Mes de paraules

Roses no vol que es suprimeixen els jutges de pau

Jutjat de Pau de Roses
Jutjat de Pau de Roses

L’Ajuntament de Roses va aprovar una moció en favor de mantenir els jutges de pau a Catalunya atès que un projecte de llei del Govern espanyol preveu suprimir aquesta figura

Actualment, 898 dels 947 municipis del país tenen un jutge de pau. A tot l’Estat, comptant els catalans, només n’hi ha 7.000.
Els jutjats de pau constitueixen l’estructura judicial més àmplia de Catalunya i les seves competències són de l’àmbit civil: s’ocupen de moltes de les comunicacions judicials, porten el registre civil i fan de mediadors per evitar que alguns casos arribin a judici.

Per aquest motiu, ahir, en el ple ordinari del mes de maig de l’Ajuntament de Roses, Junts, amb el suport d’Esquerra Republicana, Gent del Poble i Lliures, va presentar una moció de suport als jutges de pau  (reproduïda a sota).
Presentada per la portaveu de Junts per Roses, Montse Mindan, en la proposta se destaca que “els jutges de pau son un instrument de la justícia que amb un marcat caràcter tradicional i molt propis del nostre país han demostrat al llarg de la història la seva utilitat i eficàcia en la resolució dels conflictes… Esdevenen, alhora, un model de justícia molt propi de Catalunya, essencial per a la seva proximitat i al servei de la gent, ja que els jutges de pau són persones que coneixen el municipi i tenen una actuació basada sobretot en la mediació”. I entre els acord de la moció “s’insta el govern de l’Estat i els grups parlamentaris de les Corts Espanyoles a la modificació del Projecte de la Llei Orgànica d’Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia en el sentit de no suprimir els jutges de pau i mantenir, a Catalunya, les seves funcions”.

La proposta va ser aprovada per majoria amb l’abstenció del PSC i Ciutadans. El regidor del PSC, Josep Maria Martínez, va argumentar el seu vot assenyalant que davant aquest projecte de llei “la justícia de pau, que ha tingut un paper fonamental com a punt de contacte de l’administració de justícia en l’àmbit local durant gairebé dos segles canvia, i en aquest nou disseny els tradicionals jutjats de pau es transformen en l’Oficina de Justícia Municipal, per tant,  els jutjats de Pau no desapareixen, es transformen, perquè en la nova l’Oficina de Justícia Municipal que es preveu les tasques seran assumides per jutges professionals però comptaran amb la infraestructura de les oficines judicials municipals el que permetrà dotar de major servei als ciutadans de les zones rurals i municipis petits en comptar amb una infraestructura de servei de justícia”.

Pel mateix motiu es va abstenir el grup de Ciutadans, “la nova Oficina el que tindrà és més professionalitat i més serveis, per tant, nosaltres ens abstindrem”, va dir el seu portaveu, José Manuel Álvarez.
El portaveu de Lliures, Pere Gotanegra, va afirmar que “nosaltres som partidaris que les coses que funcionen millor no tocar-les i per això donarem suport a la moció”. Suport que també li va donar el portaveu del PPC, Manel Escobar, “perquè tot i la transformació i professionalització que es vol implementar als jutjats de pau, és un figura històrica de Catalunya que ofereix un bon servei a la ciutadania, i la veritat no sé qui pot estar en contra d’un jutjat de pau”.  

La portaveu d’ERC, Esther Bonaterra, va donar el seu vot a favor, entre d’altres motius perquè  “el jutjat de pau ofereix un servei públic proper, democràtic i gratuït, dona resposta ràpida  a les necessitats de la població i resol de manera àgil i neutral els possibles conflictes mitjançant els actes de conciliació. D’altra banda, és l’òrgan judicial més accessible per als ciutadans i normalment els jutges de pau són veïns de la població fent més directa i senzilla la relació amb el jutjat”.

Félix Llorens, portaveu de Gent del Poble, que va mostrar el seu recolzament a la moció dient que “entenem que la figura del jutge de pau és una figura tradicional que la gent té com a referent, sap qui és i sap com adreçar-s’hi, són referents de la llei, i voler convertir-ho tot en una tecnocràcia no sé fins a quin punt és el millor, perquè el pròxim que serà, anul·lar els regidors i els alcaldes dels pobles? Per tant, ens afegim a aquesta moció en el sentit de respectar els referents locals”.  

La portaveu de Junts per Roses, Montse Mindan, va intervenir al final de les  argumentacions dels diferents partit polítics per afegir que “m’agradaria afegir en el tercer punt dels acords a l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, entitat que agrupa a més del 80% dels jutjats de pau de Catalunya”.

Moció de suport als jutges de pau

El Projecte de la Llei Orgànica d’Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia que està en tràmit a les Corts Generals, contempla suprimir la figura dels jutges de pau.

Davant d’aquest fet, el món municipal vol manifestar el seu posicionament en contra de l’adopció d’aquesta mesura i la necessitat de mantenir els jutges de pau, si més no, a Catalunya.

A Catalunya, els jutges de pau son un instrument de la justícia que amb un marcat caràcter tradicional i molt propis del nostre país han demostrat al llarg de la història la seva utilitat i eficàcia en la resolució dels conflictes.

Actualment, els jutjats de pau, són presents a 898 dels 947 municipis, abastant pràcticament tot el territori de Catalunya. Esdevenen, alhora, un model de justícia molt propi de Catalunya, essencial per a la seva proximitat i al servei de la gent, ja que els jutges de pau són persones que coneixen el municipi i tenen una actuació basada sobretot en la mediació.

Els jutjats de pau conformen l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil.

La figura del jutge de pau és l’única institució de justícia que és plenament democràtica, ja que és escollida pel Ple Municipal que representa la voluntat popular, i gaudeix per això d’una major confiança i respecte dels veïns. Per aquest motiu els jutges de pau coneixen i entenen la realitat local i social sobre la qual exerceixen les seves responsabilitats.

L’eliminació dels jutges de pau suposa un buidatge de competències reconegudes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i per tant una laminació de l’autogovern. Suprimir aquesta figura allunyarà la justícia de la ciutadania, l’encarirà i augmentarà la litigiositat als jutjats, fent qualsevol alternativa més ineficient i menys eficaç.

Ens trobem, doncs, amb un nou intent d’uniformització del Govern espanyol, un atac directe a les competències que ens atorga l’Estatut, un atac que allunya el ciutadà de la justícia, que allunya la justícia de la democràcia, que fa la justícia més cara i, per tant, més ineficient, i que ignora l’opinió dels municipis.

És per tot això que el grup municipal de Junts i els que s’hi vulguin afegir, proposa l’adopció dels següents acords:

Acords

Primer.– Manifesta el seu suport a la tasca que realitzen els jutges i jutjats de pau de forma eficient i eficaç a favor de la proximitat de la justícia al territori i a les persones en la resolució dels conflictes.

Segon.– Insta el govern de l’Estat i els grups parlamentaris de les Corts Espanyoles a la modificació del Projecte de la Llei Orgànica d’Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia en el sentit de no suprimir els jutges de pau i mantenir, a Catalunya, les seves funcions.

Tercer.– Comunicar l’adopció d’aquests acords al Congrés dels Diputats, al Senat, al Parlament de Catalunya, al Ministeri de Justícia, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència.