Quim Masferrer va parlar, escoltar, riure i també tafanejar, dins l’espectacle Bona gent!, amb el públic que omplia el Teatre Municipal de Roses i al que li va voler retre un homenatge
L’actor, presentador i humorista es va plantar a Roses amb l’objectiu de parlar i conèixer petites històries del públic.
I és que el seu espectacle Bona gent! va d’això, que el protagonista de la funció (que a Roses va fer dues amb les entrades exhaurides) no sigui ell, en Quim Masferrer, sinó el públic, “perquè sense aquest no hi hauria art, música, literatura… no hi hauria cultura”.
I aquest espectacle Bona gent! per homenatjar al públic va constar de dues parts.
A la primera, en Quim, explicant històries “que són reals, que m’han passat de veritat”, ja va preparar al respectable del que succeiria a la segona, és a dir, que baixaria de l’escenari amb micròfon en mà per conèixer a la gent que ha anat a veure’l. “Quan vaig actuar a un lloc només puc conèixer al públic abans i després de la funció, però el que vull ara és conèixer-ho durant l’espectacle”, va dir. Una afirmació en la que tots els assistents que hi havia al Teatre de Roses, només sentir-la, van pensar el mateix: “tant de bo no vulgui coneixem a mi”.
Aquesta primera part amb un guió establert, el presentador i humorista va explicar diferents anècdotes, històries que, en teoria, li van succeir al llarg de les més de 300 representacions que porta Bona gent! al llarg del territori català.
Històries i anècdotes emotives, gracioses i totes impregnades amb l’humor que li posa El Foraster, com aquella en la que es va trobar un home que li va dir que sempre diu a tothom que és bona gent i no és veritat perquè hi ha un estudi sociològic, segons li va dir aquest home a l’humorista, que de cada 100 persones hi ha un fill de puta.
“I aquí, ara, hi ha 400 persones…” va remarcar, assenyalant la platea en un gest explícit de que ell, en Quim Masferrer, no estava entre els quatre fills… de la seva mare que, estadísticament hi havia d’haver.
I quant els assistents estaven relaxats, feliços i rient de les històries de l’humorista s’encén la gran pantalla que hi havia al mig de l’escenari on va sortir projectada tota la platea plena de públic. I mentre tothom es veia a la pantalla, Quim Masferrer va dir: “el públic, el protagonista d’aquest espectacle”. Tothom es podia veure a la pantalla, i tothom podia veure com l’humorista recorria la platea a la recerca d’una història que conèixer… I pam!, es va seure al costat d’un noi que en preguntar-li el seu nom va fer signes que no l’entenia en un gest desesperat que el deixés en pau. Però no, Quim Masferrer, va tornar a insistir fins saber que es diu Adrià, que viu a Vilafant, que té una escola de gossos i una altra de nens, que l’acompanyava la seva parella, que és infermera, i que ell no volia anar al Teatre a veure l’espectacle perquè a la mateixa hora jugava el seu equip, l’Atleti de Madrid.
Després li va tocar el torn a en Quim, empleat de Banca que va conèixer a la seva dona, l’Esther, a la feina, empleada de Banca també i que el primer petó que es va donar va ser en un portal. I de un banquer va passar un gestor, en Josep que hi era al teatre amb la seva parella, la Montse, si no recordem malament. I a en Josep, en Quim Masferrer, l’home més tafaner de tot Catalunya li van preguntar quan cobrava al mes, i com no li responia, va insistir varies vegades fins que acabar l’espectacle sense saber-ho.
“Goool de l’Atleti” va cantar l’Adrià, per la qual cosa que l’espectacle Bona gent! es va haver de suspendre’s momentàniament per traslladar-se tot el Teatre de Roses, a través del telèfon mòbil de l’educador de gossos, fins a l’estadi del Metropolitano per saber que Griezmann havia marcat per establir el resultat parcial Atleti de Madrid 1 – València -0.
Quan tothom ja estava informat del marcador del Carrusel Deportivo va continuar l’espectacle, però pocs minuts després… “Goool del València”, va cridar el fill d’en Josep i la Maica, que encuriosit en Quim Masferrer per saber perquè són del València la família Mínguez li va contestar perquè els seus avant passats s són d’Alacant.
I amb el “minuto y resultado”, actualitzat l’humorista va conèixer a la Marta, “no em diguis de què treballes, ets mestra!”, li va dir i ho va encertar, perquè la Marta és una mestra de Vilajuïga que no fa gaire que es va separar “fa sis mesos, igual que tu”, li va dir a en Quim.
Abans, però, de la immersió en la jornada futbolística, en Quim Masferrer va conèixer a en Gabriel (entre nosaltres en Gabriel Palou), que va intrigar a l’humorista en dir-li “que tu i jo ens coneixem”. En preguntar-li de què, en Gabriel li va respondre que “no t’ho puc aquí, t’ho diré quan acabi l’espectacle”, tot i que El Foraster li va aconseguir treure-li que es van conèixer en un plaça. Segurament, es van conèixer en una trobada de colles geganteres quan en Gabriel era el president de la Colla Gegantera de Roses. O no!
Després va conèixer a l’Aroa, que va anar acompanyada de la seva mare i la seva germana, així com a un periodista que té un diari digital, el qual va anar al teatre a veure l’espectacle Bona gent! acompanyat de la seva parella, la qual no podia parar de riure (de fet, plorava de tantes rialles) en apropar-se l’humorista cap a ells per, simplement, saber una mica de com s’havien conegut… Tafaner!!
Sí, tafaner, perquè en Quim a més de voler saber tot el que es pot i el que no es pot saber, també va voler conèixer qui l’havia trucat al mòbil a l’Anna en plena funció de Bona gent!.
I un cop el Teatre de Roses es va omplir d’històries, anècdotes d’amor, d’humor, de feina i, en definitiva, de vida, Quim Masferrer va acomidar-se, momentàniament, del públic que el va anar a veure’l. Momentàniament, perquè després al vestíbul va departir amb tot el que va voler, a més d’immortalitzar l’encontre en el photocall que hi havia per a l’ocasió.
Sens dubte, en Quim Masferrer és tot un tafaner de la vida dels demés, però és un tafaner que es fa estimar, perquè fins que no es demostri el contrari ell també és Bona gent!
