Resposta a Magda Casamitjana

Cal aclarir que el present escrit no forma part d’una ‘baralla’. Tothom sap que dos no es barallen si un no vol, i és el cas. Aquest escrit és la resposta o la defensa necessàries davant l’enèsima agressió que rebo d’aquesta persona, i cregui’m que em sap greu haver de perdre el temps en això. Ho sento.
I ho faré rebatent cadascuna de les seves afirmacions que fa en un article en aquest mateix mitjà:

Magda Casamitjana (MC): “El mandat 2007-2011 vaig ser Alcaldessa de Roses i també Presidenta del Consorci de la Costa Brava. Em va precedir els dos mandats anteriors el que era Alcalde de Roses el Sr. Carles Páramo”.

Resposta: Casamitjana va ocupar l’alcaldia de Roses en el mandat, 2007/11, a ella li agrada recordar-ho el que no vol que recordem és el  cost que això va representar per a l’ajuntament. Va passar de pagar 8.297€ anuals nets a l’alcalde predecessor, Pàramo, a 35.192€ a la Casamitjana, xifra a la que cal afegir-hi la S.S., no menys de 12.000€ anuals. Pàramo sempre va estar assegurat a la Diputació, sempre va estalviar tot el que va poder al municipi.

I després de sentir i llegir les últimes notícies sobre les dietes dels representants dels Ajuntaments i membres del Consell d’Administració del Consorci i del seu President, vull precisar el següent:

Casamitjana, després de tants anys, encara no sap distingir entre dietes i assistències. Mentre rebia els esmentats 35.192€ de l’ajuntament, de la diputació cobrava fins a 30.621€ en concepte de dietes. Ha fet números per a saber a quin preu les hi cobrava?, segur que eren més de 150€.

MC: “En una de les primeres reunions que vaig presidir com a Presidenta del Consorci el Gerent el Sr. Manel Serra em va informar que els representants del Consell d’Administració cobraven 150€ la sessió i que el fins ara President del Consorci, el Sr. Carles Páramo, s’havia doblat l’assignació i cobrava 300€ la sessió mentre els altres representants mantenien els 150€”.

Resposta: És impossible que en Manel Serra, persona que conec bé i que no diu ximpleries en digués una de tan grossa. Des de sempre, el Consorci de la Costa Brava (CCB), incorpora en el pressupost la retribució de totes les assistències a Junta General, Comissió de Govern, Informativa i treball. Està estipulat que la presència sigui efectiva i de cada reunió se’n aixeca acta signada per Secretari i Interventor.

Si a la Magda Casamitjana, ex-presidenta, no li pagaven més de 150€ al mes és per que no feia o no assistia a més d’una reunió i, com es veurà més endavant, en aquest fet rau tota la problemàtica que pateix el CCB.

És cert que a mi me’n havien retribuït dues cada mes tan cert com que les reunions mai varen ser menys de dues, al mes, de vegades, tres i quatre.

MC: “A la mateixa sessió, jo, com a Presidenta del Consorci de la Costa Brava, vaig dir que mentre jo fos la Presidenta tots i totes els membres del Consell d’Administració cobraríem igual i que no apujaríem l’assignació i la mantindríem a 150€. I per tant vaig rebaixar l’assignació de la Presidenta a la meitat”.

Resposta: Fa gràcia amb la contundència que expressa el seu “jo, com a presidenta…”, però la gràcia aviat és torça en veure com manipula la realitat.

Ella com a presidenta va pecar d’indolència o desídia, sense governar, es va limitar a presidir les comissions i les Juntes Generals, menys de dotze a l’any. El govern efectiu el va delegar.

L’embolic en que va deixar el CCB ens està costant Déu i ajut per a resoldre’l.  Obres fetes sense reconeixement ni comptabilització que varen acumular un deute a favor CCB de prop de 3.000.000€. i un deute a pagar als proveïdors també sense comptabilitzar de més de 2.000.000€. I més.

MC – “Dic això perquè el President de la Diputació el Sr. Giraut i la resta de Diputats i Diputades de la Diputació de Girona sàpiguen que el Sr. Páramo no diu la veritat i que ell sí es va doblar l’assignació durant el seu mandat 300€ i, per tant, no estava gens congelada la seva assignació i no era 150€ com vol fer creure ara a tothom”.

Resposta: En el seu escrit, la Casamitjana s’adreça als membres de la Diputació, espero de forma retòrica, sinó fa el ridícul. No cal que faci denúncia a la Diputació sobre la meva forma d’actuar, allà soc conegut i se’m reconeix  com el president més auster i més mal pagat dels darrers 15 anys.

No cal adreçar-se a la Diputació, el CCB és propietat dels municipis consorciats i si bé els estatuts preveuen que el president sigui el mateix de la diputació qui governa és la Junta General i el Consell d’Administració format pels representants dels 27 municipis que l’integren. No hi ha cap dependència ni formal ni econòmica i en conseqüència, cap diputat te dret a interferir en les decisions que el govern i la Junta General del CCB prenguin en l’exercici lliure i democràtic de les seves competències.

I estem davant un fet insòlit, mai des de la Diputació ningú s’havia atrevit a criticar o intentar influir en les decisions a prendre per cap dels municipis de la demarcació. Ens trobem davant una intromissió absurda i prepotent sobre com governar un ens que aplega els representants dels 27 municipis de la Costa Brava. Ni la diputació te aquesta capacitat, ni els diputats provincials se la poden atribuir.

MC: “Ara s’ha trobat que jo vaig deixar l’assignació a 150€ i que ara cobra la meitat del que cobrava fa 6 anys”.

Resposta: El que m’he trobat és el caos en el CCB, resultat dels seus quatre anys de desídia i desgovern.

El que ens hem trobat és un deute i unes obligacions de les que no renuncio a demanar-li responsabilitats, polítiques i penals. I el que ens hem trobat és el resultat d’ una gestió i una praxis administrativa escandalosa. Com a mostra de la seva desídia, alguns municipis han patit un excés dels costos a pagar que volten els 100.000€ anuals.

Aquí cal aclarir que, per a garantir la transparència i per a resoldre  l’embolic Casamitjana, ens ha calgut que tres dels ajuntaments consorciats aportessin els serveis dels respectius interventors. La feina s’està fent i hores d’ara a més de tenir referències certes per a establir uns preus de l’aigua més baixos hem aconseguit determinar i cobrar fins a 2.500.000€ d’impagats.

MC: “Aprofito l’avinentesa per a dir que Páramo va cessar el Gerent Manel Serra de males maneres i sense cap raó que no fos una de personal. Que ara el Consorci de la Costa Brava ha d’indemnitzar qui va ser incorrectament cessat amb 300.000€ dels diners dels nostres Ajuntaments i per tant dels contribuents”.

Resposta: En Manel Serra és un més dels cadàvers polítics que ella ha deixat en el seu pas per l’ajuntament i el CCB i em sap molt greu. Com a president el vaig tenir amb plena confiança al meu costat durant 8 anys. L’oferiment de renúncia al càrrec se li va fer de molt bones maneres i si no va arribar a bon port va ser per discrepància greu en el preu de la indemnització. Estem pendents de sentència.

MC: “No entenc com encara el President de la Diputació de Girona, el Sr. Joan Giraut, manté el Sr. Páramo President del Consorci de la Costa Brava”.

Reposta: El que no entenc és que la Magda Casamitjana pugui ser tan irresponsable. Si fos prou intel·ligent i vist com van les coses el que hauria de fer és un mutis prudent per a  intentar passar el més desapercebuda possible,  amb aquesta carta hi te més a perdre que no pas a guanyar.

Carles Pàramo, president del Consorci de la Costa Brava

Exit mobile version