Mes de paraules

Roses impulsa un Consell de Barri per solucionar els problemes i millorar Santa Margarida

Enquesta a Santa Margarida
Els resultats de l'enquesta a Santa Margarida es van presentar a l'Hotel Montecarlo

L’Ajuntament de Roses va presentar aquest passat divendres els resultats de l’enquesta realitzada a Santa Margarida per impulsar accions de millora comunitària al barri

Al 8 de novembre de l’any passat un equip d’enquestadors va recórrer un total de 77 carrers de la urbanització, des del passeig marítim fins a l’Avinguda Nord, on resideixen tot l’any un total de 2.406 persones en 1.141 habitatges, per tal d’entrevistar veïns i veïnes entorn a temes relacionats, sobretot, amb la convivència veïnal, els equipaments públics, els serveis i l’associacionisme.

Enquesta que va ser impulsada per l’Ajuntament de Roses i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per tal de poder conèixer les necessitats i les potencialitats de Santa Margarida i quines actuacions o intervencions són prioritàries per al conjunt de la població. .

I aquest passat dissabte es va celebrar un acte a l’Hotel Montecarlo de Santa Margarida que va tres finalitats. El primer presentar els principals resultats de l’enquesta als veïns i veïnes del barri, el segon, conèixer en primera persona al propis veïns i veïnes, i en tercer lloc fer comunitat i partícips a tothom de les decisions futures que es prenguin envers la millora la urbanització de Santa Margarida.

Un acte que va finalitzar impulsant un Consell de Barri  en el que es va impulsar un Consell de Barri “per treballar conjuntament amb els veïns i veïnes de Santa Margarida per revertir els problemes que en té actualment”, va assenyalar l’alcalde de Roses, Joan Plana. I per això al final de la sessió es va oferir als assistents la possibilitat de formar part d’aquest Consell de Barri, i que va tenir un bon nombre d’inscrits, per la qual cosa  “a partir d’ara i donat el gran nombre d’aforament i de persones inscrites per formar part del Consell de Barri, es preveu engegar accions comunitàries partint de les necessitats sentides per part dels veïns i veïnes, amb l’objectiu d’empoderar a la ciutadania, fer-la copartícep de les decisions que afecten al barri i millorar, així, la convivència”, ha manifestat la regidora d’Acció Social, Esther Bonaterra.

Acte de presentació dels resultats de l’enquesta

L’acte de presentació del resultats va anar a càrrec del propi alcalde i la mateixa regidora d’Acció Social i dues tècniques del Consell Comarcal, on Tània Blanco, de l’equip d’Inclusió i Atenció a la Comunitat de la institució altempordanesa va explicar que “per fer l’enquesta Santa Margarida es va dividir en tres zones i es va treballar en 6 àmbits que tenen a veure amb les dades demogràfiques, de gènere, d’edat, característiques socials, situació laboral, habitatge, educació, coneixement de la llengua i connectivitat”.

A l’enquesta, realitzada porta a porta, hi van participar 463 persones de 201 habitatges, cobrint el 19% de la població empadronada a Santa Margarida, de la qual el 88% hi viu tot l’any.

Enquesta a Santa Margarida
Veïns i veïnes van assistir en massa a la presentació dels resultats de l’enquesta realitzada a Santa Margarida

Els resultats es van presentar interactuant amb els propis veïns assistents, els quals disposaven de quatre cartolines de diferent color, i havien d’aixecar aquelles que creien que havia estat la resposta més votada.
Així, per exemple, es va fer públic que a Santa Margarida hi conviuen un total de 18 nacionalitats, essent els principals orígens francès, marroquí i alemany. Una diversitat que no molesta als residents, ans al contrari, ja que al 53% l’és indiferent la procedència dels seus veïns o que siguin d’altres ètnies o religions, mentre que el 31% ho va considerar positiu i tan sols el 13% negatiu.

El 25% del residents d’origen europeu parla català i el 22% l’escriu, mentre que en el cas de persones nascudes a altres indrets del món, aquests percentatges ascendeixen al 44% i 34% respectivament.

Convivència cordial

El 25% del residents d’origen europeu parla català i el 22% l’escriu, mentre que en el cas de persones nascudes a altres indrets del món, aquests percentatges ascendeixen al 44% i 34% respectivament.

El 84% dels enquestats pensa que la convivència al barri és bona i cordial, mentre que un 11% diu que aquesta convivència és inexistent, un 3% la qualifica de dolenta i un 1% de conflictiva.

Amb una taxa d’atur més alta (22%) que la de la resta del municipi (13%), el 29% de les llars disposen d’un ingressos mensuals per sota dels 1.199 €. El 30% presenta dificultats de pagament dels deutes hipotecaris, lloguer o subministraments. Un 23% de les famílies enquestades tenen fills en edat d’escolarització. En quant a aspectes relacionats amb les noves tecnologies, el 92% de la població disposa de telèfon mòbil amb internet, un 73% ordinador (portàtil o de sobretaula), mentre que un 28% dels habitatges on viuen persones majors de 65 anys no disposen d’internet.

Estat del barri

Consultats sobre la seva percepció sobre les condicions del barri, la meitat dels enquestats pensen que l’estat és bo o molt bo, essent els joves els que tenen una millor percepció. Un 23% el defineix com a ni bo ni dolent, un 21% com a dolent i un 8% molt dolent. El 71% dels enquestats perceben el barri com a segur, tot i que un 29% de persones tenen la percepció de poca seguretat. El 60% de les persones enquestades viuria al mateix barri i al mateix habitatge.

Poc teixit associatiu

Un altre dels aspectes destacats és el poc teixit associatiu al barri, amb l’existència tan sols de l’Associació de Veïns de l’edifici 600 i l’Associació de comerciants. El 13% dels assistents manifesta el seu interès per formar part d’una associació o entitat relacionades amb l’educació, la cultura, l’acció social o l’esport.

Per millorar la convivència i les relacions socials, les persones enquestades proposen l’impuls de festes i trobades veïnals, la realització de més activitats municipals al barri, la creació d’una comissió de veïns i veïns o la creació d’un centre cívic multifuncional a Santa Margarida.

Principals queixes que van expressar els veïns i veïnes durant la sessió

En finalitzar els resultats, es va dir als assistents que fessin propostes per millorar Santa Margarida, propostes que van llençar alguns/es dels assistents en forma de queixa, ja que és el pateixen, segons van dir, actualment, com ara la recollida de brossa, la manca de seguretat que pateix la urbanització, la manca d’aparcaments i la manca d’espais públics, com ara parcs infantils, zones verdes, més bancs al carrer… I una de més puntual, perquè es va presentar els resultats de l’enquesta un any després, a la que l’alcalde va respondre que “l’enquesta es va fer en temporada baixa perquè ens interessava fer-la als residents de Santa Margarida, no a la gent que hi estiueja, i s’ha presentat un any després, en temporada baixa també, pel mateix motiu, perquè que els pateixen els problemes i els que ens ho poden comunicar per solucionar-los són els veïns i veïnes que viuen tot l’any”.

L’alcalde de Roses es va dirigir als assistents dient-les que “som conscients de la realitat complexa i diferent de la resta de la Vila que viu Santa Margarida per la seva història. Es va construir al 1959 a sobre dels aiguamolls, que les pròpies autoritats franquistes apuntaven el que la construcció generar, però tot i això es va fer, tot i els greus d’inundabilitat, que encara persisteixen i per la qual cosa des dels anys 90 l’Ajuntament ha invertit milions d’euros en obres d’enginyeria. I també es va construir sense espais públics i amb molta massificació d’habitatges per metre quadrat. Però la nostra es treballar conjuntament amb tots els veïns i veïnes per solucionar els problemes i aconseguir revertir la situació actual de Santa Margarida i que més un barri que una urbanització”.

La problemàtica del top manta

El principal problema que van expressar els veïns i veïnes de Santa Margarida va ser la problemàtica del top manta, i segons va expressar d’algun veí “la poca actuació policial”, de la qual l’alcalde de Roses va voler tractar a part. Primer “per desmentir la poca actuació policial, perquè s’ha passat de 4.000 objectes decomissats al 2019, al més de 20.000 actualment. El que passa és que les actuacions policials no es fan al passeig per evitar aldarulls i que prengui, manters, policies i vianants. Les actuacions es porten a terme durant el trasllat del material al passeig”. Joan Plana, va reconèixer que “necessitem més policia, més implicació dels Mossos d’Esquadra per resoldre el problema, enguany hem tingut més efectius que altres anys, però en necessitem més”. I per últim, va assenyalar que als assistents que “hem de conjurar-nos per evitar que la problemàtica del top manta tapi tota la resta de problemes que té Santa Margarida, com la mobilitat, la seguretat, la il·luminació, l’accessibilitat o els espais públics, perquè tot això és el que fa possible tenir una bona vida al barri. Per tant hem de ser capaços de tractar el top manta sense perdre de vista la resta de temes”.