La Càtedra Oceans i Salut Humana, en aquest comunicat, deixa palès el seu recolzament a la limitació d’accés al Parc Natural de Cap de Creus que portarà a terme l’Ajuntament de Roses entre el 15 de juliol i el 31 d’agost
L’estiu ja és aquí, i Roses i altres municipis del Parc Natural de Cap de Creus s’omplen de turistes i visitants que volen gaudir dels bells entorns naturals del parc natural, les seves cales, els seus camins de ronda i les seves aigües. Enguany, les administracions han limitat les hores a les quals els cotxes poden accedir a algunes zones del parc, com ha passat a Roses, la qual cosa genera rebuig per part d’alguns usuaris acostumats a accedir a qualsevol hora i qualsevol mitjà de transport dins el Parc Natural. Malgrat les molèsties que es puguin ocasionar a les persones, cal entendre que aquestes mesures són necessàries, doncs la massificació dels Parcs Naturals és important (sobretot després de la pandèmia de la Covid-19, quan molta més gent vol gaudir del medi natural).
A terra, els impactes ecològics derivats de la sobre-freqüentació a la carretera són diversos i importants, com ara el foragitament de la fauna pel soroll o la contaminació generada pels vehicles, a més dels problemes de seguretat quan s’acumulen cotxes a les voreres de les carreteres. En aquest sentit, la majoria de Parcs i Reserves Naturals de Catalunya, com ara el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el de Sant Maurici i Aigües Tortes, el Montseny o el Congost de Mont Rebei, estan adoptant mesures per limitar l’accés de vehicles i persones, establint busos llançadora i aparcaments de pagament per tal de dissuadir els visitants i finançar els recursos del Parc. Aquestes mesures no són noves, doncs ja fa molts anys que s’implementen a altres llocs d’Europa i del món, com ho sap tot aquell que ha tingut la sort de visitar els Parcs Naturals del Canadà, per exemple, ho haurà pogut comprovar tot i gaudint-ne.
Tot i que les limitacions que s’estan establint als accessos terrestres dels Parcs Naturals són un gran pas per a la protecció del medi natural, encara queda molta feina per fer a mar, ja què els usos a la part marítima del Parc Natural de Cap de Creus encara no estan ben regulats. Cada dia centenars d’embarcacions accedeixen a les aigües del Parc buscant una cala on banyar-se i relaxar-se. Els impactes ecològics de les embarcacions de lleure quan n’hi ha masses són ben coneguts en un entorn fràgil:
– danys als fons marins fràgils (posidònia) provocats pel fondeig de les àncores,
– contaminació de l’aire i de l’aigua i contaminació acústica,
– efectes tòxics de les pintures antiincrustants, i
– transport i dispersió d’espècies invasores, entre d’altres.
En moltes reserves marines de la Mediterrània ja s’ha posat fil a l’agulla per a mitigar aquests impactes. Trobem els exemples del Parc Natural de Cabrera (Illes balears), on s’estableixen un nombre diari limitat de permisos de fondeig i normes estrictes de pernoctació; la reserva marina de Portofino (Itàlia), que compta amb la instal·lació de boies ecològiques per a l’amarrament d’embarcacions en els punts més fràgils, limitacions de velocitat a les embarcacions, i la prohibició d’accés a vaixells de més de 24 metres d’eslora (mega iots); o el Parc Nacional de Port-Cros (França), també amb regulacions en quant a la velocitat, presència de mega iots i el fondeig. Aquestes mesures no només són exclusives de la Mediterrània: en altres països com Austràlia o Estats Units també tenen limitacions molt clares a l’hora d’accedir als parcs naturals amb vaixell.
Malgrat que les restriccions d’accés i els usos als parcs naturals, tan a terra com a mar, puguin generar a curt termini alguns inconvenients per algunes persones que caldrà gestionar bé, els efectes positius a llarg termini per la natura i la societat són evidents. Es contribueix no només a cuidar el medi natural sinó també a millorar l’experiència del visitant, cosa que acaba repercutint positivament sobre l’economia local. Un parc natural no és cap cap parc temàtic; és un espai on s’han d’implementar les mesures necessàries per preservar els ecosistemes terrestres i marins i garantir que només els usos sostenibles puguin desenvolupar-s’hi. Una bona gestió dels ecosistemes és sinònim d’una bona salut d’aquests, de major valor ecològic, paisatgístic i fins i tot econòmic. Per tot això cal encoratjar a les administracions que continuïn amb les mesures de gestió oportunes a mar (en el marc del futur PRUG de Cap de Creus) i a terra (com les limitacions que s’han establert a Roses) per preservar els Parcs Naturals.
Càtedra Oceans i Salut Humana
