Mes de paraules

Roses tindrà una plaça amb el nom de “Plaça de l’ 1 d’Octubre de 2017”

Ple ordinari de l'Ajuntament de Roses
Moment en que la coordinadora de l'ANC Roses, Imma Carrión, presentava la moció

Els grups independentistes de l’Ajuntament de Roses van donar els seu suport a una moció presentada per la secció local de l’ANC al ple ordinari de novembre

La coordinadora de la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana, Imma Carrión, va presentar al passat ple ordinari de l’Ajuntament de Roses una moció (reproduïda a sota) per a la creació de la Plaça de l’1 d’octubre de 2017 a la Vila, concretament com es diu als acords, que va llegir Carrión, que sigui la plaça situada davant el Teatre Municipal, espai que aquell 1 d’octubre, va ser col·legi electoral i on es va viure l’emoció i la tensió d’aquella jornada, la que dugui aquest nom”.

Una proposta de la secció local l’ANC que es va aprovar amb els 10 vots a favor dels grups independentistes que conformen el’equip de Govern de Roses, JxRoses, ERC, i Gent del Poble, mentre que tots els grups de l’oposició van votar en contra.

El portaveu del PSC Roses, Toni Rodríguez, va rebutjar la proposta afirmant que “els regidors del PSC a l’Ajuntament de Roses, l’Olga Simarro, en Josep María Martínez i jo mateix lamentem profundament la situació de representants empresonats, però no podem d’estar d’acord posar un nom a un espai per uns fets que no són compartits per una amplia majoria de rosicns i rosinques”, per afegir que “en una situació d’emergència social com la que vivim actualment, on veïns i veïnes del nostre poble s’estan morint, no és el moment, no toca. Sembleu manifestar poca empatia pel dolor de moltes famílies i la presentació d’aquesta moció l’única cosa que aconseguirà serà dividir i confrontar els rosincs”.
Rodríguez va acabar la seva intervenció demanant que “es retiri la moció i proposem un canvi de l’objectiu de la placa que voleu posar, que no sigui canviar el nom de la plaça sinó un recordatori a tots els que hem perdut durant la pandèmia”.

José Manuel Álvarez, portaveu de Cs, va votar en contra, argumentant que “a la moció és parla de la gran part de rosincs, i a Roses som molt més gent que les 3.582 persones que vostè diu -dirigint-se a la ponent- que van participar, el que significa que la gran majoria de rosincs no va anar a votar. Per tant, hem de respectar aquesta gran majoria, que no va participar en el referèndum il·legal”.

El mateix rebuig va a la moció va expressar el portaveu de de Lliure Roses, Pere Gotanegra, a l’afirmar que “seré clar i curt: tradició popular i arrengament rosinc versus populisme de l’ANC, aquest no és el camí per sortir del forat on hem arribat. Per això no donem suport”.

El portaveu del PPC Roses, Manel Escobar, també va votar en contra de la moció en afirmar que “hi ha una realitat: les lleis estan per respectar-les. Roses no és independentista, no sou una majoria… I amb la que està caient de salut, d’economia i socialment, ara no toca presentar una moció per posar nom a una plaça. Avui dia tenim moltes molt més grans que resoldre. Considero una gran irresponsabilitat haver presentat aquesta moció”.

Félix Llorens, portaveu de Gent del Poble, va donar el seu suport a la moció, però es va manifestar en contra que “sigui la plaça del Teatre la que porti el nom que es demana a la moció, perquè la plaça del Teatre ja té el seu nom arrelat a la Vila, i tot i que es canviï el nom, la gent continuaria referint-se a ella com la plaça del Teatre, ningú li diria plaça de l’1 d’octubre, per tant demano que sigui una altre espai”. Llorens es va posicionar a favor de la moció “perquè l’1 d’octubre va més enllà que una reivindicació independentista, ja que per futures generacions coneixeran l’1 d’octubre com una data simbòlica, la qual cosa significa quelcom més que una reivindicació independentista, perquè la gent es va organitzar per poder anar a votar, ja fos a favor o en contra de la independència”.

El portaveu d’ERC Roses, Joan Plana, va argumentar per donar el seu vot favor per  “donar nom a un espai d’una data històrica és molt normal a Europa i al nostre país. Aquest ple té legitimitat per decidir o no donar nom a un espai públic, i en temes de nomenclàtor hem demostrat que tenim capacitat per la gran majoria de casos actuar amb el consens de tots els grups, i no ens hem d’esvarar si en algun cas concret no s’arriba al consens i es fa per majoria, com és aquest cas”.  

Marc Danés, portaveu de JxRoses, també va donar suport afirmant que “no ens hem de centrar que l’1 d’octubre va ser una jornada independentista, per mi va ser molt més perquè va ser una jornada de la gent que creu en la democràcia, de la llibertat d’anar a votar i de que el seu vot ha de tenir un sentit alhora de fer l’acte de votar… I estem o no d’acord amb la gènesi de l’1 d’octubre, el que no podem dubtar és que aquesta data va marcar un abans i un després de la societat catalana”.

La coordinadora de l’ANC, va voler respondre als regidors que van dir que no era el moment de presentar al moció que “la demanda de tenir una plaça amb el nom de 1 d’octubre de 2017 va sorgir durant la celebració del primer aniversari d’aquesta data, i vam preparar una moció que la teníem preparada ara fa un any, però no l’hem pogut presentar abans a causa de diferents tràmits que havíem de complir abans de poder presentar-la al ple de l’Ajuntament, i això va suposar una demora en el temps que ha fet que la presentéssim ara, que ha coincidit amb un temps tan difícil com l’actual”. 

Moció per a la creació de la Plaça de l’1 d’octubre de 2017 a Roses 

L’1 d’octubre de 2017 és una data que passarà a la història de Catalunya i que perviurà per sempre en la memòria col·lectiva del nostre país. El Parlament seguint el mandat democràtic del poble de Catalunya, expressat a les urnes, va convocar un referèndum, on la ciutadania pogués decidir lliurement el futur del país, exercint el dret fonamental dels pobles a l’autodeterminació,

Malgrat les prohibicions i els intents previs d’atemorir a la població per part de l’estat espanyol intentant impedir-ho per tots els mitjans, l’extraordinària capacitat d’organització i mobilització, emanada del ric i estructurat teixit associatiu català, va permetre que gairebé dos milions tres-centes mil persones participéssim activament votant en el referèndum, defensant els col·legis electorals, vetllant-los des del dia abans i protegint les urnes i les paperetes.

L’estat espanyol, lluny d’intentar buscar una solució acordada i pactada amb el govern català per tal que el poble de Catalunya pogués votar, tal i com es reclamava des del govern de la Generalitat, va decidir emprar la violència, la intolerància i la brutalitat com a resposta a una demanda democràtica, enviant les forces de seguretat estatals a carregar amb gran agressivitat i desproporció contra un poble pacífic que defensàvem el dret a votar ferint més de 1000 persones.

Aquella data va quedar marcada per l’extrema i gratuïta violència de l’estat, però sobretot serà recordada per la capacitat d’organització, la solidaritat i la dignitat de la resposta pacífica i decidida mostrada per moltíssima gent que de manera unitària, ferma i valenta varen defensar les urnes i els espais electorals aconseguint dur a terme el Referèndum d’autodeterminació.

Tot i el resultat clarament a favor del Sí i la participació de més de dos milions llargs de catalans que demostren la transversalitat majoritària en el si de la nostra societat a favor del dret a decidir, i les reiterades crides al diàleg, l’estat espanyol ha seguit exercint un paper de repressió aplicant l’article 155 de manera arbitrària i il·legítima, desmantellant la sobirania popular, impedint la representació dels candidats  obtinguda a les urnes. I sobretot empresonant amb llargues i injustes condemnes els líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la Presidenta del Parlament Carme Forcadell i els membres del govern legítim: el Vicepresident Oriol Junqueras, els consellers Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, i forçant  a marxar a l’exili: al President Carles Puigdemont, els consellers Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i les diputades Marta Rovira i Anna Gabriel. A més de la persecució amb imputacions o investigacions de càrrecs electes, alcaldes i regidors, entre ells l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, els membres de la Mesa del Parlament, d’activistes com la Tamara Carrasco i l’Adrià Carrasco, els rapers Valtonyc i Hasel, el jove madrileny Dani Gallardo, les persones inculpades en l’operació Judes i l’operació Volkhov, en definitiva totes i cadascuna de les gairebé 3.000 persones pendents de processos judicials, en aquest escenari de criminalització del tot el moviment independentista.

La celebració del referèndum a la nostra vila va ser possible gràcies a la voluntat compartida de 3.582 rosincs i rosinques que van decidir participar a la votació.

A Roses vàrem tenir la sort, si és que se’n pot dir així, que no vàrem patir directament cap agressió. Tot i que els que vàrem viure o organitzar la jornada compartírem patiments i neguits per totes les informacions de les actuacions esgarrifoses de repressió que aquell dia ens arribaven d’arreu del país.

Malgrat els esdeveniments, ningú va marxar a casa, ans al contrari, ens vàrem mantenir ferms a peu dels col·legis, compartint una gran jornada plena de moments i d’imatges que no s’esborraran mai de les nostres vides: la custòdia de les urnes i paperetes; la guàrdia davant els col·legis electorals amb la família, amics, veïns i coneguts, membres de mesa, apoderats; el vot i la mirada de la gent gran; els problemes informàtics; les llargues cues; els nervis i corredisses davant els constants rumors que venia la Guàrdia Civil, els vigilants, el tancar abans d’hora per salvar els vots, el recompte, la trobada de tothom a la plaça Catalunya i l’emoció de la proclamació del resultat al balcó de l’Ajuntament amb el crit de “Hem Votat!”.

Aquest és el llegat de l’1 d’octubre, i ens ha deixat un mandat, una gran il·lusió compartida i malgrat totes les dificultats, passades i presents, l’esperança d’estar treballant per decidir un futur millor, més just i més lliure, amb la determinació que ho tornarem a fer.

Per tots aquests motius, l’assemblea conjunta de les representacions locals de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural ha acordat, per unanimitat, sol·licitar a l’Ajuntament que es dediqui una plaça a la memòria dels fets de l’1 d’octubre de 2017. I proposem que sigui la plaça del Teatre Municipal que dugui el nom de “Plaça  de l’1 d’octubre de 2017”, ja que aquest espai va ser seu de votació del Referèndum i representa un lloc obert de reunió, cultura, llibertat d’expressió, creativitat, associacionisme i punt de trobada per a l’exercici democràtic en les diferents convocatòries electorals. Valors tots ells fonamentals en la nostra societat.

ACORDS: 

PRIMER.- Traslladar al Ple, la proposta d’assignar el nom de “Plaça de l’ 1 d’Octubre de 2017” a un espai de la vila, com a reconeixement i en solidaritat amb tots els catalans i catalanes que aquell dia varen resistir malgrat veure trepitjats els seus drets, i van patir i pateixen la repressió i la violència de l’Estat contra ells.

SEGON.- Que sigui la plaça situada davant el Teatre Municipal, espai que aquell 1 d’octubre, va ser col·legi electoral i on es va viure l’emoció i la tensió d’aquella jornada, la que dugui aquest nom.

TERCER.- Que la nostra petició, recolzada per gran part de la ciutadania rosinca, sigui tinguda en consideració i la “Plaça de l’1 d’octubre de 2017” tingui un espai per al record a la Vila de Roses.