15 dones de Roses van explicar en el documental “La nostra veu. Experiències compartides” les seves històries vitals que van deixar palès que vivim en una societat eminentment masclista en la que encara queda camí, molt de camí per recórrer, per assolir la igualtat de gènere
En un acte conduit per la jove Laia Rosés, dissabte passat es va projectar al Teatre Municipal de Roses, en commemoració del Dia Internacional de la Dona, el documental “La nostra veu. Experiències compartides”.
Un audiovisual on 15 dones de Roses, d’edats compreses entre els 15 i 82 anys, es van posar davant la càmera per explicar les seves vivències, el seu paper com a dones.
Es van despullar davant la càmera per parlar de temes, com el joc quan eren infants, del primer dia que van tenir el període, dels estudis, del matrimoni, del món laboral, de la necessitat, o no, de ser mares, del matrimoni, de la parella, dels maltractaments, del divorci… Confessions emocionants, crues, però sobre tot, colpidores, en el cas d’algunes, que va esdevenir un retrat de la nostra societat actual. Una societat eminentment masclista en la que encara queda camí, molt de camí per recórrer, per assolir la igualtat de gènere. Uns testimonis explicant la seva història per colpir als assistents al Teatre Municipal, perquè a Roses les dones pateixen violència de gènere en una proporció més gran de la que som coneixedors.
Com va afirmar la regidora d’Acció Social i Igualtat, Ester Bonaterra, “a través d’aquest documental volem donar sonoritat per reivindicar el feminisme com a motor del canvi per assolir la igualtat efectiva i real”. Un audiovisual que “convida a la reflexió en quant als drets i el paper de les dones en la societat a través d’un recorregut de les experiències vitals d’aquestes 15 dones”, va concloure Bonaterra.
A la projecció d’aquest documental també van assistir la coordinadora territorial a Girona de l’Institut Català de la Dona, Fina Surina, la doctora en Sociologia, professora de la UdG i especialitzada en desigualtats socials, Cristina Sánchez, la directora general d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Matas, i l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, que va cloure aquest acte de commemoració del Dia Internacional de la Dona agraint “a totes les dones que han fet possible aquest documental, perquè amb l’experiència vital de cadascuna de vosaltres ens expliqueu com fer front als masclismes o, senzillament, de tirar endavant, de viure la vida i d’acabar decidint que vosaltres podeu acabar sent independents”.
Roses, una societat tant masclista com totes la societats de la resta del món
No és un indicatiu científic per afirmar que Roses és una societat tant masclista com la resta de les societats del món. Evidentment que no. Però si que deixa palès que a Roses, desgraciadament a l’igual que arreu del planeta, queda molt per arribar a la igualtat de gènere. I és que de les 172 persones que vam comptabilitzar que van assistir al Teatre Municipal de Roses per veure el documental protagonitzat per quinze dones, només 34 (el 19,76%) eren homes.
