Mes de paraules

Penjar estelades a Roses enceta un debat crispat entre independentistes i espanyolistes al ple de l’Ajuntament

Moció adhesió Manifest Pacte Nacional pel Referèndumper penjar l'Estelada a Roses
Amb els vots dels 11 regidors independentistes s'aprovarà l'adhesió Manifest Pacte Nacional pel Referèndum

El ple va aprovar una moció per penjar estelades a les rotondes d’entrada de la Vila

Moció per penjar l'Estelada a Roses
CDC, Gent del Poble i ERC van votar a favor de penjar estelades a l’entrada de Roses

A 27 dies de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S, comicis que tindran un caràcter plebiscitari “i els més importants dels darrers 30 anys”, es va celebrar, el passat dilluns, el ple ordinari del mes d’agost de l’Ajuntament de Roses.
Una sessió plenària on els grups municipals de Convergència, Gent del Poble i ERC van presentar una moció.
Era el punt nº 15 de l’Ordre del dia, el qual va encetar un debat, crispat, entre els regidors dels partits independentistes, un total d’11, i els edils dels partits que defensen la unitat d’Espanya, que sumen 6. Crispat perquè sobre la taula es va posar en entredit la legalitat de penjar la bandera símbol de la independència a Roses o per les connotacions polítiques que pot tenir fer-ho a l’estar tant a prop de les eleccions. I crispat perquè es va qüestionar si Roses és realment un municipi independentista per penjar la seva icona, l’estelada.

“L’estelada representa un símbol d’esperança”

La moció, llegida pel portaveu de Convergència, Marc Danès, va ser molt ben rebuda per part d’ERC, ja que el seu portaveu, Joan Plana, va afirmar que “veiem amb certa enveja sana aquestes banderes en altres pobles, desitjant que algun dia les poguéssim veure a casa nostra. Per això, ens fa especial il·lusió votar a favor d’aquesta moció i celebrem el canvi d’opinió del govern, que durant molt temps va sostenir que amb la senyera que hi ha penjada al port ja n’hi havia prou”, per remarcar quel’estelada representa un símbol d’esperança d’una gran part de catalans que no es resignen acceptar una realitat que els hi és adversa, i que lluiten per poder alliberar-se d’un estat arcaic, ineficient, improductiu, construït des de les oligarquies i incapaç de modernitzar-se”.

“Esperem als resultats del 27-S per si pengem les estelades”

Tot el contrari va ser la posició del PSC, PP, C’s i Unió, que van votar en contra. Olga Simarro, portaveu socialista va demanar el fer una consulta “a l’igual que es farà pel tema d’ús d’animals en actes festius podem fer una consulta sobre la idoneïtat de penjar les estelades, o podem esperar als resultats de les eleccions del 27-S per si ho fem o no”.

“El municipi de Roses és independentista?”

El portaveu del PP, Manel Escobar va pujar en el seu torn de paraula el to del debat al preguntar “De veritat creieu que l’estelada representa el municipi de Roses?”, per tot seguit qüestionar l’independentisme existent a Roses “el municipi de Roses és independentista?, no m’ho puc creure”. Escobar va voler fer una mica d’història al recordar l’agermanament l’any 2002 amb Beas de Segura amb la presència del llavors conseller en Cap i actual president de la Generalitat, Artur Mas. I dirigint-se al primer Tinent d’alcalde, Carles Pàramo, va assegurar que “molts d’aquests ciutadans que viuen aquí i són de Beas, li van donar el seu recolzament per ser alcalde, i de veritat Carles ho veus bé que hi hagi estelades a l’entrada i sortida del poble?”. Durant la seva intervenció Escobar va reiterar que no entenia ni s’ho podia creure el tirar endavant aquesta moció “perquè si aquí tinguéssim el 80, 85, 90 % de representació independentista encara ho entendria, però a Roses no és així”, va concloure.

“Delicte de malversació de diners públics”

José Manuel Alvarez, portaveu de Ciutadans, es va mostrar també molt incisiu, pujant un xic més l’ambient a l’afirmar que “estem farts de partits pro-procés com vostès representen, i que utilitzen fons públics per ajudar a transformar la realitat en favor de la seva quimera un clima de confrontació entre els ciutadans. Si volen penjar estelades feu-lo segueixen l’exemple de molts rosincs, pengi-les a casa seva, en les seves pròpies habitacions, als seus cotxes, en llocs que siguin seus i respectin l’espai que és de tots, perquè respectant es troba el respecte”, per remarcar que “el que no podem de fer de cap manera és destinar recursos públic a usos aliens a les competències municipals, i contraris a la legalitat vigent, com en aquest cas, que podria constituir un delicte de malversació de diners públics”.

“Connotació electoralista”

Per la seva banda el portaveu d’Unió, Josep Antoni Valdera, va afirmar que “aquesta moció estableix que a Roses existeix un moviment polític i social favorable a la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, i jo entenc que sobirania i dret a decidir no és igual a independència, i la simbologia que representa l’estelada és la independència, i des del nostre punt de vista penjar l’estelada a pocs dies de les eleccions al Parlament de Catalunya té una connotació clarament electoralista”.

“No sóc independentista, però vull el mateix que volen els independentistes”

El regidor d’Esports, Juan M. Fernández, nascut a Beas de Segura va voler intervenir per al·lusions al seu origen i a la gent del seu poble, afirmant que “jo no sóc independentista, però vull el mateix que volen els independentistes, el millor per mi, per a casa meva, per a la meva família i tota la gent que m’envolta”, per assegurar que “de Beas de Segura i d’altres parts d’Andalusia, pensa molta gent igual que jo”.

“No és cap motiu per trencar”

El primer Tinent d’Alcalde, Carles Pàramo, va voler suavitzar el debat amb el PP, amb el que va governar la legislatura passada, i dirigint-se als dos regidors Populars, Manel Escobar i Àngel Tarrero, va afirmar que “a tots dos us tinc molta estima com a persones, pel fet que tu pensis – dirigint-se a Escobar – d’una manera i jo pensi d’un altre, no és cap motiu per trencar, sinó que cadascú es posa al seu lloc”.

La moció finalment es va aprovar amb els 11 vots a favor de Convergència (5), Gent del Poble (2) i ERC (4), i els 6 en contra de PSC (2), PP (2), C’s (1) i Unió (1).

MOCIÓ A FAVOR DE L’ESTELADA A LES ROTONDES D’ENTRADA AL MUNICIPI DE ROSES

L’Estelada és una bandera històrica de Catalunya que es compon per la Senyera (quatre barres vermelles sobre fons groc) a la qual s’hi afegeix un triangle blau amb un estel blanc, que simbolitzen la humanitat i la llibertat (inspirant-se en els colors i les banderes de la revolució americana, francesa i cubana). Simbolitza la lluita de Catalunya i dels Països Catalans per la seva llibertat.

Els primers antecedents del símbol de l’Estelada daten del 1908 amb una Estelada romboïdal (un rombe blau amb estel blanc al mig de la Senyera) i del 1918 amb l’Estelada tal i com avui la coneixem. En paraules de Vicenç Albert Ballester, a qui és considera que fou el seu inspirador o creador, l’Estelada no deixa de ser la Senyera a la qual se li ha afegit un signe de rebel·lió (el triangle amb l’estel), que com quan s’hi afegeix el crespó negre com a signe de dol; s’eliminarà quan hagi fet la seva funció o assolit el seu objectiu, o sigui, quan s’assoleixi la independència de Catalunya.

Històricament l’Estelada ha estat una bandera que representa la lluita de Catalunya per la seva llibertat. En aquest sentit, fou l’Estelada la bandera que onejà quan Francesc Macià proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931, així com també ho fou el 6 d’octubre de 1934 quan el President Lluís Companys proclamà l’Estat Català. L’Estelada també estigué present al front de guerra durant la guerra civil espanyol de 1936 a 1939 al costat de la República, lluitant contra el feixisme i a favor de la democràcia i la llibertat. Posteriorment, durant la foscor del franquisme, diverses forces polítiques catalanes a la clandestinitat, la varen emprar, convertint-la en una bandera de resistència a la dictadura. És durant aquesta època que n’apareixen versions diferents, amb el triangle blanc o groc i l’estel vermell (anys 1968 i 1972 respectivament), adaptant el símbol original a l’estètica de la revolució socialista.

A l’actualitat, l’Estelada és un símbol present al carrer, a les façanes de les cases i en festes populars

Cal destacar que al costat del Poble de Catalunya, amb els lemes de “Som una Nació. Nosaltres decidim” i “Catalunya, nou Estat d’Europa”, l’Estelada fou la gran protagonista a les manifestacions del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre de 2012.

Així mateix, l’Estelada fou protagonista en “La cadena humana per a la Independència” de l’11 de setembre de 2013 i la “V per a la Independència” de l’11 de setembre de 2014.

Atès que a Roses existeix un moviment polític i social favorable a la sobirania i al dret a decidir del Poble de Catalunya.

Atès que l’Ajuntament de Roses forma part de l’Associació de Municipis per a la Independència.

Atès que l’Estelada és una bandera amb més de 100 anys d’història, vinculada a la defensa de la democràcia i a la llibertat nacional de Catalunya.

Atès que la Joventut Nacionalista de Catalunya i l’Assemblea Nacional Catalana de Roses han proposat que es pugui penjar l’estelada a les entrades del municipi de Roses mitjançant dues instàncies entrades a l’Ajuntament de Roses i que aquest és un desig compartit d’un nombre important de ciutadans i d’amplis sectors del teixit associatiu rosinc.

És per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU), el Grup Municipal de Gent del Poble, i els… proposen al Ple Municipal de l’Ajuntament de Roses, l’adopció dels següents acords:

Primer. Penjar l’Estelada a les rotondes de l’entrada del municipi de Roses (caseta de l’estany i cruïlla de la carretera de Cadaqués i Palau).

Segon. Comunicar aquest acord a la Joventut Nacionalista de Catalunya a Roses, a l’Assemblea Nacional Catalana de Roses, l’Associació de Municipis per a la Independència, a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació Catalana de Municipis, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.