El dotzè capítol del pòdcast “Política es pedagogia”, emès aquest passat dimecres, va aprofundir en els límits entre llibertat d’expressió i discurs d’odi amb una mirada crítica
El conductor del pòdcast “Política es pedagogia”, Antoni Salamanca, va centrar el dotzè episodi en una qüestió especialment sensible en el debat públic actual: “Els discursos d’odi i la llibertat d’expressió”. Ho va fer advertint que “estem entrant en un terreny relliscós, on el que avui es considera ofensiu, demà pot acabar sent perseguit”, i va alertar del risc que determinades interpretacions polítiques i jurídiques acabessin restringint drets fonamentals.
Salamanca va començar delimitant el concepte de discurs d’odi i va subratllar la importància de no confondre’l amb expressions emparades per la llibertat d’expressió. “Hi ha una gran zona de grisos que sovint s’ignora interessadament”, va afirmar, tot mostrant un gràfic que il·lustrava aquesta frontera difusa. En aquest sentit, va defensar que “no tot el que molesta o ofèn pot ser considerat delicte”, i va remarcar que insults, acudits o símbols “per desagradables que siguin, formen part d’una societat plural i han d’estar protegits si no inciten a la violència real”.
El comunicador també va carregar contra l’impacte de la cultura de la cancel·lació i del corrent políticament correcte. “Hem importat un model que no és propi i que està erosionant les bases del debat lliure”, va assegurar. Segons Salamanca, aquest fenomen, combinat amb “un neofranquisme que torna a treure el cap i una transició que mai no s’ha acabat de tancar”, estava generant “més censura als mitjans i, el que és més greu, una autocensura silenciosa però generalitzada”.
En el seu anàlisi, Salamanca va considerar especialment preocupant la desconnexió entre l’auge dels discursos d’odi i l’increment de les desigualtats socials. “És pervers que parlem constantment d’odi en termes identitaris i, en canvi, ignorem completament el de classe”, va afirmar. I va afegir que “quan una persona perd la feina, l’habitatge o ha d’acceptar condicions laborals indignes, no es parla de cap discurs d’odi. Es diu que és el mercat. ‘És el que hi ha’, ‘o ho agafes o ho deixes’. Això sí que és silenci”.
En aquesta línia, va recordar dades recents del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que indicaven que un 30% de les persones que vivien de lloguer tenien més por de perdre l’habitatge que de morir. “Això no genera titulars sobre odi, ni reaccions institucionals contundents. És com si aquesta realitat no comptés”, va denunciar.
Salamanca també va reclamar més responsabilitat als actors públics: “No pot ser que es dictin sentències mediàtiques de discurs d’odi sense ni tan sols una denúncia formal. Anem massa ràpid a censurar i massa lents a protegir la gent de les injustícies reals”. I va concloure amb una advertència clara: “Si seguim ampliant de manera arbitrària què és odi, acabarem reduint cada cop més què és llibertat”.
El capítol va comptar amb la participació de Marina Gallés, que va aportar una visió jurídica sobre els límits legals i els reptes actuals en matèria de llibertat d’expressió.
Aquest pòdcast és un projecte produït i realitzat per Empordà TV amb el suport del diari digital ViladeRoses, el Setmanari Empordà i el El Triangle.
Capítol 12 del podcast ‘Política és pedagogia’
