i que, si feia falta, fins i tot hi hagués el número de la placa de l’alimentadora, amb el seu nom i cognoms», explica.
Segons les cuidadores, d’aquell compromís ja fa més de sis mesos i reclamen que es materialitzi.
Trias també posa sobre la taula un altre problema: persones alienes a les colònies que deixen restes inadequades de menjar al carrer. Durant la conversa amb ViladeRoses, precisament, una gavina es va apropar a terra per endur-se un cap de gamba que algú havia llençat a la zona. «La gent tira caps de gambes o pollastre amb os pensant que és menjar per als gats», lamenten les alimentadores.
La llei limita la reubicació de les colònies
La Llei 7/2023 estableix com a principi general que els gats comunitaris han de romandre vinculats a la seva colònia i prohibeix retirar-los o reubicar-los, tret d’una sèrie de supòsits concrets. Entre les excepcions hi ha que la ubicació sigui incompatible amb el benestar dels mateixos animals, que provoqui un impacte sobre biodiversitat o fauna protegida o que suposi un risc per a la salut i la seguretat de les persones.
En cas que es justifiqui una reubicació, la mateixa normativa estableix requisits específics i determina que el procés s’ha de fer preservant el benestar dels animals, sota supervisió veterinària i amb les valoracions administratives corresponents segons el motiu que justifiqui el trasllat.
La normativa també estableix que la gestió dels gats comunitaris correspon a les administracions locals i inclou expressament l’atenció sanitària dels animals que ho necessitin i els programes d’esterilització, així com l’establiment de protocols per resoldre conflictes veïnals.
Per això, tant Josefa Duarte com Anna Trias insisteixen que la seva reivindicació passa per mantenir la colònia, regular-ne adequadament la gestió i aplicar el mètode CER.
«Volem que es faci el que se’ns va dir, que no es reubiqui aquesta colònia i, en definitiva, que es respecti la llei», resumeix Trias.
Les dues alimentadores asseguren que estan disposades a arribar fins als tribunals si consideren que és necessari per aconseguir que es compleixi la normativa sobre protecció i gestió de les colònies felines.
