Centenars de persones van envoltar ahir els espigons de la riera Ginjolers per gaudir d’una de les tradicions més refrescants i divertides de la Festa Major de Roses: les cucanyes
Si hi ha una activitat de la Festa Major de Roses on caure a l’aigua no significa perdre, sinó formar part de l’espectacle, aquesta és la de les Cucanyes al mar. Ahir, 15 d’agost, coincidint amb la diada de Santa Maria i la jornada central de la Festa Major, els espigons situats a banda i banda de la desembocadura de la riera Ginjolers van registrar una massiva afluència de públic per seguir una de les cites més tradicionals, divertides i refrescants de la programació festiva rosinca.
La Festa de les Cucanyes estava programada a les 18 hores, després d’un matí marcat pels actes més solemnes de la Festa Major —les matinades, la cercavila dels Gegants de Roses, l’Ofici Solemne i el lliurament de la Dracma de Plata— i coincidint a la tarda amb la XXX Trobada Gegantera.
I si la calor convidava a remullar-se, els participants no van necessitar gaire insistència. Joves, infants i també algun adult es van atrevir a posar a prova l’equilibri i l’habilitat sobre la tradicional cucanya: un pal horitzontal relliscós que cal recórrer fins a l’extrem per aconseguir agafar la bandera abans que la gravetat enviï el participant directament al mar.
La dificultat, com sempre, va provocar relliscades, equilibris impossibles i caigudes espectaculars que van arrencar els aplaudiments i les rialles d’un públic que omplia els espigons i bona part de l’entorn de la riera Ginjolers.
A donar encara més ritme a la tarda hi va contribuir Enric Olmo, que va exercir d’speaker de les Cucanyes, animant els participants, comentant cadascun dels intents i fent partícip el públic d’una activitat on la competició acaba sent gairebé una excusa per passar una bona estona.
Perquè arribar fins al final no era gens fàcil. Els i les joves que van aconseguir superar el recorregut i atrapar la bandera abans de caure a l’aigua van tenir, a més de la satisfacció d’haver vençut la cucanya davant de centenars d’espectadors, un record ben rosinc: una tassa amb la llegenda “Roses, una porta a la mar”.
Un premi simbòlic per a una activitat que té precisament en el mar la seva raó de ser i que continua mantenint intacta la capacitat d’atreure participants i espectadors generació rere generació.
Les Cucanyes formen part des de fa dècades del programa tradicional de la Festa Major de Roses, al costat d’actes com les cercaviles de gegants, les sardanes, el lliurament de la Dracma de Plata o els focs artificials. La documentació municipal de diferents edicions de la festa ja les situa entre les activitats populars més arrelades de la celebració.
La multitud congregada ahir als espigons de la riera Ginjolers va tornar a demostrar que no calen grans escenaris per convertir una activitat en multitudinària. Un pal relliscós, una bandera, el mar i les ganes de passar-s’ho bé van ser suficients perquè les Cucanyes tornessin a protagonitzar una de les imatges més populars de la Festa Major de Roses 2026.
I és que, a les Cucanyes, només uns quants aconsegueixen arribar fins a la bandera, però gairebé tothom acaba guanyant: els participants, una bona remullada; i el públic, una tarda de rialles i diversió a tocar de mar.
