L’arqueòleg rosinc va rebre ahir, en el marc de la Festa Major, la màxima distinció de Roses en reconeixement a una trajectòria dedicada a investigar, conservar i divulgar el patrimoni històric, arqueològic i marítim de la Vila
Roses va retre ahir un dels homenatges més solemnes de la seva Festa Major a Marcel Pujol Hamelink, arqueòleg i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el lliurament de la Dracma de Plata 2026, la màxima distinció que concedeix l’Ajuntament de Roses.
L’acte, celebrat al Teatre Municipal, va servir per reconèixer una trajectòria professional de dècades dedicada a l’arqueologia i, molt especialment, a investigar, preservar i donar a conèixer la història i el patrimoni de Roses, des de la vila medieval i el monestir de Santa Maria fins a la pesca, el patrimoni marítim i subaquàtic o les darreres excavacions arqueològiques de Montjoi.
Honorat pel reconeixement, Marcel Pujol va iniciar la seva intervenció amb un ampli capítol d’agraïments. Ho va fer a l’alcaldessa de Roses, Sílvia Ripoll, per la concessió de la Dracma, però també als alcaldes amb qui ha treballat al llarg dels anys —des de Carles Pàramo fins a Josep Maria Martínez, passant per Magda Casamitjana, Montse Mindan i Joan Plana—, pels diferents projectes i treballs que li han encarregat. També va tenir paraules d’agraïment per als tècnics de l’Ajuntament i, molt especialment, per a la seva família, la seva dona, les seves filles i els seus germans.
“Si els hagués fet cas, ara no estaria aquí”
Durant el seu parlament, l’arqueòleg va voler deixar clar que els resultats assolits al llarg de la seva carrera no poden entendre’s com una feina estrictament individual.
“El treball no es fa sol. Jo prefereixo treballar amb altra gent, perquè aquesta feina s’enriqueix de l’intercanvi de coneixements i de les diferents visions que té la gent. Això ajuda a fer millors treballs”, va afirmar Marcel Pujol.
L’homenatjat també va recordar les dificultats que comportava, especialment quan ell va començar, prendre la decisió de dedicar professionalment la vida a l’arqueologia. Una vocació que va mantenir malgrat els consells que, durant la seva adolescència, l’animaven a buscar una professió amb més sortides laborals.
“Quan era adolescent i deia que volia ser arqueòleg, molta gent em deia: ‘No ho facis, no t’hi guanyaràs la vida’. Potser si hagués fet advocat o arquitecte m’hauria guanyat millor la vida, però la veritat és que, si els hagués fet cas, ara no estaria aquí”, va assenyalar.
Una reflexió que resumeix bona part de la trajectòria de Marcel Pujol: convertir una vocació nascuda de ben jove en una carrera professional que l’ha portat a excavar, investigar, ensenyar i publicar, però sempre mantenint Roses com un dels principals objectes del seu treball.
Pujol va voler compartir, a més, la Dracma de Plata amb totes les persones que durant aquests anys s’han interessat per la seva feina.
“Vull agrair a tota la gent que durant tots aquests anys ha llegit els meus articles, ha vingut a les conferències que he donat o m’ha encarregat projectes, perquè el mèrit, la Dracma de Plata, no és només meu, sinó que també és una mica vostre”, va concloure.
L’alcaldessa de Roses, Sílvia Ripoll, va destacar en el seu parlament que la Dracma de Plata transcendeix el valor material del guardó per convertir-se en una expressió de gratitud col·lectiva del municipi envers les persones que han contribuït a engrandir-lo.
“La Dracma no és només una peça, és un reconeixement, és memòria, és estima. I és una manera de dir a una persona: ‘Roses sap el que has fet per ella i no ho oblidarà’”, va afirmar l’alcaldessa.
Ripoll va situar el reconeixement a Marcel Pujol dins d’un fil històric format per rosincs que han dedicat esforços a preservar i transmetre la memòria de la Vila. En aquest sentit, va recordar Joan Ortensi, Joan Rabell i Pepi Barberà, tres persones que, des d’àmbits diferents, van compartir “l’afany per difondre i preservar la història de Roses”.
Per a l’alcaldessa, la concessió de la Dracma de Plata 2026 representa la continuïtat d’aquell compromís, ara des de la investigació científica i acadèmica.
“Avui reconeixem aquest mateix compromís, però des d’una altra perspectiva. Passem d’una història explicada i estimada des de la voluntat del poble, sense grans mitjans, a una història estudiada des de la formació acadèmica i la recerca científica. Però, en realitat, el fonament de tots ells és el mateix: l’estima per Roses”, va assegurar Sílvia Ripoll.
Una trajectòria dedicada a l’arqueologia
Marcel Pujol Hamelink va néixer l’any 1965 a Dún Laoghaire, Irlanda. Llicenciat en Història i Arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Història per la mateixa universitat, es va especialitzar en arqueologia medieval a la Universitat de París I-La Sorbona i ha ampliat la seva formació en gestió del patrimoni històric i arqueològic, arxivística, ceràmica medieval i postmedieval i arqueologia subaquàtica.
Des de ben jove ha participat en excavacions arqueològiques terrestres i subaquàtiques a Catalunya, Menorca, França i els Països Baixos. Actualment és professor d’Arqueologia a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya i exerceix també la docència en diferents postgraus i màsters universitaris, entre els quals el d’Arqueologia Nàutica i Subaquàtica de la Universitat de Barcelona.
Especialista en arqueologia naval medieval i moderna, ha estudiat una vintena de derelictes i diversos vaixells enfonsats al golf de Roses durant episodis històrics com la Guerra Gran i la Guerra del Francès.
Però si un territori ha centrat bona part de la seva recerca aquest ha estat Roses. Marcel Pujol ha aprofundit en la història de la vila medieval, el monestir de Santa Maria, la pesca i el patrimoni marítim i subaquàtic, i ha participat també en les recents excavacions de Montjoi, que han tornat a posar al descobert el jaciment del monestir visigòtic de Magrigul.
Investigar la història i fer-la arribar als rosincs
La seva extensa tasca investigadora s’ha traduït també en una important producció bibliogràfica sobre Roses. És autor o coautor d’obres com La vila de Roses (segles XIV-XVI). Aproximació a l’urbanisme, la societat i l’economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de Roses (1304-1565), La pesca a Roses a l’Edat Moderna (1500-1840), Llibre de la Cort de la Mar de Roses. Ordenacions, sentències i concòrdies sobre la pesca (segle XV), El monestir de Santa Maria de Roses i El patrimoni subaquàtic a Roses.
Una producció científica que ha contribuït no només a ampliar el coneixement sobre el passat de la vila, sinó també a acostar-lo a la ciutadania i explicar la relació secular de Roses amb el mar, la pesca, la Ciutadella i les diferents cultures que han deixat la seva empremta al municipi.
Precisament aquesta combinació entre recerca científica, preservació del patrimoni i divulgació és la que l’Ajuntament de Roses va voler distingir ahir amb la Dracma de Plata.
Un guardó que Marcel Pujol va rebre després d’una vida dedicada a buscar sota terra, sota el mar i entre documents les peces que permeten reconstruir el passat de Roses. Una feina que, com va recordar Sílvia Ripoll, neix del mateix sentiment que ha mogut altres rosincs a preservar la memòria de la vila al llarg dels anys: l’estima per Roses.
Dracma de Plata de Roses
La Dracma de Roses fou una moneda d’argent fabricada a Roses a la primera meitat del segle III a .C. Tot i les diverses varietats, es pot dir que a la majoria dels casos apareix a l’anvers una testa femenina que mira cap a l’esquerra i al revers, el dibuix d’una Rosa vista des de sota, amb els quatre sèpals en forma de Creu. La Dracma va ser una peça molt preuada, i va tenir tant d’èxit que va ser imitada per altres poblacions del sud de França i fins i tot per la mateixa colònia d’Emporium.
