Revisant la Plaça Catalunya a la Rosespèdia, sorprèn la petita nota sobre la Plaça Catalunya on diu: “És la plaça principal de la localitat de Roses i on es realitzen la major part d’activitats lúdiques i culturals. Es troba davant de l’Ajuntament de Roses” .
Concisa definició per tants anys d’esdeveniments i històries de la plaça de la Vila de Roses: Fires, Reis, Festes de l’escuma, Manifestacions, Estius, Menhirs etc, etc, etc.
Potser és que els arbres impedeixen veure el balcó de l’alcaldia, o potser és que els habitants de Roses som gent pràctica.
Però no puc evitar pensar que les places són referents dels pobles, la gent recorda per mitjà dels espais i les formes comunes. Cada plaça té una identitat, una empremta en la memòria de nosaltres.
A mi personalment m’agrada la plaça elevada, puc veure el mar des d’algun banc sense esforç amb relatiu repòs de l’espai per sobre dels vehicles. El que la fa més acollidora al descans, no està atapeïda de taules i cadires com la plaça Sant Pere (és la plaça de la Vila, la de tots, no tot ha de servir per a terrasses i ocupacions). Els nens juguen tranquils, recordem quants pares han pujat als seus fills als històrics cavallets.
S’imaginen la Rambla de Figueres a la mateixa altura dels vehicles!, Però clar, és la Rambla de Figueres!!. Potser aquesta Plaça no ho mereix.
Potser els ciutadans de Roses no hem de tenir memòria. Potser només han de tenir la memòria d’alguns, també ho van fer també amb el castell de la Trinitat. O amb la platja de la Perola. Espais perduts en la memòria. Benvingut progrés que ha fet de Roses el que és!
Però no ens posem melancòlics, siguem pràctics i anem al gra. ¿Perquè renovem la Plaça?
Necessitem arreglar algunes escomeses i solucionar alguns problemes d’accessibilitat.
N’hi ha prou motiu per gastar tants diners?, no calia fer un aparcament davant del mar?, on?, a la Plaça Catalunya o a la zona pròxima al Port ?.
No caldria tenir-ho clar abans de fer un nou dispendi probablement innecessari?
El més significatiu en relació als aparcaments és que en els últims 15 anys, Roses no ha s’ha aconseguit ni 1 sola plaça de pàrquing de les propostes, perdó per l’expressió, però ni per davant ni per darrere. Ni per iniciativa pública, ni per iniciativa privada.
Contrasta com en una ciutat tan pròxima com Figueres disposa d’un total de 3 pàrquings al voltant de la Rambla i un Pla de Mobilitat Urbana (PMU), document aprovat per unanimitat en el ple municipal d’abril de 2013.
La millora de la mobilitat és un element cabdal a Roses i ha de venir acompanyada d’una valoració eficient de les inversions, amb un entorn de recursos necessàriament limitats.
Fem un repàs i digueu-me que tenen en comú la Plaça del Teatre Municipal, les dues places del Mercat, els habitatges de Sant Josep i els habitatges dels Pescadors, l’illa Ítaca davant dels cinemes, la plaça Frederic Rahola, i la placa de l’Avió?.
Que tenen en comú? Fàcil, Són espais públics ocupats per pàrquing de cotxes.
Deu ser que els de Roses som addictes al cotxe, no disposem de cap Plaça de dimensions raonables com a espai lúdic, no és casualitat que els avis tinguin preferència pels bancs del mercat i no baixin a seure a la plaça a compartir espai amb els cotxes .
No em cansaré de dir que l’impuls dels mitjans de transport privats és una opció determinada per la ciutat i per la mobilitat dels ciutadans, però que no és ni neutra ni directament inevitable; per contra, és una opció política que respon a un model de ciutat i de mobilitat concret. Un Pla de Mobilitat sostenible és necessari i prioritari per canviar inèrcies i potser evitar inversions innecessàries.
S’imaginen el Parc Bos de Figueres ple de cotxes? És el que fem a Roses. És clar que Figueres té més zones blaves i un munt d’aparcament de pagament. La mobilitat amb cotxe i l’espai tenen un preu. Podem i estem disposats a pagar-lo?
Aquí l’Estudi de Mobilitat diu que tenim molts aparcament a Roses, més que vehicles. Això sí, en detriment de la qualitat de vida i de perdre l’espai comú de convivència i esplai que són les places.
Doncs la Plaça Catalunya és un dels pocs espais a Roses que per la seva elevació sobre la via pública li donem dues característiques: la seva visió al Mar i el situar els ciutadans per sobre dels Vehicles del que ho fa un espai especialment segur per els nens. Entre altres coses perquè no està ocupat com la plaça Sant Pere per a bars i terrasses.
No vosaltres, però a mi em sembla que aquesta vegada l’emoció i la racionalitat van de la mà.
Apostem per un projecte conservador dels valors i els records de la Plaça Catalunya. Acompanyada d’una decisió prèvia, raonable i raonada d’on van situar primer els aparcaments i com millorem la nostra mobilitat i després, si es vol, fem i refem que d’això sí que sabem.
Antonio Rodríguez
Regidor del PSC a l’Ajuntament de Roses
