Roses es va sumar a la concentració convocada per l’ANC i Òmnium Cultural arreu de Catalunya per demanar la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que van entrar a la presó un llunyà 16 d’octubre
Ahir dimecres, 16 de maig, es van complir set mesos que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart estan a la presó de Soto del Real sense fiança, processats per rebel·lió per de la jutgessa Carmen Lamela.
I ahir dimecres, 16 de maig, vilatans de Roses es van tornar a concentrar en un acte convocat per l’ANC i Òmnium Cultural, per demanar, novament, l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.
Un acte que, paradoxes de la vida, va coincidir en el mateix dia que la justícia belga va donar un clatellot a l’Estat espanyol en rebutjar les extradicions dels consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig.
Durant l’acte, Enric Matarrodona va llegir el poema ‘Inici de càntic en el temple’, per seguidament l’alcaldessa de Roses, llegir el manifest on es va deixar palès la criminalització per part de l’Estat espanyol contra ciutadans i polítics catalans.
Criminalització que la justícia belga ha posat de manifest, amb la seva sentència, que es totalment injustificada.
La concentració ha finalitzat cantant per part dels assistents l’himne de Catalunya, i finalment la cançó ‘Contra la por’ de Raimon.
La coordinadora de la secció local de l’ANC, Imma Carrion, va agrair als concentrats la seva assistència desitjant “que aquesta sigui l’última vegada que ens hàgim d’aplegar aquí per demanar la llibertat dels presos polítics”.
Manifest
Avui som aquí per recordar que fa set mesos que l’estat espanyol va deixar de ser un estat de dret i va posar tot el seu aparell al servei d’acabar allò que el franquisme no va aconseguir: coartar el pensament, l’opinió i la llibertat d’expressió. I avui ens trobem aquí perquè, en aquest marc repressor, ara ja fa set mesos de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El poder judicial manté en presó preventiva els líders independentistes perquè els utilitza d’ostatges en una guerra que no pot guanyar: la d’aturar una majoria social republicana que segueix creixent, com mostren les urnes. Hem votat fins a quatre vegades els últims quatre anys, i en totes quatre votacions, l’opció Republicana ha guanyat clarament sobre la repressió.
Per això són preses i presos polítics, perquè les elits de l’estat espanyol han decidit que prefereixen sacrificar la democràcia abans que negociar un referèndum. I pel camí, prefereixen humiliar aquells que li recorden les errades passades abans d’asseure’s i negociar.
Però no ho faran, perquè ja ho han decidit. L’oligarquia de l’estat espanyol, des del franquisme, està disposada a destruir l’estat de dret, si és necessari, abans que negociar i reconèixer el dret a l’autodeterminació. Per això ens envien la policia a agredir-nos amb armes prohibides. Per això ens envien els líders a la presó. I per això fan el ridícul a Europa.
Avui així s’ha demostrat. La resposta de la justícia belga deixa en evidència l’absurditat de la justícia espanyola. Tots els sistemes judicials europeus que han intervingut en el cas dels nostres exiliats i exiliades desmunten la criminalització que patim per part de la justícia espanyola.
La sentència d’avui hauria d’aturar la repressió desbocada per part de la justícia espanyola i hauria de ser una escletxa de llum pel possible retorn de les exiliades i exiliats. Per això, avui estem contents: creiem que tenim motius suficients per celebrar la justícia quan actua amb independència i quan es fa justícia en majúscules.
Celebrem l’inici de les victòries judicials internacionals. Esperem que es torni a fer política des de la política i no des del món judicial. I no oblidem que totes i tots hem aconseguit una gran fita: la mobilització popular, aquí i a fora, que ha sigut clau per crear un escenari favorable als drets i a les llibertats dels exiliats i exiliades.
Tot i tenir govern la força repressiva no s’atura i seguim vivint estupefactes noves detencions i ordres de crida i cerca per companys i companyes que van participar a l’aturada de país del 8-N, un dia en què molts vam sortir als carrers per defensar la República.
Així doncs, apostem amb força per desenvolupar l’acció institucional Republicana en aquells estats on no es condemni i penalitzi el dret a l’autodeterminació. Apostem pel govern de la República a l’exili i que aprofitem la propera finestra d’oportunitat per implementar la República.
Volem la República per consolidar una justícia que no sigui hereva del franquisme, sinó que pugui homologar-se a les de la majoria dels estats europeus.
Només l’aposta per la República ens pot garantir una via democràtica cap al respecte als drets humans, polítics i socials de la ciutadania de Catalunya. Responem a la repressió a través de la mobilització popular i la solidaritat, però també a través de la unitat de l’independentisme i la fermesa en la defensa del mandat de l’1 d’octubre i la proclamació del 27 d’octubre.
Exigim que s’arxivin totes les causes, l’alliberament dels presos i les preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i les exiliades i que s’aturin les detencions i la persecució policial.
Visca la República Catalana!
