Aquesta proposta per demanar a la Generalitat que suprimeixi l’impost de successions es va aprovar per majoria amb els vots de Junts, Gent del Poble, Lliures i PPC
El portaveu del grup municipal de Lliures Roses, Pere Gotanegra, va presentar en el ple ordinari de l’Ajuntament d’aquest mes de febrer, celebrat el passat dimecres, una moció per la supressió de l’impost de successions.
Un taxa que Lliures Roses vol que es suprimeixi perquè entre d’altres aspectes, com es reflecteix en la moció -que reproduïm a sota- “l’impost de successió genera molts problemes a aquelles persones que han adquirit béns patrimonials procedents d’una herència i que han d’optar, o bé per endeutar-se, o bé renunciar al patrimoni. En aquest sentit, ens trobem amb un desequilibri important atès que Catalunya és una de les Comunitats Autònomes on aquest impost és més elevat”, va exposar Gotanegra,
I entre els acords de la proposta s’insta al proper govern de la Generalitat de Catalunya a suprimir de forma definitiva l’impost sobre successions, així com també es demana al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats a realitzar la reforma del sistema impositiu català i espanyol per atreure i fomentar l’activitat econòmica.
El portaveu socialista, Toni Rodríguez, va argumentar el vot d’abstenció del seu partit afirmant que “aquest és un tema que no solucionarem aquí, i no perquè no sigui un tema d’àmbit municipal, sinó perquè la moció es refereix a un Govern de la Generalitat que encara no s’ha constituït i hauríem d’esperar per saber quines propostes impositives té pensat el nou Govern de la Generalitat”.
José Manuel Álvarez, portaveu de Ciutadans, també va optar per l’abstenció “perquè la Generalitat no pot suprimir l’impost de successions perquè és de titulació de l’Estat, al qual Ciutadans va proposar una gran reducció d’aquesta quota, però no suprimir-la”.
Manel Escobar, portaveu del PP, va recolzar la proposta, afirmant que “estic d’acord que aquest impost no s’hauria de cobrar, però no es pot suprimir perquè forma part de la llei general tributària, però el que si es pot fer és bonificar segons el grau que hagi amb la herència o successió, per exemple, a la Junta d’Andalusia si és de primer grau hi aplica una bonificació del 90%. I estem d’acord que es suprimeixi perquè és injust tornar a pagar per quelcom que ja algú ha pagat”.
El portaveu de Gent del Poble, Félix Llorens, va donar també el seu suport quan va afirmar que ”tots els impostos són injustos, perquè no són res més que les eines arbitràries de recaptació que tenen les administracions per poder sufragar les despeses, i creiem que l’impost de successió és un dels més injustos perquè estem gravant dos cops sobre el mateix concepte ja que el patrimoni que es deixa en herència ja ha pagat els seus impostos”.
Joan Plana, portaveu d’ERC, va fer una llarga exposició per argumentar el seu rebuig a la moció, que fins i tot va sobrepassar els 10 minuts que tenen els regidors en el seu primer torn d’intervenció, tal i com està reflectit en el ROM (Reglament Orgànic Municipal), i que l’alcaldessa Montse Mindan li va recordar. Plana es va mostrar en desacord amb la proposta “primer per la filosofia de l’impost, que sovint se’ns diu que és conceptualment injust, i no estem gens d’acord amb això, perquè l’herència és un privilegi, i la gent que té la sort de poder heretar tributi una part d’aquesta sort per tal que l’administració, a través de polítiques socials, pugui fer quela gent que no té la sort d’heretar tingui unes oportunitats d’igualtat en la seva vida. I segon, per la manera com s’aplica a Catalunya aquest impost. Hi ha una dada que per sí sola defensa l’aplicació d’aquest impost, i és que només un 25% de la població del país, la que té més patrimoni, pagarà aquest impost. Per tant, el 75% dels catalans mai arribaran a pagar ni un sol euro per l’impost de successions”.
El portaveu de Junts, Marc Danés, va afirmar que el seu partit votava a favor de la moció perquè “estem en contra de l’impost de successions. Sabem que s’han de cobrar impostos i taxes, perquè si no hi ha ingressos les administracions no podran oferir serveis de sanitat, d’educació o d’atenció a persones desfavorides a tota aquella gent que ho necessita, però hi ha impostos que són totalment erronis i que van en contra de la ciutadania, i l’impost de successions és un exemple”.
El ponent de la moció va finalitzar el debat d’aquest punt assenyalant que “les grans fortunes no tenen aquest problema de l’impost de successions, i la gran majoria d’aquest país no són grans fortunes, sinó persones que amb molt d’esforç, treball i suor tenen una casa, per tant, trobo l’impost de successions totalment injust perquè no es tribut recaptatori, sinó confiscatori des del moment que persones que tenen dificultats per arribar a final de mes i hagin d’heretar han de, o bé renunciar a l’herència o bé demanar un crèdit al banc per poder pagar l’impost de successions”.
La moció es va aprovar amb els vots favorables de Junts (4), Gent del Poble (2), Lliures (1) i PP (1), l’abstenció del PSC (3) i Cs (2) i els vots en contra d’ERC (4).
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LLIURES ROSES PER LA SUPRESSIÓ DE L’IMPOST DE SUCCESSIONS.
La Constitució espanyola estableix en l’article 32 que tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.
L’impost sobre successions és un tribut de caràcter directe i de naturalesa personal que grava els increments patrimonials obtinguts per les persones físiques a títol gratuït i mortis causa, entre les quals cal destacar els descendents, cònjuge, parella estable o descendents, germans, que conformen els diferents grups de parentiu.
És un impost d’aplicació a tot el territori nacional, no obstant això, els seus rendiments han estat cedits totalment a les Comunitats Autònomes, les quals s’encarreguen de regular el mínim exempt, el tipus de gravamen, les deduccions i les bonificacions de les quotes. Per aquest motiu, hi ha desigualtats recaptatòries entre unes i les altres autonomies.
L’impost de successió genera molts problemes a aquelles persones que han adquirit béns patrimonials procedents d’una herència i que han d’optar, o bé per endeutar-se, o bé renunciar al patrimoni. En aquest sentit, ens trobem amb un desequilibri important atès que Catalunya és una de les Comunitats Autònomes on aquest impost és més elevat.
La decisió dels darrers governs de la Generalitat ha estat la creació de nous impostos propis, com el d’habitatges buits, el de grans establiments comercials, estades en establiments turístics, emissió d’òxids, instal·lacions que incideixen en el medi ambient, etc.
La difícil situació sanitària produïda per la pandèmia ha ocasionat aturades i restriccions en sectors econòmics molt importants i ha aprofundit, encara més, la conjuntura econòmica que estan vivint els contribuents, perquè els seus ingressos s’han vist dràsticament reduïts.
L’aplicació d’un tribut d’aquest tipus no té sentit de continuar vigent en una situació social i econòmica com la que estem vivint actualment. El futur de la nostra societat té com a objectiu principal recuperar la normalitat sanitària, però també, reprendre les inversions industrials i comercials el més ràpid possible, cosa que no podrà portar-se a terme, si càrregues fiscals com aquesta empitjoren la capacitat de recuperació dels empresaris i emprenedors i ciutadania en general.
Per tot el que s’ha exposat, el Grup Municipal Lliures proposa al Ple de l’Ajuntament de Roses adoptar els següents acords:
ACORDS:
Primer: Amb la finalitat de no deixar els nostres fills o hereus en una situació de falta de liquiditat a l’hora de fer front al pagament d’unes quotes considerablement elevades de l’Impost sobre Successions, instem al proper govern de la Generalitat de Catalunya a suprimir de forma definitiva l’impost sobre successions.
Segon: Instar al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats a realitzar la reforma del sistema impositiu català i espanyol per atreure i fomentar l’activitat econòmica, amb la finalitat de millorar l’estalvi individual de tots els ciutadans i la capitalització de les empreses.
