El Teatre Municipal de Roses va ser el lloc escollit per l’Associació Cultural Amazic de Roses per celebrar el seu nou any
Un any més, i ja van set, l’Associació Cultural Amazic de Roses va celebrar, el passat dissabte 14 de gener, una festa per donar la benvinguda al seu nou any 2967. El lloc escollit va ser el Teatre Municipal amb l’assistència d’unes 200 persones provinents de la demarcació de Girona i arreu de Catalunya.
Una festa, la ‘Yennayer’, que la comunitat amaziga celebra entre els dies 12 i 14 de gener, que va ser protagonitzada en primer terme per la música, amb l’actuació dels cantants amazics, Ismail Belouch i Abdelkader, així com de l’amaziga Numidia, guanyadora l’any 2015 el programa de TV “The Voice”; i posteriorment per la gastronomia, on els assistents van poder degustar els plats típics del poble amazigh.
Abans però, van intervenir per dirigir-se als assistents per desitjar un bon any 2067 els representants de l’Associació Cultural Amazigh de Roses, Ali Taouil i Mostapha Karrouchi, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan el senador d’ERC per Girona, Jordi Martí i els regidors rosincs Joan Plana i José A. Valdera.
Uns parlaments que van destacar també la similitud existent entre la comunitat amaziga i el procés sobiranista que viu actualment el poble de Catalunya, donat a que el ‘Yennayer’ se celebra com una jornada de reivindicació identitària del poble amazic, que lluita pels seus drets lingüístics i culturals.
Per què l’any nou 2967?
Tot i que el poble amazic ha emprat des de fa segles un calendari solar que marca el ritme de vida de unes societats tradicionalment agràries, actualment, a diferència de nosaltres on l’any 2017 designa l’inici de l’era cristiana, la comunitat amaziga celebra el 2967.
Això és així des que al segle XX l’Acadèmia Berber de París va triar com a any d’inici del calendari amazic el 950 a. de C., data aproximada en la qual va ascendir al tron d’Egipte Sheshonq I, faraó d’ascendència amazigh que va iniciar la XXII dinastia.
El poble Amazic
Amazic és el nom amb el qual es denominen els pobladors originals del nord d’Àfrica i als seus descendents. Segurament la majoria entendrà millor de qui estem parlant si utilitzen la denominació de berbers. Als imazighen (plural d’amazigh) no els agrada que es faci servir la denominació de berbers, ja que aquesta és pejorativa. «Berber» deriva de la paraula grega barbaroi, que era utilitzada per denominar a tots aquells que no parlaven grec i que, per tant, eren considerats bàrbars.
Els imazghen han estat sempre considerats els habitants originals del nord d’Àfrica. El seu territori s’estén des d’Egipte fins a Mauritània i des de la Mediterrània fins a les fronteres de l’Àfrica negra subsahariana. Diferents imperis han conquerit porcions de la Tamazgha històrica, començant pels fenicis i els grecs i més tard els romans, vàndals, bizantins, àrabs, turcs, francesos, britànics, espanyols i italians. Els imazighen han estat sotmesos a diverses creences religioses: els seus propis conceptes panteistics; els dogmes politeistics dels fenicis, egipcis, grecs i romans; i a les tres principals religions monoteistes: el judaisme, el cristianisme i l’islam. Des del segle XIII, la majoria dels imazighen professen la fe islàmica.
